7/9/2011 - 13:53h - laMalla.cat

Un pilot de llegenda

Amb 18 anyets acabats de fer ja té un Mundial de 125 a la butxaca, guanyat amb moltíssima autoritat i amb una exhibició antològica al Gran Premi de Portugal del 2010. Allí va ser capaç de guanyar una cursa de 9 voltes i començant des de l’última posició de la graella. Una remuntada només a l’abast d’uns pocs privilegiats, jo només li havia vist fer una exhibició similar a Valentino Rossi ja fa molts anys i també quan corria al vuitè de litre.

 Com ja haureu deduït els malalts, com jo, de benzina, estic parlant de Marc Márquez que des que va fer el salt a Moto 2, tinc la sensació que guanyarà la segona corona mundial de forma consecutiva. Enguany quan estava a 82 punts de Bradl després de només 5 Grans Premis no vaig deixar de creure, perquè el Marc té alguna cosa diferent, especial; un talent descomunal!
No sé per quin motiu tinc un sisè sentit esportiu per reconèixer a fores de sèrie des que són molt joves, és així (no ho dic per presumir!). És una habilitat que he tingut sempre amb esportistes precoços i amb en Marc aquesta sensació es multiplica per infinit des del primer dia que el vaig veure damunt d’una moto ara ja farà uns 5 anys en un Campionat de Catalunya. Quan queden 5 proves perquè acabi la temporada el pilot de Cervera està a només 23 punts del líder de la general Stefan Bradl i amb un ritme de victòries imparable. Des de la màxima diferència de la temporada el pilot Català ha disputat 6 Grans Premis i d’aquests n’ha guanyat 5, per cap del seu rival pel Mundial. La dinàmica del Marc és del tot guanyadora i en els Grans Premis està dominant amb molta autoritat, com si fos tot un veterà, i senyors aquest any tot just disputa el seu tercer mundial complert, encara no ha arribat ni als 50 GP.
En Marc, si les coses no es torcen, va camí de fer petits els rècords dels grans mites de la velocitat, com Valentino Rossi o Mike Doohan. Ja no el comparo amb Dani Pedrosa o Jorge Lorenzo perquè crec que el Marc està en un altra lliga, a la dels pilots que marquen una època molt llarga de triomfs i victòries èpiques. Aquells que tenen un punt extra a la resta, quelcom que els fa especials i únics: els pilots de llegenda. El Marc està en aquest grup tan selecte. I nosaltres som uns afortunats perquè disfrutarem d’ell durant molts i molts anys.  

8/4/2011 - 17:03h - laMalla.cat

La fi del Madrid Floren-Mou?

El que passi en els pròxims partits entre Barça i Madrid a mi la veritat m'importa ben poc a nivell sentimental, tot i que professionalment me'n faré un fart de parlar de clàssics, tindré una sobredosi que espero pugui superar. Però des de la llunyania de la passió i el sentiment us puc assegurar que tinc molt males sensacions favorables als blancs. Sóc del parer de Mircea Lucescu: ningú guanyarà al FC Barcelona aquesta temporada, no veig la fórmula per aturar el joc col•lectiu dels blaugrana. Ni les importants baixes en defensa han fet perdre el rumb als de Pep Guardiola. Quan no marquen Messi, Villa o Pedro; ho fan Iniesta, Xavi, Keita, Piqué o qualsevol altre perquè tenen un pla molt interioritzat i un sistema de joc brillant i que segueixen fins a les últimes conseqüències.

En canvi el rival dels blaugrana, tot i que té jugadors de molta qualitat, no té un sistema de joc definit i interioritzat. Opino que el seu tècnic Mourinho prefereix variar el seu joc en funció del rival, les necessitats de l'equip en aquell partit, el marcador del partit d'anada, etc... Un seguit de variants que a Pep Guardiola mai li fan variar la seva filosofia de joc i de moment aquesta fidelització està donant uns fruits impensables fa 4 anys.
Crec que el Barça només es permetrà la llicència de perdre el partit de lliga del Santiago Bernabeu, si el perd, extrem que encara no tinc molt clar.
Però la final de Copa del Rei i l'eliminatòria de la Lliga de Campions no tinc cap dubte que caurà del costat blaugrana.

Des de Madrid comencen a creure que poden amb el FC Barcelona, error que ja van cometre en el matx d'anada de la lliga. Certament el Madrid d'aquest tram de lliga està en un dels millors moments de la temporada però no els veig capaços de batre al Barça. Com aficionat neutral només desitjo que els partits siguin més emocionants que els darrers clàssic que només han tingut un color: el blaugrana. Atenció a la dada; fa 5 clàssics consecutius que acaben amb el mateix resultat; victòria bastant còmoda dels culers. Sens dubte psicològicament, si perden els 4 que tenim per endavant en el pròxim mes, la casa blanca patirà un moviment sísmic de conseqüències imprevisibles. La pressió mediàtica i social que viuria Mourinho i Florentino podria ser insostenible. Veuríem llavors si continuaria l'Special One i el ser suprem.

El Barça està en una situació privilegiada, pot deixar tocat, enfonsat i molt ferit a l'etern rival; podria ser la fi del Madrid Floren-Mou?

PD- Si vaig molt errat, i el Madrid guanya els 4 clàssics (extrem pràcticament impossible), el que no serà mai és la fi del FC Barcelona actual perquè ja té un projecte consolidat, exitós i de molt futur.

6/4/2011 - 19:10h - laMalla.cat

Barça i Madrid, igual de lamentables

Cada vegada em fa més gràcia veure com s'enganyen mútuament els periodistes del Barça i del Madrid, són igual de fanàtics i no veuen més enllà de la bufanda que llueixen, sense cap tipus de pudor ni rubor periodístic. Fa 5 mesos el Madrid va forçar dues grogues en el matx de Lliga de Campions davant de l'Ajax. La pressió periodística, sobretot des de Barcelona, va ser tant gran que els blancs van ser sancionats fins i tot per la UEFA, tot i que reglamentariament no van incomplir absolutament res. I dissabte el Barça a Villareal?,  ningú critica això??? Valdés i Busquets van forçar la groga per no perdre's, i arribar nets, al clàssic davant del Madrid. Més d'un periodista de Barcelona va afirmar amb rotunditat que Pep Guardiola (Déu nostre senyor per alguns) no faria mai quelcom així, doncs mira per on, no han trigat ni mig any en fer-ho i encara amb més mala llet. Víctor Valdés va arribar a simular una lesió. Crec que això tampoc és digne d'un club molt senyor.
En fi, que els que no som, afortunadament, de cap d'aquests super-equips cada dia riem amb més força perquè l'únic que intenten les seves tropes mediàtiques és enganyar al personal, sort que nosaltres som més intel•ligents que vosaltres.

‘Bromes Futbolístiques'

Aquest planeta Futbol cada cop està més esbojarrat. Escolto amb incredulitat que Espanya s'està plantejant disputar la Copa Amèrica. Una competició que tradicionalment convida a una selecció que no pertany a la Conmebol. En aquest cas havia de ser el Japó però per culpa de la catàstrofe natural patida han hagut de renunciar a prendre'n part. Baixa que obre la porta a d'altres seleccions i Ángel Villar, president de la Federació espanyola, ja ha manifestat que li encantaria poder disputar la competició. Extrem que els jugadors no crec que comparteixin, i més perquè pràcticament es quedarien sense vacances. Situació que ja viuran l'any vinent amb la disputa de l'Europeu, el següent amb la Copa Confederacions del Brasil i un any després per culpa del Mundial del 2014. Pel bé del nostre futbol i dels seus èxits del futur, millor que vagi Costa Rica o els Estats Units a la Copa Amèrica i no els Campions del Món que aquest any s'han guanyat el dret a reposar el màxim de temps possible.

23/3/2011 - 17:23h - laMalla.cat

Futbol espanyol de ‘pandereta’

No acabo d'entendre en què pensen els dirigents del futbol espanyol. Ja siguin els directius dels clubs, de la lliga de futbol professional, de la Federació espanyola de Futbol, tots són molt egoïstes i no miren pels interessos generals de ningú. També incloc a la majoria de futbolistes que no miren més enllà del seu compte corrent.
Però almenys aquests últims van ser conseqüents al mes de Desembre desconvocant una vaga que hauria trastocat tot el calendari. Quelcom que ara estan capficats a fer la majoria dels clubs de Primera que anys després se n'adonen que no els surt gens rentable que el partit dels dissabtes sigui en obert. I al 97, quan la llei d'Álvarez Cascos, llavors ningú es va queixar. Com sempre passa en aquest desastrós país, les solucions sempre a posteriori i en forma de vaga, sempre l'opció més radical.
Com el dissabte 2 i 3 d'Abril no hi hagi competició de lliga, tot el calendari quedarà totalment adulterat. La lliga hauria d'acabar tres setmanes després del que estava previst, s'acabaria el 12 de Juny. I atenció hi hauria una diferència de 3 setmanes entre la penúltima jornada de lliga i la darrera. Perquè durant aquestes setmanes es disputa el dissabte 28 de Maig la Final de la Champions, i després el 3 i 7 de Juny està prevista una gira de la selecció espanyola pels Estats Units. Suposo que els que esteu llegint això, estareu al·lucinant amb el guirigall majúscul que pot provocar aquesta decisió dels clubs. Si sou del Barça o del Madrid també heu de saber que amb aquests canvis la Final de la Copa del Rei també es jugaria abans que el clàssic de la lliga i compte si els dos equips superen la ronda de quarts, es disputaran en 14 dies: 4 clàssics. Més d'un quedarem saturats de blaugranes i merengues, quin empatx!Jo des d'aquí també diria als clubs que si volen fer més diners, doncs que no malgastin tants calers en comissions i fitxatges astronòmics.
Que comencin a estalviar una mica a treure més jugadors del planter i a no estar per sobre del bé i el mal. Ja seria hora que el Futbol espanyol comencés a fer les coses bé. Dins d'aquest paquet d'empresaris del Futbol també m'agradaria incloure a les plataformes televisives que fan el que volen i com volen amb els horaris dels diferents partits. Tampoc miren pels interessos dels aficionats si no per les seves butxaques.
Fa anys que tinc un somni que no considero que sigui utòpic: que el 20 de Juliol quan es faci el sorteig del calendari de la nova temporada ja pugui saber almenys quins dies i a quines hores jugarà el meu equip al llarg de tota la temporada. Hi ha lligues que això ja passa des de fa anys. Perquè no pot passar a Espanya? Ah! es clar, el de sempre: hi ha massa interessos, parlem clar: mamoneos!!

21/3/2011 - 19:17h - laMalla.cat

Inici decebedor de Pedrosa

No li tinc mania, ni ràbia ni res que s’assembli però si que considero que Dani Pedrosa no treu suficient profit al seu potencial. Gairebé sempre té algun problema o molèstia que acaben amb les opcions del Català.

Aquest cap de setmana tenia la millor moto a Qatar però tampoc ha estat capaç de batre a Jorge Lorenzo. Segons el de Castellar del Vallès tenia unes molèsties molt fortes a la mà. Sigui com sigui Pedrosa haurà acabat el primer Gran Premi de l’any molt tocat. Li ha passat la mà per la cara el seu nou company d’equip: Casey Stoner que ha rodat més ràpid que ell al llarg dels 4 dies i també pràcticament al llarg de la pretemporada. I per si això no fos poc el seu gran rival i també enemic Jorge Lorenzo l’ha superat amb una moto que en entrenaments anava gairebé un segon pel volta més lenta que la Honda. Sens dubte un inici decebedor per a Pedrosa que insisteixo crec que necessita un canvi d’entorn. Ja fa temps que penso que fins que no es deslligui de l’Alberto Puig no tornarà a ser Campió del Món i no s’estrenarà en MotoGP.

Territori Márquez

En canvi en Moto2 a final de temporada tots ens riurem i molt a gust de la caiguda de Marc Márquez a Qatar. La mala sortida el va obligar a forçar més del compte i a perdre el control. Que ningú es desesperi perquè estic convençut que el Marc lluitarà pel títol. En la primera sessió d’entrenaments va acabar segon, demostrant que és un súper campió només a l’alçada dels més grans d’aquest esport. Bradl, Ianonne i Simón seran els únics rivals del cerverí per ser Campió. A Jerez ja veureu com es refarà i guanyarà el Gran Premi i es ficarà de ple en la lluita pel Mundial.

I la cilindrada petita només tindrà un candidat al títol l’alcoià Nico Terol que si no cau i té alguna lesió de gravetat, que esperem que no passi, no creiem que tingui cap problema per ser per primer cop Campió del Món de 125. A Qatar ja va guanyar amb una autoritat digna d’un Campió Mundial com acabarà sent.

16/2/2011 - 20:10h - laMalla.cat

La Gàl•lia dels barbuts

Per a una persona passional com jo és molt difícil d’entendre la situació actual del món de l’esport. Com pràcticament tots els àmbits de la vida, aquest es regeix pels calers, per la pasta, i els sentiments cada cop són més difícils de trobar. Però encara hi ha un petit reducte d’esportistes al nord-est de Barcelona que s’estimen el seu club per sobre de qualsevol cosa ,fins i tot per damunt dels diners. I ho estan demostrant a tot el món, partit a partit i entrenament rere entrenament.

Em refereixo als jugadors del BM Granollers, que tot i portar més d’un any i mig (i potser em quedo curt) sense estar al dia de les seves nòmines i primes s’estan deixant la vida a les pistes per intentar realitzar la millor campanya possible. L’any passat a Romania, en l’anada de les Semifinals de la Recopa d’Europa, molts d’ells ja m’havien explicat que no cobraven quan tocava, però no volien fer-ho públic per l’estima que tots els jugadors tenen per aquest club. No oblidem que la majoria de jugadors s’han format en aquesta fàbrica, la millor de l’estat i de les millors d’Europa pel que fa a la formació de jugadors d’handbol. Tots ells porten l’escut ben gravat al seu cor. En la situació actual el més fàcil seria deixar-se anar i més ara que l’equip és tercer de la classificació, una situació sense precedents en els darrers anys, des de la temporada 95-96 el Granollers no queda entre els 5 primers de la lliga.

Però no es conformen, ells encara volen més, han de demostrar que s’estimen el club i que ningú els pugui jutjar injustificadament pel fet de no cobrar. Que ningú oblidi que són jugadors d’handbol, no de Futbol o de Bàsquet; la majoria tenen un sou d’un treballador de classe mitja. Vaja, no sé vosaltres però jo no m’imagino en aquesta situació. Crec que servidor no seria capaç de reaccionar de la manera que ho estan fent aquests cracs. Ells ho tenen clar, això és el que pensa el vestidor: quantes més dificultats, més lluitaran, més treballaran i més demostraran el compromís amb el club. Són un exemple, no només en el món de l’esport si no en la societat actual.

Des d’aquest humil bloc vull manifestar públicament la meva admiració i el meu suport total a aquest grup humà del Fraikin BM Granollers que està demostrant com s’han d’afrontar aquest tipus de situacions. Només desitjo pel bé d’un club històric i que m’estimo profundament que la situació se solucioni i que aparegui algun mecenes o patrocinador important que pugui donar sortida a aquesta greu situació de crisi que podria acabar amb el primer club d’handbol fundat a Espanya. Esperem que això no passi però ara mateix s’ha d’estar preparat per a tot.

Granollers: Pit i Collons!

10/2/2011 - 17:58h - laMalla.cat

Cesc al Barça NO, sius plau!

Els mitjans de comunicació de casa nostra ja comencen a parlar de la possibilitat que Cesc Fàbregas no acabi fitxant pel FC Barcelona degut a la poca inversió que té prevista fer el Barça en el mercat d’estiu. La xifra que ha sortit a la llum pública són 40 milions d’euros i per aquesta quantitat està claríssim que el del Maresme no sortirà de l’Arsenal. Espero i desitjo que aquest jugador no acabi fitxant pel FC Barcelona perquè si això passa podem estar davant 10 anys de monopoli culé a la lliga i a la resta de competicions. Cesc és el Xavi del futur i tinc la sensació que millorat amb més gol que el de Terrassa. Per tan als que ens agrada l’emoció necessitem que el Madrid es torni boig i es planti a Londres amb 60-70 milions d’Eurus per fitxar el capità de l’Arsenal. Si els blancs aconsegueixen aquesta contractació crec que podríen començar a plantar cara al FC Barcelona. Un mig del camp amb Xabi Alonso, Cesc i Özil podria competir de tu a tu amb el del Barça n’estic convençut. I els que ja estem una mica farts de l’hegemonia aclaparadora barcelonista doncs ens aniria d’allò més bé. Necessito amb urgència que els partits tornin a tenir emoció i amb aquest Barça això és gairebé impossible. Ja saps quin és el guió i també el resultat final abans que comenci. Entenc que els culers no voleu que res canviï però la resta ja comencem a tenir ganes d’un canvi de rumb que la veritat és molt difícil que es produeixi en els pròxims mesos. De fet aquest any crec que els blaugrana tornaran a fer història guanyant les tres competicions. No sé si Cesc anirà al Madrid, el Chelsea també busca un migcampista creatiu amb urgència i ja coneixem a Abramovitx que no li tremola la cartera, al contrari sembla que li pesa massa i la de buidar i força cada cop que s’obre el mercat de fitxatges. La conslusió final és que Cesc no ha de fitxar pel Barça, si no ho tenim pelut!

19/1/2011 - 17:00h - laMalla.cat

Pedrero serà el pròxim Coma

Pedrero_coma


Ja us he anat advertint en aquest bloc de les qualitats professionals i sobtretot personals del Joan Pedrero i el pilot de Canet de Mar ha tornat a complir amb escreix.
En el seu tercer Dakar, el primer com a motxiller del Marc Coma s'ha tornat a superar: ha acabat cinquè, millorant en 5 posicions la gran desena plaça conquerida el 2010 amb un equip privat. Però el més important és que el seu cap de files, el grandiós Marc Coma, ha tornat a guanyar. Les virtuts de Pedrero han tornat a sorgir efecte. El mateix Coma ho deia ‘el Joan ens ha donat tot el que necessitàvem, especialment en l'aspecte humà'. Aquest any l'ASO, l'organització de la prova els ha fet la vida impossible des del primer quilòmetre. Després de la sanció de Coma de l'any passat, recordem que el van deixar fora de la competició per un suposat canvi de pneumàtic que mai es va poder confirmar al 100% . Doncs aquest any han seguit de molt a prop tots els moviments de l'equip del Marc, vaja gairebé no els han deixat respirar. El Marc i el Joan han hagut de suportar aquesta pressió i també la de Despres i Faria que han intentat fer la vida impossible a Coma. La tàctica era intentar sortir sempre davant del Marc per derrapar al màxim, aixecar molta pols i perjudicar la visibilitat del pilot d'Avià, era una tàctica premeditada i de mala fe. Afortunadament no ha passat res però algú podria haver pres mal.
Aquestes circumstàncies no han sortit a la llum pública perquè en Coma i en Joan no han volgut però crec que tots vosaltres mereixeu saber la veritat. Cadascú utilitza les seves armes això està clar però aquest tipus de carreres on la carretera ja és prou complicada doncs si afegim la dificultat de la visibilitat qualsevol caiguda podria haver estat irreparable, no només per la competició si no per la integritat física dels pilots que no oblidem que ells són la seva carrosseria.
Afortunadament, no em hagut de lamentar cap desgràcia i tot ha acabat amb un final molt feliç per als nostres pilots. Aquest binomi que estan formant el Joan i el Marc que continuaran junts l'any vinent em recorda molt al que formaven en el seu dia el Nani Roma, primer guanyador espanyol en motos i el mateix Marc Coma que va començar a despuntar com a motxiller del de Folgueroles. I com la història sempre és cíclica servidor no té cap dubte que el pròxim Coma serà el Joan. L'any vinent potser encara no perquè el d'Avià tornarà a competir en motos però el meu favorit per guanyar el Dakar 2013 té un nom i un cognom molt clar: Joan Pedrero.

 

31/12/2010 - 19:18h - laMalla.cat

L’hora dels Dakarians

El millor de començar un nou any és que arrenca també un nou any esportiu. I un any més el Dakar és la competició per excel•lència que dona el tret de sortida a 365 dies que espero que siguin positius per als esportistes de casa nostra. Aquests dies penso moltíssim en el Joan Pedrero que als seus 30 anys li ha arribat l'oportunitat de disputar el Dakar amb una moto oficial. I no en un equip qualsevol, ho farà al costat del Marc Coma: el millor pilot de raids de la història del nostre país que buscarà la seva tercera corona. El Joan s'ha guanyat aquest dret venint des de baix del tot, picant molta pedra. Jo el vaig conèixer l'any 2008 quan havia de compartir amb ell el Lisboa-Dakar que es va acabar suspenent per amenaces terroristes. El seu caràcter afable t'impregna des d'un primer moment, és una persona oberta, divertida i molt amiga dels seus amics. Un caràcter que l'ajuda a relativitzar a dalt de la moto tots els patiments i infortunis que pugui anar trobant durant la cursa. L'any passat va ser l'únic pilot que amb una moto privada va finalitzar entre els 10 primers i convertir-se de pas en el millor espanyol de la competició. Aquest any no tinc cap dubte que aprofitarà l'oportunitat que li ha donat l'equip del Marc Coma i serà el motxiller perfecte per al d'Avià. El bon rotllo que desprèn sempre el de Canet ajudarà al dues vegades Campió del Dakar ha relativitzar tots els problemes que es puguin trobar i els dos en sortiran beneficiats. El guió perfecte seria una victòria d'en Marc i un nou Top-10 per al Joan que enguany, no ho oblidem, està al servei del seu líder d'equip. L'únic objectiu  ha de ser que el Coma torni a guanyar, quelcom que Pedrero té molt assumit. És el rol que li toca aquest 2011.

També crec que pot ser un gran Dakar per a Jordi Viladoms que per primera vegada serà el pilot estrella del seu equip enguany Yamaha.
Pel que fa als cotxes opino que només 5 pilots són els únics candidats a la victòria final. Els 4 pilots oficials de Volkswagen i per aquest ordre: Sainz, Al-Attiyah, De Villiers i Miller. L'altra gran favorit amb lletres majúscules és Stephan Peterhansel. El francès busca la desena victòria en el raid més dur del planeta. El seu BMW és un cotxe inferior als Volkswagen però ell és el rei indicutible de la navegació i segons els organitzadors aquest serà un dels factors que determinarà el guanyador final.
Qué comenci l'espectacle!

2/12/2010 - 16:06h - laMalla.cat

Campions de Catalunya

Sobta veure com aquest dijous els mitjans de comunicació de Catalunya pràcticament no es fan ressó en les seves portades de la derrota del FC Barcelona en la Copa més catalana que tenim. No tinc cap dubte que si  el Barça hagués guanyat, la portada de Mundo Deportivo i Sport serien: ‘Guardiola ja té la Copa que li faltava’, o quelcom similar. L’únic que ha estat capaç d’obrir amb aquesta competició és el 9 Esportiu. Enhorabona valents. Doncs no, el super tècnic de Santpedor encara no la té perquè l’Espanyol ahir va donar un repàs en tota regla als jugadors suplents del primer equip del Barça. Però no ens enganyem, Pinto, Maxwell, Keita, Mascherano, Thiago, Jeffren i Bojan,  que van ser titulars, són molt habituals també en les aliniacions de Pep Guardiola i ahir van ser ells els que no van olorar la pilota. Perquè al davant tenien a un equip, l’Espanyol,  que cada dia va a més, que pressiona fins asfixiar el rival, i que a més toca la pilota amb un criteri digne d’un equip gran.

Vivim en una societat que ninguneja tot allò que no faci olor a culerada, tota la resta no interessa. És així. Segurament si ets del Barça costa veure aquest extrem, però estem arribant a uns nivells que mereixen ser denunciats.

Darrers exemples, Mundo Deportivo assegurava la setmana passada que a Cornellà-El Prat s’havíen sentits crits en contra de Catalunya a la zona de la Curva, una falàcia que van haver de rectificar dues vegades d’una forma sibilina i sense reconèixer clarament que havíen mentit. Fa més de 30 anys que vaig als partits de l’Espanyol: Sarrià, Montjuïc i Cornellà i mai s’ha cantat contra el nostre país. Un cas que està en mans dels advocats de la Curva que sí cal arribaran als jutjats. Tant de bo  prosperi i el senyor Nolla passi per caixa per recompensar els danys morals que ens està causant a tots els pericos. Incomprensible també el poc enfasi de la Televisió Pública quan ahir els blanc-i-blaus en només 45 minuts van fer baixar tots els fums a les estrelles del Barça. Encara espero que el Bernat es quedi sense veu per cantar el golàs que va anotar Joan Verdú, si el fa el baixet argentí, es queda dues setmanes afònic. Una mica de respecte, no demanem res més. O el gran barcelonista i pitjor comunicador Jordi Grau entrevistant a un jugador de l’Hospi i dient-li amb tota la parsimònia abans de jugar contra el Barça, ara ve lo bo, no? Vergonyós i parcial a més no poder. Ves fent Grau, sort que fa uns anys vas seguir a l’Espanyol. Es nota que ens tens carinyo. Va estar molt bé que la de molts (no la meva) s’hagués de menjar el partit instrascendent entre Hospi i Barça B, ja us està bé.

Ganes de DERBI

Per coses com aquestes els pericos ens sentim molt oprimits i per aquest motiu esperem amb moltes ganes la visita del super-barça a Cornellà el Prat. Tenim la necessitat de reivindicar-nos i aquell partit és el dia.
La rebuda serà molt hostil no en tingueu cap dubte, sense violència però amb crits reivindicatius que se sentiran més enllà de les quatre parets del fastuós coliseum perico, aquesta és la única manera que tenim de mostrar la nostra indignació per un païs que jo titllaria com: Culerunya.


Us dedicarem un gran mosaic, el primer de la història de Cornellà que a nosaltres no ens pagarà cap mitja de comunicació. No patiu, calers per això encara en tenim. També us adverteixo que no jugarem de tu a tu, encara no estem preparats tot arribarà; s’ha de jugar a pressionar des de ben amunt, apretar al màxim i de vegades a rascar una mica i intentar desestabilitzar aquest gran Barça és l’únic camí possible. No serem el Madrid que no va fer la primera falta fins el minut 20 del clàssic. Rascarem abans. Sense intenció de lesionar, obviament, però si d'intimidar.


No m’agradaria sentir mai més: perquè ens tenen tantes ganes aquests pericos?
Us tenim tantes ganes per tot el que he explicat i d’altres que podeu esbrinar per vosaltres mateixos. Ja queda menys pel 18 de Desembre, Cornellà tornarà a ser l’infern perico.