25/8/2008 - 18:30h - laMalla.cat

Ja em puc morir tranquil...

Després de veure el partidàs de bàsquet entre Espanya i els Estats Units, ja ho puc fer. Des que tinc us de raó, he vist més de 500 partits de bàsquet, (deu amunt, deu avall) i mai havia vist un espectacle com el que es va viure ahir a Pequín.


Dos equips que volien aconseguir el metall més preuat. Dos equips amb unes defenses impressionants. Més variada l'espanyola (individual, zonal, pressionant) que la nord-americana (només individual), però en definitiva ratllant un nivell sublim. Efectivitat d'un 75 per cent en atac, pels dos equips; això és una barbaritat. I un objectiu comú: guanyar l'or, sigui com sigui. Cap partit de l'NBA, competició que m'agrada i disfruto, pot igualar el recital de joc que ens van oferir aquestes dues seleccions. El seleccionador nord-americà ho va dir a la finalització del matx, qualsevol altre equip USA dels últims anys hauria perdut davant d'aquesta gran selecció que és Espanya. La llàstima és que en el Mundial de Japó no juguéssim contra ells perquè els hauríem guanyat i de moment em quedo amb les ganes d'haver vist guanyar la meva selecció davant d'un combinat NBA-USA. Perquè per sort vaig viure en directe, per televisió, la victòria en la final del Mundial Junior dels Gasol, Navarro, Raül, Felipe, Dramec, Gabriel i companyia davant dels Estats Units, en un matx també èpic. Recomano per a qui no l'hagi vist que l'intenti aconseguir perquè val la pena.
 També em trec el barret davant Bryant, LeBron, Wade i Anthony que s'han conjurat per deixar a un costat el seu egocentrisme i crear un equip USA molt centrat i sobretot molt segur en tot el campionat. I que s'ha adaptat a les normes FIBA, llàstima que els arbitres en tot el campionat els han permès fer passes (això ho van acordar l'NBA i la FIBA abans de l'inici dels Jocs) i defensar amb més agressivitat del compte. Perquè sempre em quedarà el dubte de saber: si l'arbitratge hagués estat més just Espanya hauria estat capaç de vèncer l'equip nord-americà? 


Vull aprofitar aquest petit homenatge a aquesta generació d'or per agrair a Carlos Jiménez el seu treball fosc però molt necessari per a un combinat com aquest. La seva tasca en defensa i el seu saber estar en una pista, sempre sap el que ha de fer i el que és el millor per a l'equip. Carlitos, et trobarem a faltar.
Vull agraïr també a Aíto el seu saber fer, la seva experiència al servei d'uns jugadors que podrien jugar solets i sobretot que hagi sabut agafar aquesta selecció després del fort cop que va suposar per a ells la sortida del gran Pepu Hernández. Molts s'hauran hagut de menjar les seves paraules, ja que molts mitjans han carregat amb duresa contra el gran tècnic madrileny. Aíto gràcies per la teva feina i sort a l'Unicaja.


Una última conclusió: estem més a prop dels nord-americans i crec que en un futur no gaire llunyà tindrem la sort de guanyar-los en una pista de bàsquet. Perquè el futur del bàsquet segueix sent nostre. No oblideu que un nano de 17 anys ha estat el jugador que més minuts ha tingut en la gran final. Ricky s'ha mostrat al món i això que encara li queda molt per aprendre. El futur és seu amb Rudy, Aguilar, Pere Tomás, Claver i un llarg etcétera de jugadors que seguiran ampliant l'impressionant palmarès de la generació del 80 del bàsquet espanyol.

PD- També m'haig de treure el barret davant de les declaracions dels USA que han reconegut que Espanya va jugar una final increïble i que en més d'un moment van pensar que podien perdre. Una humilitat que els ha ajudat a recuperar la medalla d'or. Enhorabona per tocar de peus a terra.

19/8/2008 - 15:09h - laMalla.cat

Referents Olímpics

Quina mania té la premsa esportiva en buscar sempre el millor. L'únic ó única. L'invencible, el més fort. Jo crec que en aquests Jocs Olímpics, afortunadament tenim grans referents en diferents modalitats i a mi m'és impossible escollir entre un d'aquests mites vivents de l'esport mundial. Michael Phelps, això ho tinc claríssim, hauria d'encapçalar la llista si s'hagués de fer. Ha superat un rècord històric de 8 ors en uns Jocs, però el més important, ho ha fet amb una suficiència alarmant: 7 rècords mundials ho atresoren.

L'exhibició d'Usaín Bolt en els 100 metres va ser històrica. Mai un velocista havia aconseguit un rècord mundial en uns Jocs, aixecant les mans quan encara quedaven uns 20 metres per arribar a la línia d'arribada. I compte que ara vol dos ors més, en els 200 metres i en el relleu, 4 X 100. I si el jamaicà volador s'ho ha proposat, algú creu que no ho farà? Yelena Isimbayeva ha tornat a demostrar que és la millor perxista de la història. La russa va deixar el llistó en un impressionant 5,05.

Tampoc m'agradaria deixar de banda entre aquests super-classe al manacorí Rafa Nadal que només ha deixat escapar dos sets en tota la competició tenística. Fita a l'abast de molts pocs tenistes. Però dins d'aquest ventall de super-esportistes també s'hauria d'afegir a Pamela Jelimo, la keniana va realitzar tota una exhibició de força en els 800 metres, on va guanyar l'or sobrada i tot això amb només 18 anys. El futur és seu.

D'altres que poden entrar dins d'aquest grup d'escollits en els pròxims dies són, Kenenisa Bekele, que després de guanyar el 10.000, vol fer el mateix amb el 5000. I la seva compatriota Tirunesh Dibaba ja va guanyar el 10.000, ho farà demà en el 5000, sensacional èxit de l'etíop. I dins d'aquests catàleg de millors esportistes dels Jocs, crec que haurem de situar a David Cal. El gallec ha realitzat dues classificacions excepcionals per a la final de 500 i 1000 metres en C1. Si guanya els 2 ors, Cal entrarà també en la llegenda d'esportistes d'or. Tampoc m'agradaria deixar de banda l'equip dels Estats Units de bàsquet, que estan treballant per tornar al més a dalt del podi olímpic. La selecció brasilera de Voleibol que té davant seu la última oportunitat de demostrar al món que tenen la millor generació de jugadors de la història d'aquest esport. I molts d'altres que per mèrits propis acabaran entrant en la llegenda dels Jocs Olímpics.