14/7/2011 - 13:56h - laMalla.cat

Geometria variable

Geometria_variable


Girona ja té, des de dimarts passat, nou cartipàs municipal. El nou govern de Girona va demostrar en Ple de dimarts passat, una gran capacitat al pactar el vots favorables amb PP i PSC i aprovar així, amb una àmplia  majoria, el nou organigrama municipal i, alhora, assegurar-se  tirar endavant diversos projectes per la ciutat

 

Amb la sala plena a vessar, dimarts passat es va celebrar el ple de cartipàs a l’Ajuntament de Girona. Era una imatge esperada per molts: les cadires, amb els seus respectius càrrecs, ja no eren els de sempre. Es va fer fins i tot estrany veure els membres del PSC en el lloc tradicional de CiU i, al mateix temps, veure el portaveu d’ICV, el Sr. Olòriz, en una discreta punta del costat esquerra, i no a la seva cadira de tinent d’alcalde.

Es respirava una aire tens. Al llarg del dia, els diaris digitals varen treure fum amb exclusives: primer, el pacte entre CiU i el PP, el qual, la majoria de diaris van vendre com a ‘salvavides per CiU’, un titular, sens dubte, precipitat. I dic precipitat perquè poc després va sortir, per sorpresa de molts, el pacte al qual també havien arribat el PSC i CiU. Ambdós pactes mereixen una lectura independent.

Com ja és sabut per tothom, CiU ha optat per governar en minoria a l’Ajuntament de Girona. Podria fer un pacte de govern amb el PP que, amb els seus tres regidors, li donaria majoria. Però han preferit la minoria precisament perquè sent el primer govern no socialista després de 32 anys, el que necessiten és ser forts, sòlids, sense fissures; i els pactes comporten fissures, òbviament. Però també han volgut governar amb minoria per aplicar allò que l’actual alcalde va dir fins a la sacietat en campanya: ser un govern de pacte permanent, sense excloure ningú, i el fet de pactar el cartipàs amb les dos principals forces de l’oposició, situades a més, a les antípodes l’una de l’altre, així ho ha demostrat.

La portaveu del PP, Concepció Veray, en la seva primera intervenció ja ho va deixar clar: no és un pacte de govern, només de cartipàs i, alhora, una ajuda a fer realitat un canvi que ells varen estar demanant durant molts anys. La portaveu socialista, Pia Bosch, en va fer una lectura més o menys igual, tot i que més aigualida: pactaven perquè el nou govern de la ciutat es poses en marxa, per no ficar ‘pals a les rodes’ i, alhora, per poder arrencar compromisos del nou govern en àrees que, pel PSC, diuen ser d’especial rellevància. D’altres, com ICV o la CUP, en varen fer una lectura més literal: el PSC ha pactat a canvi de més assessors, ocupar presidències i vicepresidències i obtenir allò que anomenen ‘Cap de l’oposició’; uns venuts, per dir-ho ras i curt. Jo, personalment, no estic d’acord amb aquesta visió.

 

Així doncs, amb uns pactes que ningú s’hauria imaginat, el nou govern de CiU va poder aprovar el cartipàs amb el major recolzament de la història de la ciutat tot i governar, irònicament, amb la major minoria. Durant el Ple també varem tenir oportunitat de sentir un Joan Olòriz ferit, descol·locat. El fet de passar de govern a  oposició ja és de mal pair, però si a sobre els teus vells aliats s’uneixen a última hora amb els vells enemics de tota la vida, això encara fa més mal. I en el seu discurs se li va notar. Alhora, la desaparició d’ERC i l’entrada de la CUP, amb un discurs bel·ligerant i que roba protagonisme al d’ICV, no el va ajudar gaire. El cert és que, tot i no firmar cap pacte amb el nou govern de la ciutat, els de Joan Olòriz van votar a favor o es van abstenir en la major part dels punts que es varen portar a votació; signe inequívoc de la consciència de ciutat que té aquest polític.

Com deia fa un moment, la desaparició d’ERC va resultar, en cert punt, fins i tot incòmode. Que una força política de la ciutat passi de governar a desaparèixer del Ple és un xoc important. Els seus successors, la CUP, van començar amb mal peu la seva estrena al Ple municipal. Ja en el ple d’investidura el seu portaveu, en Jordi Navarro, va fer una relliscada considerable: jurar fidelitat al Rei i la Constitució per accedir al càrrec i, acte seguit, en el seu primer discurs, dir ben alt i clar que acabava de mentir i que no pensava ser fidel a res. Si la teva primera intervenció com a regidor d’un ajuntament és ir que acabes de mentir, vas per molt mal camí.

La segona i tercera relliscada van venir juntes. En primer lloc, ja sigui per novatisme o per idees preconcebudes lluny de la realitat del consistori, perquè la CUP es va quedar totalment fora dels pactes sobre el cartipàs. Mentre totes les forces, amb major o menor mesura, hi varen participar, s’hi van involucrar i varen votar favorablement o es varen abstenir, la CUP va votar sistemàticament no.

La tercera relliscada, i la més greu, va ser en el primer torn de paraula del seu portaveu. Amb un to bel·ligerant, el primer que va fer va ser dirigir-se a l’alcalde i donar-li irònicament les gràcies per pactar amb la dreta espanyolista, la que aplica un genocidi sobre el català, promou la xenofòbia i l’anitcatalanisme i tota una sèrie de barbaritats més. Tot i que la pròpia líder popular ja li va donar la resposta que es mereixia, crec que unes acusacions així no poden quedar tant lleugerament a l’aire, i el Sr. Jordi Navarro hauria de fer un pensament sobre la manera en que diu les coses i la seva manera de fer política; perquè el seu comportament, de moment, no és de polític, sinó de firaire.

El següent que va reclamar va ser més diàleg i més pactes amb l’oposició, no exercir el vell autoritarisme que aplicava el PSC. Puigdemont només li va caldre ensenyar els dos pactes aconseguits: ‘reclama  més diàleg i entesa, i acabem de pactar amb el dos grans partits de l’oposició. El que ha de fer és admetre que el que no li agrada és haver-se quedat fora, i ho han fet perquè han volgut’. Els fets, certament, desmenteixen al portaveu de la CUP i posen de manifest el que Puigdemont tant va predicar en els seus discursos de campanya: geometria variable per pactar cada tema amb qui faci falta. Espero que en els propers plens, la manera de fer d’aquesta formació vagi canviant substancialment, que vagi fent una transició tranquil·la del discurs fàcil de carrer cap a una forma de fer política adequada pel lloc que ocupa i a l’altura de les circumstàncies. Temps al temps.

Ara que el cartipàs està aprovat, el nou ajuntament constituït el dia 1 de juliol ja pot començar a treballar. I cal que ho faci molt bé, fent-ho tot plegat pas a pas, perquè se’ns dubte ara mateix està sent analitzat i seguit amb lupa tant pels partits de l’oposició, com pels mitjans de comunicació i, en menor mesura, per la resta dels ciutadans. I no en deixaran passar ni una.

Espero que la mateixa responsabilitat que la majoria han demostrat tenir no s’esvaeixi en dos dies. Per desgràcia, la primera disputa pública és d’avui mateix, sobre la xifra que Puigdemont va donar al Ple sobre l’estalvi entre el vell i nou govern amb despesa de càrrecs electes i de confiança. Recordo que Pia Bosch va demanar a l’alcalde tenir accés al document perquè les xifres no eren, ni molt menys, les que ells tenien. Però per comptes d’esperar a tenir aquest document, ja han sortir a la premsa exigint no se sap què. Òbviament, tenen tot el dret (ells i tots) a tenir accés a tot el que sol·licitin, però no val la pena, ni que sigui pel cansament dels ciutadans, obrir un debat estèril sobre les xifres de l’Ajuntament a mode d’imitació de l’esperpèntic debat sobre l’estat de les arques de la Generalitat.

Val la pena que comencin a fer una política lluny del circ, i més propera al senat romà; tots ho agraírem.

 

Les frases

‘Tot i el poc temps al càrrec i gobernar amb minoría, se li ha de felicitar perquè aprovarà el cartipàs amb la més àmplia majoria de la historia de la ciutat’ Joan Olòriz (ICV)

‘Porto vuit anys de portaveu en aquest ajuntament, i mai havia participat en una junta de portaveus tant fructífera com la d’ahir’ Concepció Veray (PP)

‘Vol dir que el voldran, al club d'alcaldes independentistes, amb
aquests companys de viatge?’ Jordi Navarro (CUP)

‘El moment complex que vivim i des d'una actitud responsable per afavorir la governabilitat i evitar posar pals a les rodes perquè sí’ Pia Bosch (PSC)

‘Els acords amb el PP i el PSC són una mostra contundent de la política de mà estesa i de diàleg constant i permanent que vol fer el nou govern de la ciutat; ho hem fet aquestes primeres setmanes i ho continuarem fent al llarg de la legislatura’ Carles Puigdemont (Alcalde de Girona, CiU)

Comentaris