21/9/2011 - 15:28h - laMalla.cat

La diàspora dels déus: de màrtirs a assassins

Obama__netanyahu_i_arafat


L'error de la jove i temperamental Israel va ser la guerra del Líban. Encoratjats per haver aconseguit un estat propi i per les successives victòries en les anteriors guerres, segurs de sí mateixos pel blindatge incondicional dels americans i protegits de l'opinió mundial que encara els veia com els màrtirs de la II Guerra Mundial, Israel es va descobrir al món, per a sorpresa i incredulitat de molts, com uns assassins iguals o pitjors que els seus exterminadors alemanys.


La motivació per invadir el Líban era enfortir el govern, forçar l'evacuació de Síria i de l'exèrcit palestí. Els israelians van ser els pioners en al·legar motius de seguretat per allunyar els enemics de les fronteres, per començar una guerra. Però al Líban hi havia un fort exèrcit Sirià i una bona part armada palestina que va trobar en el Líban un refugi en el seu èxode de 1948. L'exèrcit israelià es va assentar a l'extrem de la franja sud del Líban i va afavorir o ajudar a l'extermini de civils palestins de Sabra i Chatila.


Això els va fer perdre la credibilitat mundial: passaven de ser màrtirs de l'holocaust a assassins dels seus propis germans. Tampoc els va anar gaire bé amb la guerra: no varen aconseguir que es retiressin més d'una petita part dels palestins (els d'Arafat) mentre la resta es quedaren armant-se encara més, juntament amb libanesos xiïtes (els de Jomeini) Drusos, Sunnites...


Després d'això el conflicte arabo-israelià ha passat per fases de tota mena. Izhak Rabin va aconseguir els acords de Washington de 1993 amb Arafat, i el Tractat de pau de Jordània de 1994. Però el conflicte mai ha tingut gaire temps de pau pel mig. Amb Benjamin Netanyahu, el Likud i Ariel Sharon les coses van empitjorar. L'acens al poder dels radicals de Hamàs no va significar altre cosa que donar motius a Israel per radicalitzar-se; li varen donar arguments per seguir fent el que feia. Terroristes anomena l'estat d'Israel als palestins: però qui és aquí el terrorista? I qui crea als terroristes? L'Ascens de Hamàs al poder no és altre cosa que una conseqüència obvia del maltracta Israelià als Palestins. Sembra i recolliràs.

 

En una dècada, el territori palestí a patit dues entifades, en una imatge dantesca enfrontant Palestins armats amb pedres contra tancs Israelians. És un conflicte entre sords, incapaços de deixar diferències de banda per sentar-se a dialogar i trobar el camí de la pau. Tots compten els seus morts, uns preparen la venjança per la mort d'un fill, els altres per la mort d'un soldat; qui val més? Un peix que es mossega la cua des de fa més de 70 anys i que només aporta dia rere dia morts, destrucció i més odi; una olla a pressió que desestabilitza dia a dia tota la zona i que no aporta res a ningú. Però qui opta pel perdó abans que per la revenja? De moment, ningú.

Comentaris
  1. Avatar
    Jaume diu:

    Totalment d'acord amb tú!És l'injustícia més gran comesa en l'últim quart de segle. Salut

    22/09/2011 - 15:38h