5/10/2010 - 16:08h - laMalla.cat

Cada dos anys: Europeu 100%

Pensava que quan va entrar l'Euro en funcionament em sentiria més Europeu, però no ha estat així. Sentir-se Europeu és un sentiment que nosaltres, segurament mai interioritzarem, potser si els nostres fills i les generacions que estan per venir.
A principis dels 90, molt abans de l'arribada de l'Euro, tres dies cada dos anys ja em sentia Europeu. Gràcies a una competició anomenada Ryder Cup i que cada dos anys enfronta als millors golfistes del vell continent contra la crème de la crème estatunidenca.

La passió que els golfistes senten per aquest repte s'encomana; els golfistes que normalment són persones serenes i que sembla impossible que puguin exterioritzar els  sentiments, doncs a la Ryder donen llibertat a les seves passions. Encomanen al públic que té la sort d'estar en el camp i a la majoria que des del sofà vibrem amb cada cop dels nostres. Per tres dies un partit de golf es converteix en un matx de futbol. Tot s'hi val per intentar desestabilitzar el rival, tot i que dins d'uns límits que de vegades uns i altres han traspassat.

L'any 1999 al Country Club de Massachussets els nordamericans van tenir el comportament més lamentable que recordo. Aquella edició se la van adjudicar els locals que van recuperar el trofeu per un punt de diferència; com enguany els Europeus. En un dels darrers forats del matx decisiu entre Justin Leonard i Tzxema Olazabal, el nordamericà tenia avantatge, només necessitava empatar un dels dos forats que quedaven i quan va embocar un putt en el 17 que deixava la victòria molt encarrilada tot l'equip en bloc va envaïr el green, abans que Txema tirés el seu putt que encara podria capgirar la truita. Els Europeus es van quedar sense esma, sorpresos per la bogeria col•lectiva que vivia aquest camp molt proper a Boston, infinitat de persones van trepitjar sense escrúpols la zona de gespa on Olazabal havia de tirar el putt que encara podia forçar el darrer forat. Txema va fallar per molt poquet, la tasca de desestabilització dels ianquis va funcionar. En aquells tres dies el líder Europeu, llavors com a jugador Colin Montgomerie va haver de patir insults desqüalificants molt greus per part del públic, titllaven a Monty; de  "gordo"  cap amunt. A la cerimònia de clausura els nord-americans van haver de demanar perdó una i altra vegada pel seu comportament desafortunat. Aquella Ryder, tot sigui dit,  em va acabar d'enganxar de valent a aquesta competició tan especial.

De fet els espanyols tenim part de culpa, per no dir tota que des de l'any 1979 aquesta competició és Europa Vs Estats Units. Abans,  des del 1927 al 1977, era Estats Units Vs Gran Bretanya. Però l'aparició de Severiano Ballesteros va propiciar que la Ryder s'extengués al territori Europeu. Com gairebé sempre l'esport tornava a passar la mà per la cara a la política. Encara avui en dia, ha passat aquests dies a Gal·les, els britànics corejen el nom de Severiano Ballesteros, un mite de l'esport espanyol, tractat amb més respecte i devoció fora del nostre territori que no pas a casa nostra. Injust però és així de cru. Ell sempre ho explica i els que seguim aquestes competicions, podem donar fe d'aquesta realitat. Seve, amb sis Ryders, té el rècord històric d'aquesta competició.

La parella formada per Seve i Txema és la que històricament ha donat més punts i triomfs a l'equip Europeu. El pròxim capità de la Ryder precisament si no hi ha un daltabaix serà Txema Olázabal que també és tot un mite en aquesta històrica competició.
Sergio Garcia enguany amb Txema ha complert amb la seva tasca i sempre que ha estat al camp ha estat dels jugadors més decisius.
Només ens faltava que es gradués en aquesta competició Miguel Ángel Jiménez. El ‘Pisha' en el seu millor any com a professional ho ha aconseguit, va ser decisiu en el fourballs amb Peter Hanson i per primera vegada va guanyar també el punt d'individuals. Va guanyar amb suficiència a Bubba Watson un dels jugadors estatunidencs emergents més potents i segurs del moment. 
El malagueny estava radiant, sent conscient que potser estava davant la seva darrera oportunitat de ser protagonista com a jugador. Crec que tot i tenir ja 46 anys si s'ho proposa pot arribar a la defensa de la Copa d'aquí dos anys en territori nord-americà.

Vaja que un any més gràcies a la Ryder Cup m'he tornat a sentir Europeu, tot el que no pot aconseguir la política ho fa l'esport. Llàstima que haurem d'esperar al 2012 per tornar a gaudir d'una competició única. Per cert estaria bé que alguna televisió generalista apostés per la Ryder Cup, opino que és una competició d'interés general. Encara me'n recordo quan Televisió Espanyola l'oferia en obert. La darrera vegada va ser a Valderrama l'any 97, esperem que no s'hagi d'esperar a que Madrid organitzi la del 2018, sempre i quan sigui escollida, una decisió que es desvelarà en els pròxims mesos.

Jo sóc europeu, europeu, europeu, jo sóc europeu, europeu, europeu........