20/9/2008 - 16:31h - laMalla.cat

De turisme a la favela

Des de fa uns quinze anys diverses empreses de Rio de Janeiro, dedicades al turisme, realitzen excursions a diverses faveles de la ciutat. La polèmica està servida, interés cultural o voyeurisme? Encara no ho sé del tot. Jo vaig pagar els 60 reals i me n’hi vaig anar. La Simone, la guia del favela tour, té l’explicació perfecta i que convenç i tranquil·litza a més d’un. Segons ella, els mitjans de comunicació quan parlen de favela només parlen de narcotràfic. En realitat, continua, només un 10% de la població de la favela es dedica al negoci de les drogues. Per això, afirma la Simone, els visitants són benvinguts perquè els ciutadans d’aquestes comunitats volen mostrar una altra cara de la favela i trencar amb els esteorotips, afirma que és una visita indispensable per conèixer millor la societat brasilera. Per acabar-ho d’arrodonir la Simone ens assegura que bona part dels diners que hem pagat per fer la visita van destinats a garantir l’educació als nens d’una de les faveles visitades. Arribats a aquest punt, se’ns ha estovat tant el cor que ens traguem tot el que diu.


 
A diferència de Sao Paulo, una de les característiques principals de la ciutat carioca és que moltes de les faveles estan situades dins de la ciutat i no als afores com és més habitual. Així que quan aixeques el cap, miris on miris, sempre acabes veient a les vessants d’algun turó un conjunt abigarrat de casetes de totxo vist, amuntagades, constuïdes una sobre de l’altra. Com a conseqüència, la favela acostuma a estar al costat (paret amb paret) d’un barri de classe mitjana o fins i tot de classe alta. Es tracta de terrenys ocupats, edificats anàrquicament, sense cap ordre urbanístic i on no s’hi paguen impostos, ni llum ni aigua. Una realitat que respon a un fet social palpable: al Brasil el 45% dels bens és a mans de només cinc mil famílies.
Visitem, primer Rosinha que amb dos-cents mil habitants és la favela més gran del Brasil i una de les més perilloses. Sorprenentment, està a tocar d’un dels barris més selectes de Río, Gavea. Aquí, no és igual a totes les faveles, només es respon a una llei, la del narcotraficant. Pot arribar a ser un dels llocs més segurs de la ciutat perquè el crim organitzat i les bandes, que garanteixen la seguretat dels habitants, no permeten que cap altre negoci fraudulent pugui fer entrebancar el negoci principal, el de les drogues. Ells manen i posen ordre, fins i tot quan hi ha disputes entre veïns. Hi ha altres casos on a la favela s’ha imposat un altre tipus de seguretat. És el cas de Río das Piedras on hi mana la milícia. Aquí,  i en principi, no hi ha drogues pel mig però la milícia garanteix la seguretat extorsionant als pobladors de la favela. Sigui com sigui, a la policia no la veus ni de lluny.


A Rosinha baixem de la furgoneta i podem fer alguna foto però a mida que ens endinsem a l’interior de la favela ens ho prohibeixen. Una favela per dins és tal i com qualsevol se la imagina després de veure les dues o tres pel·lícules d’autor que s’han fet sobre el tema aquests últims anys. Carrer estret i a dreta i a esquerra petits corredors escales amunt que condueixen a les cases. Curiós però en la comunitat hi ha classes socials molt marcades. Tot depèn d’on visquis. Com més a prop del carrer principal, més categoria, a partir d’aquí les coses es van complicant i les cases més allunyades tenen més dificultats d’accedir a l’aigua potable i a la llum.  

 

La segona parada del tour és a Vila Canoes, molt més petita que l’anterior i situada just al costat del club de golf i, com des de Rosinha, amb vistes espectaculars sobre Río. Aquí podem fer fotos i moure’ns amb tranquil·litat. S’hi ha fet molta feina de canalització, neteja i il·luminació. S’ha posat noms als carrers i números a les portes. Això que podria ser banal té una importància crucial per als habitants de la favela. És un esforç perquè no tinguin vergonya de dir d’on provenen. Volen demostrar que a la favela s’hi pot viure i treure’s, així, de sobre l’estigma que els ha marcat sempre. A més, però, amb carrer i número on rebre correspondència, tenen domicili i, així, accés a coses tant senzilles com un compte corrent, poder demanar un préstec o comprar-se un mòbil.
A banda, a Vila Canoes hi treballa Para Ti, una entitat que vol garantir els estudis als joves de la favela. Fa una feina que el govern del Brasil no ha fet mai tot i que amb Lula sembla que hi ha hagut alguns progressos. No entenc aquesta desídia històrica. El fenomen favela va néixer fa només 100 anys. Com pot ser que s’hagi arribat a aquest punt? I que cap govern hagi intentat fer alguna cosa.

Comentaris