16/2/2011 - 20:10h - laMalla.cat

La Gàl•lia dels barbuts

Per a una persona passional com jo és molt difícil d’entendre la situació actual del món de l’esport. Com pràcticament tots els àmbits de la vida, aquest es regeix pels calers, per la pasta, i els sentiments cada cop són més difícils de trobar. Però encara hi ha un petit reducte d’esportistes al nord-est de Barcelona que s’estimen el seu club per sobre de qualsevol cosa ,fins i tot per damunt dels diners. I ho estan demostrant a tot el món, partit a partit i entrenament rere entrenament.

Em refereixo als jugadors del BM Granollers, que tot i portar més d’un any i mig (i potser em quedo curt) sense estar al dia de les seves nòmines i primes s’estan deixant la vida a les pistes per intentar realitzar la millor campanya possible. L’any passat a Romania, en l’anada de les Semifinals de la Recopa d’Europa, molts d’ells ja m’havien explicat que no cobraven quan tocava, però no volien fer-ho públic per l’estima que tots els jugadors tenen per aquest club. No oblidem que la majoria de jugadors s’han format en aquesta fàbrica, la millor de l’estat i de les millors d’Europa pel que fa a la formació de jugadors d’handbol. Tots ells porten l’escut ben gravat al seu cor. En la situació actual el més fàcil seria deixar-se anar i més ara que l’equip és tercer de la classificació, una situació sense precedents en els darrers anys, des de la temporada 95-96 el Granollers no queda entre els 5 primers de la lliga.

Però no es conformen, ells encara volen més, han de demostrar que s’estimen el club i que ningú els pugui jutjar injustificadament pel fet de no cobrar. Que ningú oblidi que són jugadors d’handbol, no de Futbol o de Bàsquet; la majoria tenen un sou d’un treballador de classe mitja. Vaja, no sé vosaltres però jo no m’imagino en aquesta situació. Crec que servidor no seria capaç de reaccionar de la manera que ho estan fent aquests cracs. Ells ho tenen clar, això és el que pensa el vestidor: quantes més dificultats, més lluitaran, més treballaran i més demostraran el compromís amb el club. Són un exemple, no només en el món de l’esport si no en la societat actual.

Des d’aquest humil bloc vull manifestar públicament la meva admiració i el meu suport total a aquest grup humà del Fraikin BM Granollers que està demostrant com s’han d’afrontar aquest tipus de situacions. Només desitjo pel bé d’un club històric i que m’estimo profundament que la situació se solucioni i que aparegui algun mecenes o patrocinador important que pugui donar sortida a aquesta greu situació de crisi que podria acabar amb el primer club d’handbol fundat a Espanya. Esperem que això no passi però ara mateix s’ha d’estar preparat per a tot.

Granollers: Pit i Collons!

29/4/2010 - 20:32h - laMalla.cat

El BM Granollers passarà a la Final

No tinc cap dubte que aquest diumenge al Palau d'Esports de Granollers els homes de Lorenzo Rueda capgiraran les semifinals de la Recopa d'Europa davant de l'Steaua de Bucarest. La diferència de 4 gols favorable als romanesos del matx d'anada no és real. Aquell partit,  el jove planter vallesà va patir en primera persona la pressió ambiental espectacular que es va viure diumenge passat a la Sala Polivalenta, parlant sense embuts: es van acollonir. Us haig de dir que mai havia estat en un pavelló d'handbol on s'animés tant (i al llarg de la meva trajectòria hauré visitat uns 30 pavellons d'handbol però cap amb aquesta atmosfera). No és una exageració:  eren més de 5000 persones animant, cridant, botant, onejant les banderes. Era una autèntica olla de pressió. 

Més que guanyar l'Steaua, va perdre el Granollers perquè la veritat els romanesos tampoc van ser tant superiors com per tenir una renda de 4 gols. De fet ells tenen 3 jugadors que marquen les diferències però poqueta cosa més. En els darrers minuts a Bucarest el Fraikin va tenir l'opció de perdre d'un o dos gols de diferència però llavors els àrbitres hongaresos van xiular 3 accions increïbles: un penal quan era falta en atac forçada per David Resina, una exclusió inexistent a l'Álvaro Ferrer ens quedàvem amb un menys l'últim minut i mig i és van menjar un cop franc sobre Davor Cutura. Està clar que a Europa quan jugues a domicili sempre estàs exposat a decisions arbitrals sospitoses i aquest cop no va ser una excepció. Digueu-me ‘tiquismiquis' però Hongria no està massa a prop de Romania? Només és una petita apreciació pels amics de l'EHF que van proposar la parella Hongaresa perquè pités aquestes semifinals d'anada.

Amb aquests precedents estic convençut que al Palau canviarà el panorama i a l'Steaua el matx se li farà molt llarg. Els jugadors només acabar el matx de Bucarest ja estaven pensant en jugar la tornada, volen demostrar que el que va passar diumenge passat va ser un accident i que encara tenen 60 minuts per endavant per aixecar l'eliminatòria i ficar-nos en una final continental 14 anys després.

Des d'aquest bloc també vull demanar a l'afició del BM Granollers que diumenge ha de demostrar que volen rememorar tardes de glòria Europea. Si no hi ha més de 3000 persones animant als nostres no ens mereixem estar en la final de la Recopa és així de senzill com va reconèixer el mateix Salva Puig al final del matx d'anada.
Sí realment t'estimes el BM Granollers aquest diumenge a dos quarts d'una tens una cita ineludible al Palau d'Esports de Granollers, sí,  volem recuperar la jerarquia Europea, els jugadors necessiten el teu suport. Amb aquest no tinc cap dubte que estarem a la final de la Recopa d'Europa.

BM Granollers: Pit i Collons!

16/3/2009 - 20:19h - laMalla.cat

Granollers capital de l’handbol espanyol

El BM Granollers sempre podrà dir que va perdre en els quarts de final de la Copa contra el campió. Estic convençut que qualsevol altre rival hagués estat més assequible. Així i tot vam ser juntament amb el Ciudad Real l’equip que va complicar més la vida als barcelonistes. Enhorabona al Barça Borges que a Granollers ja ha guanyat dues copes del rei, la de l’any 94 a l’Alcalà i aquesta del 2009.
La Copa del Rei ha estat un èxit a nivell d’organització. El fet que Granollers organitzi cada any la Granollers Cup, la competició de base més important d’Espanya i del sud d’Europa ha facilitat les coses perquè la Copa ratlli la perfecció.

 

La notícia més agradable durant la competició va ser la convocatòria d’Álvaro Ferrer per la selecció. El central nascut i format a Granollers continua creixent any rere any. El seu professionalisme està totalment contrastat i si  segueix millorant a aquest ritme crec que no té sostre. Això sí, que ara amb la convocatòria no deixi de treballar. L’esperit de sacrifici és una de les claus de l’èxit i l’Álvaro en té per donar i vendre.
Amb ell són 4 els granollerins (Ferrer, Cañellas, Andreu i Campos)  convocats per Valero per jugar el Pre-Europeu. Primer contra Lituània i després contra Holanda. Des de la Recopa del 74 Granollers no portava tants internacionals a la selecció espanyola. Estem en el camí de tornar a estar entre els grans de la lliga. Si els de Rueda continuen progressant poden acabar el Campionat entre els 5 primers, quelcom que seria un èxit rotund. N’estarem pendents del que puguin fer. Seguirem informant.

9/3/2009 - 18:03h - laMalla.cat

Granollers se’n va de Copes

Per si algú no ho sap, sóc de Granollers. Sempre n’he estat orgullós, excepte quan pensem com un poble i no com una ciutat que som. Circumstància que encara passa massa sovint.
Desgraciadament s’han fet moltes coses malament a nivell polític i sobretot esportiu. El
bàsquet va perdre la seva condició d’ACB, el futbol de ser un referent de la Tercera Divisió ja fa anys que no es mou de la Regional Preferent i de la Primera Catalana. L’esport està ferit de mort. Sort en tenim que el BM Granollers ha mantingut la condició d’equip d’elit però ha costat moltíssim. Recordo que en els últims anys ha perillat l’Asobal, sobretot quan ens vam jugar amb el Garbel Saragossa el ser o no ser en la categoria. Afortunadament seguim sense baixar a la Divisió d’Honor B i afortunadament s’està revifant l’equip en una categoria molt competitiva. De fet després de molts anys a aquestes alçades pràcticament l’equip s’ha assegurat posició europea per a l’any vinent i tenen a tir la quarta posició de la competició. Els de Lorenzo Rueda estan a només 2 punts del Valladolid i en aquesta segona volta els de Pastor han de jugar a un Palau on enguany han volat menys punts que mai fins el moment.
Una dolçor en la història del club que vindrà caramelitzada per la Copa del Rei que es torna a disputar a Granollers 15 anys després. La il•lusió entre l’afició, jugadors, cos tècnic i directiva és màxima. S’han realitzat actes molt especials com el partit a 11 que és va disputar al camp del Carrer Girona, recordo que en els orígens de l’handbol es jugava amb 11 jugadors i no amb 7 com en l’actualitat.

 

A més tinc la sensació que la Copa arriba en el millor moment per als vallesans que no han perdut en els 5 partits disputats en aquest 2009, 4 victòries i 1 empat a la pista del CAI Aragó. Resultats que han carregat de moral a un equip que té com a gran objectiu de la temporada arribar lluny a la Copa.
Només em treu la son que el Barça de Pasqui, primer rival del Fraikin BM Granollers també arriba en un moment dolç i necessitat de triomfs. Pràcticament només els queda la Copa per salvar la temporada, sense oblidar-nos de la lliga que la lluitaran amb el Ciudad Real fins a l’última jornada. Aquest cop però no tinc por dels blaugrana perquè crec que ens toca a nosaltres sommiar i intentar arribar fins a les semifinals on ens trobarem el Portland o el Valladolid. Granollers serà una olla contra l’etern rival, al bressol de l’handbol tenim moltes ganes als culers.
Després de molts anys de patiment ja ens toca gaudir del nostre equip d’handbol. Guanyem o perdem a Granollers ho tenim claríssim: ens anirem de Copes.

29/12/2008 - 17:14h - laMalla.cat

Dubto de la llista de Valero

El nom de Valero Rivera em dona confiança, el seu currículum és impressionant i crec que poques coses se li poden criticar a l'extècnic del FC Barcelona. Ara bé, tinc seriosos dubtes de la llista que ha realitzat de cara el Mundial de Croàcia: no crec que sigui la més encertada. Espero equivocar-me i torno a repetir, que crec a cegues en la feina que ha fet Valero fins a dia d'avui, però 7 jugadors del Barça a la llista ho trobo una exageració. No crec que els blaugrana, com s'ha demostrat en la Copa Asobal, estiguin en el seu millor moment.

Víctor Tomás i Albert Rocas, per posar dos exemples estan en un dels pitjors moments de la seva carrera esportiva. I això no és suficient per quedar fora de la llista? Els seus motius tindrà. Està clar que vol homes de confiança i ell creu en aquests. Com Rubén Garabaya, cert que és dels millors pivots de la Lliga, però està molt descentrat. Perquè no s'endú Aguinagalde o Castresana? I Barrufet, tampoc criticaré a un dels millors porters de la història d'aquest esport, però crec que tampoc està en el millor moment per tornar a l'equip. Com Hombrados que està una mica out. Jo m'enduria Sierra i Álamo, els futurs porters del combinat nacional. Estic convençut que no ho farien malament.

 Dani Sarmiento hauria d'estar a la llista de Valero

Óscar Perales, central del Valladolid, tampoc crec que estigui al nivell de la selecció, ara com ara; segur! És injust que vagi a la selecció Perales i no entri un dels jugadors més en forma de la competició, el central de l'Ademar, Dani Sarmiento. El canari ha fet el salt qualitatiu a Lleó, al costat del tècnic que el va fer debutar ben jove amb el Galdar canari, el gran Jordi Ribera. Els dos estan demostrant a l'Ademar que tenen moltes coses a dir en el món de l'handbol. Els dos s'han reivindicat guanyant la Copa Asobal, per a ells significa sumar el primer títol en l'handbol nacional, Sarmiento seguirà creixent i a Ribera, ja va sent hora que se'l comenci a respectar. El tècnic gironí és un dels estudiosos d'aquest fantàstic esport. Amb el Galdar canari es va mantenir molts anys a Divisió d'Honor, era un equip difícil de batre incòmode. Fins i tot es va guanyar el passaport per jugar competició europea. Tot gràcies a Ribera i el seu talent a l'hora de trobar futures promeses a Europa, Espanya i a les Illes Canàries. Sarmiento és un dels grans descobriments de Ribera. I es mereix de totes totes anar a la selecció i formar parella de centrals amb Joan Cañellas que s'ha guanyat a pols estar entre els convocats, amb aquest no hi ha dubtes. Més en tinc d'Iker Romero. Tinc la sensació que el basc no tindrà bona relació amb Valero, el meu nas em diu això. Està clar que ens podem equivocar, però al temps. Són dues persones amb massa caràcter i m'oloro que xocaran en més d'una ocasió, veurem si això afecta al grup de la selecció. Tot i els meus dubtes raonables, també s'ha de destacar la valentia de Valero en convocar a homes com Víctor Hugo, Cristian Ugalde i Juan Andreu que es mereixen l'oportunitat de disputar un gran esdeveniment amb el combinat espanyol.

Veig Espanya a anys llum de França, Croàcia, Islàndia o Dinamarca, per mi són els grans favorits a guanyar l'or en el Mundial de Croàcia que començarà a mitjans de gener. Sí Espanya queda cinquena pot considerar que la participació ha estat un èxit. Aquest ha de ser un projecte de futur. Si deixen treballar a Valero, els resultats acabaran arribant. No en tingueu cap dubte. Jo d'això no dubto, d'aquesta llista, moltíssim.

25/9/2008 - 17:12h - laMalla.cat

La feina ben feta...

Quan les coses es fan amb sentit comú acostumen a sortir bé. Això és el que li està passant aquesta temporada al Fraikin BM Granollers, el primer club d'handbol que es va fundar al nostre país. Els vallesans, després de molts anys sense aconseguir grans resultats i patint més del compte per mantenir la categoria, enguany les coses rutllen perquè l'equip s'ha reforçat amb molt sentit comú. La baixa a la porteria del gran Vicente Alamo (juga al Reale Ademar) ha estat coberta amb el porter de Suècia i ja amb experiència a l'Asobal, Frederick Olhander. Defensivament l'equip ha fitxat a un crack en aquestes tasques, Salva Puig que torna a Granollers després d'haver triomfat a Alemanya i sobretot al Barça, potser al Valladolid no va tenir tanta sort. L'altra gran retorn ha estat el de Joan Cañellas que segurament mai hauria d'haver fitxat pel Barça, però el fet d'intentar guanyar les garrofes en un gran club també l'ha ajudat a crèixer com a jugador. I l'últim reforç que cada vegada està millorant més és el central Michael Apelgren que està aportant molt més que Pérez Canca que ja arriba als seus últims anys com a jugador d'handbol. Si a aquestes fitxatges afegim el creixement com a jugador del pivot Juan Andreu, l'aportació d'Svitlica, Campos, Cutura, Alvaro Ferrer i companyia, entendrem que l'equip després de 3 jornades de lliga, sigui líder, empatat a punts (6 de 6) amb el Barça de la Lliga Asobal SabadellAtlántico.Gran tasca també del tàndem tècnic Rueda-Garcia, dos entrenadors formats a la casa i que ja feia anys que demanaven pas. Amb les categories inferiors ho havien guanyat tot.

A més el calendari és favorable per intentar un ple de punts fins a la sisena jornada. Els pròxims rivals, Torrevella a domicili, Pilotes a casa i Alcobendas lluny del Palau permeten somiar en el 12 de 12. Fàcil no serà però si l'equip juga com en aquestes primeres jornades sumarà un ple difícil de recordar pels que seguim aquest club des de fa anys. Llavors en la setena jornada jugariem amb el Portland al Palau d'Esports i si deixo anar la immaginació, ens plantem davant d'un dels grans de la lliga amb opcions de ser líders. El Palau presentaria una gran entrada, la pressió ambiental seria màxima, acabaríem guanyant i amb la confiança que agafaríem podem ser capaços de tot.
Tocant de peus a terra s'ha d'anar com fins ara partit a partit i enguany acabar entre els 5-6 primers. L'objectiu ha de ser un, molt clar, la Copa del Rei de Granollers. Arribar al mes de març amb un equip conjuntat i capaç de jugar de tu a tu davant qualsevol rival, aquesta ha de ser la missió.

Enhorabona al president, gerent i tota la gent que treballa i envolta el BM Granollers perquè no és fàcil fer un equip competitiu i enguany el tenim. Ja ho deia l'slogan de la generalitat, la feina ben feta...