8/4/2011 - 17:03h - laMalla.cat

La fi del Madrid Floren-Mou?

El que passi en els pròxims partits entre Barça i Madrid a mi la veritat m'importa ben poc a nivell sentimental, tot i que professionalment me'n faré un fart de parlar de clàssics, tindré una sobredosi que espero pugui superar. Però des de la llunyania de la passió i el sentiment us puc assegurar que tinc molt males sensacions favorables als blancs. Sóc del parer de Mircea Lucescu: ningú guanyarà al FC Barcelona aquesta temporada, no veig la fórmula per aturar el joc col•lectiu dels blaugrana. Ni les importants baixes en defensa han fet perdre el rumb als de Pep Guardiola. Quan no marquen Messi, Villa o Pedro; ho fan Iniesta, Xavi, Keita, Piqué o qualsevol altre perquè tenen un pla molt interioritzat i un sistema de joc brillant i que segueixen fins a les últimes conseqüències.

En canvi el rival dels blaugrana, tot i que té jugadors de molta qualitat, no té un sistema de joc definit i interioritzat. Opino que el seu tècnic Mourinho prefereix variar el seu joc en funció del rival, les necessitats de l'equip en aquell partit, el marcador del partit d'anada, etc... Un seguit de variants que a Pep Guardiola mai li fan variar la seva filosofia de joc i de moment aquesta fidelització està donant uns fruits impensables fa 4 anys.
Crec que el Barça només es permetrà la llicència de perdre el partit de lliga del Santiago Bernabeu, si el perd, extrem que encara no tinc molt clar.
Però la final de Copa del Rei i l'eliminatòria de la Lliga de Campions no tinc cap dubte que caurà del costat blaugrana.

Des de Madrid comencen a creure que poden amb el FC Barcelona, error que ja van cometre en el matx d'anada de la lliga. Certament el Madrid d'aquest tram de lliga està en un dels millors moments de la temporada però no els veig capaços de batre al Barça. Com aficionat neutral només desitjo que els partits siguin més emocionants que els darrers clàssic que només han tingut un color: el blaugrana. Atenció a la dada; fa 5 clàssics consecutius que acaben amb el mateix resultat; victòria bastant còmoda dels culers. Sens dubte psicològicament, si perden els 4 que tenim per endavant en el pròxim mes, la casa blanca patirà un moviment sísmic de conseqüències imprevisibles. La pressió mediàtica i social que viuria Mourinho i Florentino podria ser insostenible. Veuríem llavors si continuaria l'Special One i el ser suprem.

El Barça està en una situació privilegiada, pot deixar tocat, enfonsat i molt ferit a l'etern rival; podria ser la fi del Madrid Floren-Mou?

PD- Si vaig molt errat, i el Madrid guanya els 4 clàssics (extrem pràcticament impossible), el que no serà mai és la fi del FC Barcelona actual perquè ja té un projecte consolidat, exitós i de molt futur.

6/4/2011 - 19:10h - laMalla.cat

Barça i Madrid, igual de lamentables

Cada vegada em fa més gràcia veure com s'enganyen mútuament els periodistes del Barça i del Madrid, són igual de fanàtics i no veuen més enllà de la bufanda que llueixen, sense cap tipus de pudor ni rubor periodístic. Fa 5 mesos el Madrid va forçar dues grogues en el matx de Lliga de Campions davant de l'Ajax. La pressió periodística, sobretot des de Barcelona, va ser tant gran que els blancs van ser sancionats fins i tot per la UEFA, tot i que reglamentariament no van incomplir absolutament res. I dissabte el Barça a Villareal?,  ningú critica això??? Valdés i Busquets van forçar la groga per no perdre's, i arribar nets, al clàssic davant del Madrid. Més d'un periodista de Barcelona va afirmar amb rotunditat que Pep Guardiola (Déu nostre senyor per alguns) no faria mai quelcom així, doncs mira per on, no han trigat ni mig any en fer-ho i encara amb més mala llet. Víctor Valdés va arribar a simular una lesió. Crec que això tampoc és digne d'un club molt senyor.
En fi, que els que no som, afortunadament, de cap d'aquests super-equips cada dia riem amb més força perquè l'únic que intenten les seves tropes mediàtiques és enganyar al personal, sort que nosaltres som més intel•ligents que vosaltres.

‘Bromes Futbolístiques'

Aquest planeta Futbol cada cop està més esbojarrat. Escolto amb incredulitat que Espanya s'està plantejant disputar la Copa Amèrica. Una competició que tradicionalment convida a una selecció que no pertany a la Conmebol. En aquest cas havia de ser el Japó però per culpa de la catàstrofe natural patida han hagut de renunciar a prendre'n part. Baixa que obre la porta a d'altres seleccions i Ángel Villar, president de la Federació espanyola, ja ha manifestat que li encantaria poder disputar la competició. Extrem que els jugadors no crec que comparteixin, i més perquè pràcticament es quedarien sense vacances. Situació que ja viuran l'any vinent amb la disputa de l'Europeu, el següent amb la Copa Confederacions del Brasil i un any després per culpa del Mundial del 2014. Pel bé del nostre futbol i dels seus èxits del futur, millor que vagi Costa Rica o els Estats Units a la Copa Amèrica i no els Campions del Món que aquest any s'han guanyat el dret a reposar el màxim de temps possible.

23/3/2011 - 17:23h - laMalla.cat

Futbol espanyol de ‘pandereta’

No acabo d'entendre en què pensen els dirigents del futbol espanyol. Ja siguin els directius dels clubs, de la lliga de futbol professional, de la Federació espanyola de Futbol, tots són molt egoïstes i no miren pels interessos generals de ningú. També incloc a la majoria de futbolistes que no miren més enllà del seu compte corrent.
Però almenys aquests últims van ser conseqüents al mes de Desembre desconvocant una vaga que hauria trastocat tot el calendari. Quelcom que ara estan capficats a fer la majoria dels clubs de Primera que anys després se n'adonen que no els surt gens rentable que el partit dels dissabtes sigui en obert. I al 97, quan la llei d'Álvarez Cascos, llavors ningú es va queixar. Com sempre passa en aquest desastrós país, les solucions sempre a posteriori i en forma de vaga, sempre l'opció més radical.
Com el dissabte 2 i 3 d'Abril no hi hagi competició de lliga, tot el calendari quedarà totalment adulterat. La lliga hauria d'acabar tres setmanes després del que estava previst, s'acabaria el 12 de Juny. I atenció hi hauria una diferència de 3 setmanes entre la penúltima jornada de lliga i la darrera. Perquè durant aquestes setmanes es disputa el dissabte 28 de Maig la Final de la Champions, i després el 3 i 7 de Juny està prevista una gira de la selecció espanyola pels Estats Units. Suposo que els que esteu llegint això, estareu al·lucinant amb el guirigall majúscul que pot provocar aquesta decisió dels clubs. Si sou del Barça o del Madrid també heu de saber que amb aquests canvis la Final de la Copa del Rei també es jugaria abans que el clàssic de la lliga i compte si els dos equips superen la ronda de quarts, es disputaran en 14 dies: 4 clàssics. Més d'un quedarem saturats de blaugranes i merengues, quin empatx!Jo des d'aquí també diria als clubs que si volen fer més diners, doncs que no malgastin tants calers en comissions i fitxatges astronòmics.
Que comencin a estalviar una mica a treure més jugadors del planter i a no estar per sobre del bé i el mal. Ja seria hora que el Futbol espanyol comencés a fer les coses bé. Dins d'aquest paquet d'empresaris del Futbol també m'agradaria incloure a les plataformes televisives que fan el que volen i com volen amb els horaris dels diferents partits. Tampoc miren pels interessos dels aficionats si no per les seves butxaques.
Fa anys que tinc un somni que no considero que sigui utòpic: que el 20 de Juliol quan es faci el sorteig del calendari de la nova temporada ja pugui saber almenys quins dies i a quines hores jugarà el meu equip al llarg de tota la temporada. Hi ha lligues que això ja passa des de fa anys. Perquè no pot passar a Espanya? Ah! es clar, el de sempre: hi ha massa interessos, parlem clar: mamoneos!!

10/2/2011 - 17:58h - laMalla.cat

Cesc al Barça NO, sius plau!

Els mitjans de comunicació de casa nostra ja comencen a parlar de la possibilitat que Cesc Fàbregas no acabi fitxant pel FC Barcelona degut a la poca inversió que té prevista fer el Barça en el mercat d’estiu. La xifra que ha sortit a la llum pública són 40 milions d’euros i per aquesta quantitat està claríssim que el del Maresme no sortirà de l’Arsenal. Espero i desitjo que aquest jugador no acabi fitxant pel FC Barcelona perquè si això passa podem estar davant 10 anys de monopoli culé a la lliga i a la resta de competicions. Cesc és el Xavi del futur i tinc la sensació que millorat amb més gol que el de Terrassa. Per tan als que ens agrada l’emoció necessitem que el Madrid es torni boig i es planti a Londres amb 60-70 milions d’Eurus per fitxar el capità de l’Arsenal. Si els blancs aconsegueixen aquesta contractació crec que podríen començar a plantar cara al FC Barcelona. Un mig del camp amb Xabi Alonso, Cesc i Özil podria competir de tu a tu amb el del Barça n’estic convençut. I els que ja estem una mica farts de l’hegemonia aclaparadora barcelonista doncs ens aniria d’allò més bé. Necessito amb urgència que els partits tornin a tenir emoció i amb aquest Barça això és gairebé impossible. Ja saps quin és el guió i també el resultat final abans que comenci. Entenc que els culers no voleu que res canviï però la resta ja comencem a tenir ganes d’un canvi de rumb que la veritat és molt difícil que es produeixi en els pròxims mesos. De fet aquest any crec que els blaugrana tornaran a fer història guanyant les tres competicions. No sé si Cesc anirà al Madrid, el Chelsea també busca un migcampista creatiu amb urgència i ja coneixem a Abramovitx que no li tremola la cartera, al contrari sembla que li pesa massa i la de buidar i força cada cop que s’obre el mercat de fitxatges. La conslusió final és que Cesc no ha de fitxar pel Barça, si no ho tenim pelut!

2/12/2010 - 16:06h - laMalla.cat

Campions de Catalunya

Sobta veure com aquest dijous els mitjans de comunicació de Catalunya pràcticament no es fan ressó en les seves portades de la derrota del FC Barcelona en la Copa més catalana que tenim. No tinc cap dubte que si  el Barça hagués guanyat, la portada de Mundo Deportivo i Sport serien: ‘Guardiola ja té la Copa que li faltava’, o quelcom similar. L’únic que ha estat capaç d’obrir amb aquesta competició és el 9 Esportiu. Enhorabona valents. Doncs no, el super tècnic de Santpedor encara no la té perquè l’Espanyol ahir va donar un repàs en tota regla als jugadors suplents del primer equip del Barça. Però no ens enganyem, Pinto, Maxwell, Keita, Mascherano, Thiago, Jeffren i Bojan,  que van ser titulars, són molt habituals també en les aliniacions de Pep Guardiola i ahir van ser ells els que no van olorar la pilota. Perquè al davant tenien a un equip, l’Espanyol,  que cada dia va a més, que pressiona fins asfixiar el rival, i que a més toca la pilota amb un criteri digne d’un equip gran.

Vivim en una societat que ninguneja tot allò que no faci olor a culerada, tota la resta no interessa. És així. Segurament si ets del Barça costa veure aquest extrem, però estem arribant a uns nivells que mereixen ser denunciats.

Darrers exemples, Mundo Deportivo assegurava la setmana passada que a Cornellà-El Prat s’havíen sentits crits en contra de Catalunya a la zona de la Curva, una falàcia que van haver de rectificar dues vegades d’una forma sibilina i sense reconèixer clarament que havíen mentit. Fa més de 30 anys que vaig als partits de l’Espanyol: Sarrià, Montjuïc i Cornellà i mai s’ha cantat contra el nostre país. Un cas que està en mans dels advocats de la Curva que sí cal arribaran als jutjats. Tant de bo  prosperi i el senyor Nolla passi per caixa per recompensar els danys morals que ens està causant a tots els pericos. Incomprensible també el poc enfasi de la Televisió Pública quan ahir els blanc-i-blaus en només 45 minuts van fer baixar tots els fums a les estrelles del Barça. Encara espero que el Bernat es quedi sense veu per cantar el golàs que va anotar Joan Verdú, si el fa el baixet argentí, es queda dues setmanes afònic. Una mica de respecte, no demanem res més. O el gran barcelonista i pitjor comunicador Jordi Grau entrevistant a un jugador de l’Hospi i dient-li amb tota la parsimònia abans de jugar contra el Barça, ara ve lo bo, no? Vergonyós i parcial a més no poder. Ves fent Grau, sort que fa uns anys vas seguir a l’Espanyol. Es nota que ens tens carinyo. Va estar molt bé que la de molts (no la meva) s’hagués de menjar el partit instrascendent entre Hospi i Barça B, ja us està bé.

Ganes de DERBI

Per coses com aquestes els pericos ens sentim molt oprimits i per aquest motiu esperem amb moltes ganes la visita del super-barça a Cornellà el Prat. Tenim la necessitat de reivindicar-nos i aquell partit és el dia.
La rebuda serà molt hostil no en tingueu cap dubte, sense violència però amb crits reivindicatius que se sentiran més enllà de les quatre parets del fastuós coliseum perico, aquesta és la única manera que tenim de mostrar la nostra indignació per un païs que jo titllaria com: Culerunya.


Us dedicarem un gran mosaic, el primer de la història de Cornellà que a nosaltres no ens pagarà cap mitja de comunicació. No patiu, calers per això encara en tenim. També us adverteixo que no jugarem de tu a tu, encara no estem preparats tot arribarà; s’ha de jugar a pressionar des de ben amunt, apretar al màxim i de vegades a rascar una mica i intentar desestabilitzar aquest gran Barça és l’únic camí possible. No serem el Madrid que no va fer la primera falta fins el minut 20 del clàssic. Rascarem abans. Sense intenció de lesionar, obviament, però si d'intimidar.


No m’agradaria sentir mai més: perquè ens tenen tantes ganes aquests pericos?
Us tenim tantes ganes per tot el que he explicat i d’altres que podeu esbrinar per vosaltres mateixos. Ja queda menys pel 18 de Desembre, Cornellà tornarà a ser l’infern perico.

22/11/2010 - 17:43h - laMalla.cat

A la tercera...

Estimats pericos, això rutlla. Espero que tots estigueu feliços de veure com amb un dels equips més joves de la lliga, el més novell en defensa els darrers partits, estem tirant endavant amb una autoritat excepcional partits realment complicats. La forma d’adormir el matx davant de l’Hèrcules, per a mi el millor equip que ha passat per Cornellà-El Prat, és de jugadors veterans.
Tothom aporta el seu granet de sorra i tinc la sensació que tots els jugadors comencen a sentir-se importants, quelcom vital en un equip que vol aspirar a estar entre els millors de la BBVA. No parlaré dels titulars dels darrers partits que continuen creixent, cas de Dídac i Javi López sobretot, si no dels suplents d’ahir. Dátolo surt amb ganes de menjar-se el món, Sergio Garcia (sembla que el recuperem per a la causa) es va inventar una passada màgica que Osvaldo no va desaprofitar per forçar un penal: que l’any passat no ens haguéssin pitat, no ens enganyem. I per últim la joia de la corona, Alvarito que en té prou amb 2 minuts per forçar un penal de jugador de molts galons. Dels 25 jugadors de la plantilla tothom se sent important, a excepció, segurament només d’un jugador Coro. Desgraciadament al banyolí ja no el recuperarem per a la causa, vaja insisteixo que ha de marxar gratis al desembre.

Per seguir creixent només ens falta un detall, guanyar a un equip dels grans de la lliga. Dissabte els homes de Mauricio Pochettino tenen la tercera oportunitat de guanyar a un dels equips punters del Campionat.
Al Madrigal abans de la debacle, l’equip va jugar uns 25 minuts de molta qualitat només va faltar el gol i a Madrid fins que l’arbitre es va inventar el penal de Luis Garcia es va saber complicar la vida a l’equip de Mourinho. Ara el matx amb els matalassers ens arriba en el millor moment. 7 punts de 9 punts possibles, 3 jornades sense encaixar cap gol i atenció: 4 gols en 3 partits rècord absolut dels darrers temps. Està clar que no exigeixo que es guanyi al Calderón a un equip que al davant té a dos dels millors golejadors de la lliga com són Forlán i Agüero. Només demano que lluitem durant els 90 minuts per sumar una victòria de prestigi, que ens segueixi reforçant una moral que ara mateix deu ser altíssima.
A nivell de mentalització si jo fos Pochettino els passaria en vídeo unes quantes vegades el 4 a 0 de l’any passat, la primera gran humiliació de la campanya anterior. Està clar que aquell marcador encara ha de doldre a la plantilla per tan venjança esportiva ja. Vendetta!!!!
Del matx amb l’Atlético també ens hem d’aprofitar que a casa els de Quique no acaben de rutllar, vénen de remuntar d’una forma molt enganyosa amb la Reial Societat, estaran crescuts i això que la proposta futbolística no acaba d’engegar. Vaja que tenim una oportunitat d’or de puntuar en un camp complicat però personalment jo no exigeixo que puntuem realitzant un bon partit i amb opcions fins el 90 ja estaria satisfet.

Per últim, tots aquells que no teniu paciència amb el nostre equip que està realitzant una campanya de 10 quedeu-vos a casa, no val la pena que perdeu el temps i us desplaceu al Nou Sarrià. A més amb els vostres xiulets incomprensibles trenqueu la comunió que té la grada amb l’equip.
Família, això rutlla, disfrutem del moment i també siguem realistes. Per estar a dalt en aquestes posicions nosaltres hem de fer molt bé la nostra feina però també necessitem que València, Sevilla, Villareal i Atlético fallin, com estan fent aquest any. Sí això no passa la nostra posició real ha de ser de la sisena plaça fins a la dotzena. Si tots pensem d’aquesta manera opino que disfrutarem més dels èxits i també de possibles decepcions. Sobretot que ningú perdi el nord, si no la caiguda pot ser molt dura.

22/9/2010 - 17:42h - laMalla.cat

El futbol molt més que Messi i Cristiano...afortunadament

Cada dia sento més vergonya per com els meus col•legues periodistes tracten la nostra professió. El periodisme esportiu s’està convertint en una guerra discriminada entre els periodistes de Madrid i Barcelona, o a l’inrevés. Ha arribat un punt en què tot si val. El més important és desprestigiar-se els uns als altres. I enganyar al poble.

El debat de protegir a Messi i a Cristiano és ridícul, no s’hauria ni d’haver plantejat mai. Ho escriure en majúscules i en negreta per veure si us queda més clar a tots plegats: S’HAN DE PROTEGIR TOTS ELS FUTBOLISTES. Crec que per començar els dos de la polèmica estan més protegits que la resta bàsicament perquè tenen el seu futur econòmic garantit i molts que pateixen entrades més criminals que la que va rebre Messi ni se’n parla. Un exemple molt recent, si podeu mireu la que rep Callejón de Pepe, que el senyor Clos-Gómez només considera de groga. La de Pepe és molt més dura que la d’Ujfalusi; busca el turmell i s’oblida de la pilota i de tot però com la rep el pobre Callejón que no és ningú. I el portuguès ja és reincident, això si que té delicte.
El que s’ha de perseguir són aquests tipus de jugadors destralers que no fan cap bé al fantàstic món del futbol. Tampoc hem de perdre la prespectiva que el Futbol és un esport de contacte i de vegades per molt que no vulguis fer mal en pots acabar fent i molt. Les jugades fortuïtes han existit sempre i continuaran existint a no ser que el contacte sigui eliminat del Futbol, i crec que aquest extrem és inviable.

La solució seria que d’una vegada per totes la premsa esportiva fes bé la seva feina ,  que deixem les bufandes a casa nostra i que ens dediquem tots plegats a treballar amb més coherència pel bé i reconeixement d’una professió que cada vegada s’assembla més a la premsa del cor.

20/8/2010 - 17:37h - laMalla.cat

Mascherano l’últim fitxatge

Pep Guardiola vol un darrer fitxatge per assegurar-se que té dos jugadors de garantíes per posició. I l'únic que a dia d'avui no té un relleu experimentat a Primera i en el futbol d'elit és Sergio Busquets. Per aquest motiu el Barça acabarà fitxant un mig-centre defensiu que pugui cobrir les possibles absències del de Badia i també augmentar la competència per una posició, quelcom sempre beneficiós per a totes les parts inclòs el mateix Sergio. I no oblidem que la temporada és molt llarga, venim d'un Mundial i els anys post-mundial, les lesions musculars estan a l'ordre del dia i com t'arribin al mes de Febrer-Març que és quan es decideixen tots els títols si no tens una plantilla prou llarga, compensada i preparada o pots perdre tot en un parell de partits.

El desitjat des de fa temps és l'argentí Javier Mascherano a qui el Liverpool a més està disposat a vendre. L'última mostra el fet que no jugués el partit d'anada de la prèvia de l'Europa League. Sí Mascherano hagués jugat no podria haver disputat amb el Barça la Lliga de Campions. A més el mig-centre està boig per marxar de Liverpoool i ja no hi és el seu gran valedor Rafa Benítez, per tan ja no hi ha cap impediment perquè pugui canviar d'aires i venir al que en aquests moments considero el millor equip del continent europeu. I per acabar-ho d'arrodonir és íntim de Leo Messi. Per tan massa factors positius perquè aquesta operació no es tanqui. Crec que es tancarà més aviat del que tothom pensa. Això no vol dir que Guardiola no cregui cegament en els nois del planter, si no que considera que per a la posició de mig-centre necessita un jugador contrastat i de garanties. No patiu que la pròxima temporada Oriol Romeu estarà més preparat, crec que encara és d'hora per carregar-lo de responsabilitats excessives. Que ho jugui tot amb el B i s'scabi de curtir a la Segona Divisió.

Compteu les hores perquè arribi Javier Mascherano, a mitjans de la setmana entrant ja estarà sota les ordres de Pep Guardiola, l'argentí serà l'últim fitxatge.

11/8/2010 - 20:15h - laMalla.cat

Sergio García: l'esperem amb els braços oberts

Després de 5 temporades o més sonant cada estiu com a futurible, ja estic ansiós perquè tanquem quan abans millor la incorpoaració de Sergio García. Ara que està tan a prop no m’agardaria que sen’s escapés com ens ha passat sempre. El que em deixa molt tranquil és que el seu representant és el gran Màgic Díaz i els dos estan per la labor de fitxar per l’Espanyol.

És un dels davanters més complerts del futbol espanyol, pot jugar de davanter centre, de segon davanter o a la mitja punta, pot entrar per banda i el millor de tot: té més gol que Callejón, Coro i Luis Garcia plegats. L’única pega: que no ha acabat de tenir sort en els equips on ha jugat. Però segur que a l’Espanyol i rodejat de la seva gent ens donarà moltes tardes de glòria i gols espectaculars.
I l’anècdota que ha baixat de categoria en els equips on ha estat no crec que ens hagi d’amoïnar gens ni mica. A més jo crec en els cicles dels jugadors, és a dir que puguin tenir una temporada discreta com la darrera al Betis i tornar a sortir-se a la següent i aquest crec que és el cas de Sergio. Només té 27 anys i tinc la impressió que encara ha de fer la seva gran temporada a Primera Divisió. I per què no, aquesta pot ser a l’Espanyol, amb una afició que quan la comenci a endollar se la ficarà a la butxaca de seguida.

I el que són les coses un altre culé que triomfarà a l’Espanyol, sempre he pensat i ho segueixo fent que els primers jugadors que sempre hauríem de fitxar són els que l’etern rival no necessita pel primer equip. Quants ex-blaugrana han triomfat i continuaran triomfant a casa nostra. Comenceu a comptar, us quedareu sense dits a les mans i als peus.

No oblidem que Garcia és Campió d’Europa de Futbol amb la Selecció espanyola i Subcampió del món amb la generació d’Iniesta; és un jugador de molta classe i de molta raça que s’acoplaria a les primeres de canvi. Estic convençut que si acaba fitxant el cap de setmana del 28 i 29 d’Agost ja cantarem el primer gol del jugador més desitjat de tots els secretaris tècnics i entrenadors blanc-i-blaus dels darrers anys.

Necessito l’arribada de Sergio García per acabar de motivar-me per una temporada que espero que sigui més exitosa que les darreres i sobretot que cantem molts gols, sius-plau. Amb 40 em donaria per satisfet i més després dels 29 de la passada campanya. I el sinòmin de Sergio és Gol. Per tant blanc i en ampolla; fitxem-lo ja per Déu!

17/6/2010 - 18:40h - laMalla.cat

Una ‘carambola’ que ens portarà molt lluny

Després de l'ensopegada davant Suïssa, arriba el moment dels valents, dels Campions. És l'hora que demostrin que estan preparats per guanyar el Mundial. Una desfeta com la de Durban ha de servir de revulsiu per a uns jugadors que estan acostumats a viure amb la pressió d'estar obligats a guanyar tots els partits. Per tant no crec que aparegui la temible ansietat. Però no només han de reaccionar els jugadors, també ho ha de fer Del Bosque. Davant d'equips de potencial inferior la selecció no pot jugar amb el doble pivot Xabi Alonso-Sergio Busquets. Amb un mig centre n'hi ha de sobres. Una d'aquestes posicions hauria de ser coberta per un extrem tipus Pedro o Navas o fins i tot sortir amb dos davanters per pressionar més a l'equip rival. L'altra opció és que Cesc jugui al costat de Xabi Alonso i Xavi a la mitja punta per darrere de Villa. Uns canvis que suposo que arribaran davant d' Hondures on Espanya està obligada a guanyar i a més a fer-ho per més d'un gol de cara a possibles empats en la darrera jornada.

L'estadística ja la tenim en contra, mai una Campiona del Món ha perdut el matx del seu debut però si alguna selecció està capacitada per revertir aquesta situació aquesta és la Campiona d'Europa. Davant Suïssa la idea futbolística va ser la mateixa que ens ha portat a l'èxit, això no ha de canviar, el més positiu sens dubte els tirs un total de 23, cap selecció n'havia fet tantes fins el debut d'Espanya, la nota negativa és que només 6 van anar entre els 3 pals, quan els de Del Bosque tenen una mitjana de 12. Per tan encara no s'ha de llençar la tovallola, aquest és el nostre Mundial.

Els jugadors conscients de la seva condició de gran selecció segur que deuen ser els primers que tenen una ràbia interior per la derrota amb els suïssos. Davant d'Hondures ho han de demostrar des del primer minut, no han d'anar a madurar el partit com vol Del Bosque, han de sortir a atropellar el rival com havien fet al llarg de la classificació mundialista en els amistosos davant de les grans seleccions i sobretot durant la passada Eurocopa. Si això passa estic convençut que passarem a vuitens, potser encara com a primers de grup i fins i tot després de l'ensopegada encara crec amb més força que aquest és el nostre moment per arribar molt lluny i aspirar a una competició que mai s'ha aconseguit .

Tinc el pressentiment que a mesura que avanci la competició, tots plegats podrem riure del que ens va passar davant Suïssa . Sobretot del gol rocambolesc, la pilota rebot, rere rebot s'acaba colant d'una manera inversemblant i que entraria una de cada 10 vegades, no més. Aquesta carambola i la sang VERMELLA de la cella de Piqué encara ens donarà més forces per aconseguir el somni d'un país i de moltes generacions: ser Campions del Món!