7/9/2011 - 13:53h - laMalla.cat

Un pilot de llegenda

Amb 18 anyets acabats de fer ja té un Mundial de 125 a la butxaca, guanyat amb moltíssima autoritat i amb una exhibició antològica al Gran Premi de Portugal del 2010. Allí va ser capaç de guanyar una cursa de 9 voltes i començant des de l’última posició de la graella. Una remuntada només a l’abast d’uns pocs privilegiats, jo només li havia vist fer una exhibició similar a Valentino Rossi ja fa molts anys i també quan corria al vuitè de litre.

 Com ja haureu deduït els malalts, com jo, de benzina, estic parlant de Marc Márquez que des que va fer el salt a Moto 2, tinc la sensació que guanyarà la segona corona mundial de forma consecutiva. Enguany quan estava a 82 punts de Bradl després de només 5 Grans Premis no vaig deixar de creure, perquè el Marc té alguna cosa diferent, especial; un talent descomunal!
No sé per quin motiu tinc un sisè sentit esportiu per reconèixer a fores de sèrie des que són molt joves, és així (no ho dic per presumir!). És una habilitat que he tingut sempre amb esportistes precoços i amb en Marc aquesta sensació es multiplica per infinit des del primer dia que el vaig veure damunt d’una moto ara ja farà uns 5 anys en un Campionat de Catalunya. Quan queden 5 proves perquè acabi la temporada el pilot de Cervera està a només 23 punts del líder de la general Stefan Bradl i amb un ritme de victòries imparable. Des de la màxima diferència de la temporada el pilot Català ha disputat 6 Grans Premis i d’aquests n’ha guanyat 5, per cap del seu rival pel Mundial. La dinàmica del Marc és del tot guanyadora i en els Grans Premis està dominant amb molta autoritat, com si fos tot un veterà, i senyors aquest any tot just disputa el seu tercer mundial complert, encara no ha arribat ni als 50 GP.
En Marc, si les coses no es torcen, va camí de fer petits els rècords dels grans mites de la velocitat, com Valentino Rossi o Mike Doohan. Ja no el comparo amb Dani Pedrosa o Jorge Lorenzo perquè crec que el Marc està en un altra lliga, a la dels pilots que marquen una època molt llarga de triomfs i victòries èpiques. Aquells que tenen un punt extra a la resta, quelcom que els fa especials i únics: els pilots de llegenda. El Marc està en aquest grup tan selecte. I nosaltres som uns afortunats perquè disfrutarem d’ell durant molts i molts anys.  

21/3/2011 - 19:17h - laMalla.cat

Inici decebedor de Pedrosa

No li tinc mania, ni ràbia ni res que s’assembli però si que considero que Dani Pedrosa no treu suficient profit al seu potencial. Gairebé sempre té algun problema o molèstia que acaben amb les opcions del Català.

Aquest cap de setmana tenia la millor moto a Qatar però tampoc ha estat capaç de batre a Jorge Lorenzo. Segons el de Castellar del Vallès tenia unes molèsties molt fortes a la mà. Sigui com sigui Pedrosa haurà acabat el primer Gran Premi de l’any molt tocat. Li ha passat la mà per la cara el seu nou company d’equip: Casey Stoner que ha rodat més ràpid que ell al llarg dels 4 dies i també pràcticament al llarg de la pretemporada. I per si això no fos poc el seu gran rival i també enemic Jorge Lorenzo l’ha superat amb una moto que en entrenaments anava gairebé un segon pel volta més lenta que la Honda. Sens dubte un inici decebedor per a Pedrosa que insisteixo crec que necessita un canvi d’entorn. Ja fa temps que penso que fins que no es deslligui de l’Alberto Puig no tornarà a ser Campió del Món i no s’estrenarà en MotoGP.

Territori Márquez

En canvi en Moto2 a final de temporada tots ens riurem i molt a gust de la caiguda de Marc Márquez a Qatar. La mala sortida el va obligar a forçar més del compte i a perdre el control. Que ningú es desesperi perquè estic convençut que el Marc lluitarà pel títol. En la primera sessió d’entrenaments va acabar segon, demostrant que és un súper campió només a l’alçada dels més grans d’aquest esport. Bradl, Ianonne i Simón seran els únics rivals del cerverí per ser Campió. A Jerez ja veureu com es refarà i guanyarà el Gran Premi i es ficarà de ple en la lluita pel Mundial.

I la cilindrada petita només tindrà un candidat al títol l’alcoià Nico Terol que si no cau i té alguna lesió de gravetat, que esperem que no passi, no creiem que tingui cap problema per ser per primer cop Campió del Món de 125. A Qatar ja va guanyar amb una autoritat digna d’un Campió Mundial com acabarà sent.

19/1/2011 - 17:00h - laMalla.cat

Pedrero serà el pròxim Coma

Pedrero_coma


Ja us he anat advertint en aquest bloc de les qualitats professionals i sobtretot personals del Joan Pedrero i el pilot de Canet de Mar ha tornat a complir amb escreix.
En el seu tercer Dakar, el primer com a motxiller del Marc Coma s'ha tornat a superar: ha acabat cinquè, millorant en 5 posicions la gran desena plaça conquerida el 2010 amb un equip privat. Però el més important és que el seu cap de files, el grandiós Marc Coma, ha tornat a guanyar. Les virtuts de Pedrero han tornat a sorgir efecte. El mateix Coma ho deia ‘el Joan ens ha donat tot el que necessitàvem, especialment en l'aspecte humà'. Aquest any l'ASO, l'organització de la prova els ha fet la vida impossible des del primer quilòmetre. Després de la sanció de Coma de l'any passat, recordem que el van deixar fora de la competició per un suposat canvi de pneumàtic que mai es va poder confirmar al 100% . Doncs aquest any han seguit de molt a prop tots els moviments de l'equip del Marc, vaja gairebé no els han deixat respirar. El Marc i el Joan han hagut de suportar aquesta pressió i també la de Despres i Faria que han intentat fer la vida impossible a Coma. La tàctica era intentar sortir sempre davant del Marc per derrapar al màxim, aixecar molta pols i perjudicar la visibilitat del pilot d'Avià, era una tàctica premeditada i de mala fe. Afortunadament no ha passat res però algú podria haver pres mal.
Aquestes circumstàncies no han sortit a la llum pública perquè en Coma i en Joan no han volgut però crec que tots vosaltres mereixeu saber la veritat. Cadascú utilitza les seves armes això està clar però aquest tipus de carreres on la carretera ja és prou complicada doncs si afegim la dificultat de la visibilitat qualsevol caiguda podria haver estat irreparable, no només per la competició si no per la integritat física dels pilots que no oblidem que ells són la seva carrosseria.
Afortunadament, no em hagut de lamentar cap desgràcia i tot ha acabat amb un final molt feliç per als nostres pilots. Aquest binomi que estan formant el Joan i el Marc que continuaran junts l'any vinent em recorda molt al que formaven en el seu dia el Nani Roma, primer guanyador espanyol en motos i el mateix Marc Coma que va començar a despuntar com a motxiller del de Folgueroles. I com la història sempre és cíclica servidor no té cap dubte que el pròxim Coma serà el Joan. L'any vinent potser encara no perquè el d'Avià tornarà a competir en motos però el meu favorit per guanyar el Dakar 2013 té un nom i un cognom molt clar: Joan Pedrero.

 

31/12/2010 - 19:18h - laMalla.cat

L’hora dels Dakarians

El millor de començar un nou any és que arrenca també un nou any esportiu. I un any més el Dakar és la competició per excel•lència que dona el tret de sortida a 365 dies que espero que siguin positius per als esportistes de casa nostra. Aquests dies penso moltíssim en el Joan Pedrero que als seus 30 anys li ha arribat l'oportunitat de disputar el Dakar amb una moto oficial. I no en un equip qualsevol, ho farà al costat del Marc Coma: el millor pilot de raids de la història del nostre país que buscarà la seva tercera corona. El Joan s'ha guanyat aquest dret venint des de baix del tot, picant molta pedra. Jo el vaig conèixer l'any 2008 quan havia de compartir amb ell el Lisboa-Dakar que es va acabar suspenent per amenaces terroristes. El seu caràcter afable t'impregna des d'un primer moment, és una persona oberta, divertida i molt amiga dels seus amics. Un caràcter que l'ajuda a relativitzar a dalt de la moto tots els patiments i infortunis que pugui anar trobant durant la cursa. L'any passat va ser l'únic pilot que amb una moto privada va finalitzar entre els 10 primers i convertir-se de pas en el millor espanyol de la competició. Aquest any no tinc cap dubte que aprofitarà l'oportunitat que li ha donat l'equip del Marc Coma i serà el motxiller perfecte per al d'Avià. El bon rotllo que desprèn sempre el de Canet ajudarà al dues vegades Campió del Dakar ha relativitzar tots els problemes que es puguin trobar i els dos en sortiran beneficiats. El guió perfecte seria una victòria d'en Marc i un nou Top-10 per al Joan que enguany, no ho oblidem, està al servei del seu líder d'equip. L'únic objectiu  ha de ser que el Coma torni a guanyar, quelcom que Pedrero té molt assumit. És el rol que li toca aquest 2011.

També crec que pot ser un gran Dakar per a Jordi Viladoms que per primera vegada serà el pilot estrella del seu equip enguany Yamaha.
Pel que fa als cotxes opino que només 5 pilots són els únics candidats a la victòria final. Els 4 pilots oficials de Volkswagen i per aquest ordre: Sainz, Al-Attiyah, De Villiers i Miller. L'altra gran favorit amb lletres majúscules és Stephan Peterhansel. El francès busca la desena victòria en el raid més dur del planeta. El seu BMW és un cotxe inferior als Volkswagen però ell és el rei indicutible de la navegació i segons els organitzadors aquest serà un dels factors que determinarà el guanyador final.
Qué comenci l'espectacle!

15/11/2010 - 20:05h - laMalla.cat

L’hora del Campió

Reconec públicament que encara estic en estat de ‘shock’ per culpa de l ' incomprensible errada garrafal d’estratègia de Ferrari que ha deixat a Fernando Alonso sense el tercer títol de Campió del Món de Fórmula 1. Una errada que estic convençut que provocarà canvis en el sí de l’escuderia de més prestigi del planeta. Com és possible que llencin a les escombreries tota la feina feta al volant pel pilot asturià?
De moment el més important ja ha passat: han demanat públicament disculpes a Alonso i també als aficionats de Ferrari per deixar escapar incomprensiblement un Mundial al qual mai haurien optat si no tinguéssin a les seves files al millor pilot del moment. Una frase que no està dita per mí si no pels grans entesos del circ de la Fórmula 1, tots reconeixen que Fernando és el millor de llarg. I no només per la seva perícia al volant si no també per ser un reconegut evolucionador de monoplaces, quelcom no gaire habitual en els pilots del Mundial.  

Aprofito l ' avinentesa per felicitar a Sebastian Vettel pel seu primer Mundial de pilots i convertir-se així en el més jove de la història. Fins a la darrera cursa no s’ha situat com a líder del Mundial però la realitat era que tenia el millor cotxe i al final sobre la botzina ho ha pogut demostrar. Res a dir, però em sap molt de greu per Mark Webber perquè la marca austríaca mai ha confiat en ell tot i encapçalar durant molts Grans Premis la classificació general de pilots. Sempre han volgut que el seu campió fos Vettel i al final ho han aconseguit. En els pròxims dies haurem d’estar pendents a la possibilitat que Webber pengi el casc o canvií d’aires. Veig complicat que l’australià després de la temporada que li ha tocat viure pugui continuar a Red Bull. I compte que el seu substitut podria ser el Jaime Alguersuari, de moment el barceloní serà l’encarregat en els pròxims dies a Abu Dhabi de provar les noves gomes oficials per a la temporada 2011, les de Pirelli. Un signe inequívoc que a Red Bull confíen en el pilot de Toro Rosso.

Tornant al tema Ferrari-Alonso, ara en els moments més durs és quan aquest binomi del que tan esperem comenci a ser una realitat. S’han de volcar al màxim en el cotxe per al 2011 i intentar tenir un monoplaça competitiu, quelcom que no ha succeït aquest any.
Esperem que els enginyers del cavalino rampante i el mateix Fernando Alonso siguin capaços de treure el màxim rendiment als nous penumàtics únics per a l’any vinent els Pirelli i que també hagin treballat amb encert amb el Kers, una altra de les novetats importants per al 2011. Després d’aquesta gran decepció és quan esperem veure una reacció Campiona d’un binomi del que tothom espera el màxim: Jo almenys no tinc cap dubte que al 2011 Ferrari i Alonso encara tornaran amb més força, serà la veritable hora dels Campions.

12/10/2010 - 17:25h - laMalla.cat

Mundial de Lorenzo agredolç

No tinc cap dubte que el Mundial aconseguit té molt de mèrit i que consti que ja fa temps (no m'agrada penjar-me medalles però quan toca s'ha de fer)  pensava que Jorge Lorenzo seria Campió del Món de Moto GP abans que Dani Pedrosa. De fet tinc alguna juguesca pendent amb un amic, el Fari , a qui ja li vaig dir que el mallorquí seria Campió Mundial abans que el de Castellar i d'això ja fa 5 anys.

Tot i aquesta predicció, personalment no estic content amb la forma en què Lorenzo s'ha endut el títol. Crec que ha guanyat gràcies a l'accident de Rossi a Mugello. Abans de la caiguda de l'italià   Lorenzo només tenia 9 punts més que el seu company d'equip,  que es va perdre 4 curses comptant la del GP d'Itàlia. 4 zeros que l'han deixat fora de la lluita del Mundial, el mallorquí ho va aprofitar per sumar en aquest període de recuperació del doctor 95 punts amb 3 victòries i una segona posició. Cert que Lorenzo ha estat molt regular,  només ha baixat dues vegades del calaix per acabar quanrt i no s'ha caigut en cap Gran Premi,  però també es cert que ningú a banda de Dani en el segon tram del Mundial ha estat al nivell del mallorquí. Vaja,  que en cap moment hi ha hagut una lluita cos a cos. I quan Dani estava més a prop de Lorenzo va i es trenca la clavícula per acabar de deixar en safata de plata el Mundial pel mallorquí que és un superdotat amb això de les dues rodes però que tots els factors l'han afavorit per guanyar la tercera corona mundial, la primera en la categoria reina.

De ben segur que el mateix Lorenzo no està tan feliç com ho podria estar si hagués guanyat aquest mundial a la pista. Amb tot aquest raonament no estic dient que a l'asfalt  no l'hauria guanyat ni molt menys,  però tinc certs dubtes tot i la consistència evident que enguany ha mostrat el de Yamaha des del primer Gran Premi. Personalment ja tinc ganes que arribi la temporada del 2011:  serà apassionant amb fronts oberts en totes les grans escuderies del Mundial. Lorenzo tindrà un company d'equip que s'ha guanyat a pòls una moto oficial: Ben Spies. Stoner arriba a Honda-HRC per intentar treure a Pedrosa la posició preferent que té en el sí de l'escuderia nipona. A Ducati arriba el millor italià de la història Rossi per convertir la cabra boja (forma carinyosa de definir les motos de Ducati), en una moto més fàcil de pilotar, sense perdre potència i convertir-la en invencible com ho ha fet amb Yamaha. En definitiva que la guerra la temporada vinent al Mundial de Velocitat començarà als box de les grans marques, sí això ho traslladem a la pista, convindrem que podem estar davant d'un dels Mundials més espectaculars de la història. El darrer abans del pas de les MotoGP als 1000 centímetres cúbics.

PD-Qui si que ha guanyat el Mundial a la pista amb una autoritat increïble ha estat Toni Elías que ha demostrat a tothom que el seu lloc està a MotoGP. Segons va dir diumenge al Com Esports Competició, aquest extrem cada cop està més a prop. Té tots els números per ser company d'equip de Marco Simoncelli a  Fausto Gresini. Esperem que això s'acabi confirmant. Al manresà se li havien escapat dos mundials en el passat, la dita s'ha tornat a fer realitat, a la tercera ha anat la vençuda.
Enhorabona Toni per no rendir-te i ser Campió del Món, el primer de la història de Moto2.

15/6/2010 - 17:31h - laMalla.cat

Arriba el Gran Premi més determinant

L’escuderia Ferrari se la juga en el pròxim Gran Premi de Fórmula 1, el d’Europa que se celebrarà a València el darrer cap de setmana de Juny. Alonso i els italians necessiten un cop d’efecte, per intentar-ho estrenaran les que poden ser les darreres millores aerodinàmiques d’un monoplaça que ara mateix està molt lluny dels Mc Laren i dels Red Bull.

Només la perícia d’Alonso al volant està salvant a Ferrari d’una debacle difícil de païr. Com a exemple d’això només cal donar una dada:  l’asturià està a 15 punts del líder del Mundial Lewis Hamilton, per tant encara té temps per reaccionar mentre que Felipe Massa ja està pràcticament fora de la lluita del Campionat, el brasiler té 42 punts de diferència respecte el pilot de McLaren. Sens dubte els anglesos, com ja és costum, en els darrers anys han estat els que més i millor han evolucionat el seu monoplaça i ara mateix ja estan fins i tot per sobre dels intractables Red Bull que dona la sensació que s’han estancat un xic sobretot en el Gran Premi del Canadà.

Queda poc més d’una setmana i mitja per la cita de València, un Gran Premi que es presenta clau i determinant en la lluita més igualada fins el moment per alçar-se amb la corona de Campió Mundial de Fórmula 1. Si  les millores de Ferrari funcionen que ningú dubti que Alonso donarà un 200% per sortir vencedor d’un Gran Premi que esperem que en la tercera edició que es disputa porti més sort a l’asturià, el 2008 va haver d’abandonar i l’any passat només va poder ser sisè. A Alonso ja li toca guanyar en l’altra cursa que es disputa a casa seva. Sí Alonso no queda com a mínim en zona de podi, veig molt difícil que pugui lluitar per aquest Campionat, cada vegada més de cara pels pilots de Mc Laren i Red Bull.

6/4/2010 - 20:21h - laMalla.cat

Torna l’espectacle de les dues rodes

Diumenge amb la cursa nocturna de Qatar es donarà el tret de sortida a un nou curs del Mundial de Velocitat. Un any més els pilots de casa nostra seran els grans protagonistes sobretot en les dues cilindrades petites.

Un Català guanyarà el Mundial de 125


En el vuitè de litre ,  per un servidor ,  dos catalans són els grans favorits. Per experiència i per haver guanyat en consistència l’últim any em decanto per Pol Espargaró que últimament ha gestionat amb molt d’encert els darrers revolts de cada Gran Premi. La victòria de l’any passat segur que li dona un plus de motivació al de Granollers que a més té l’avantatge respecte el seu gran rival Marc Márquez que ja coneix la seva màquina: la Derbi.
El pilot lleidetà després d’una pre-temporada brillant també està entre els candidats al triomf . La nova màquina, la Derbi és molt més fiable que la KTM de la temporada passada que en força grans premis no va estar al nivell de la resta d’escuderies. L’únic que juga en contra de Márquez és la seva inexperiència en els finals ajustats,  pa de cada dia en la cilindrada petita del Mundial, quelcom que crec que aprendrà aquest any a marxes forçades. Els altres dos favorits són per aquest ordre; Nico Terol i Braddley Smith. La resta no crec que tinguin opcions, tot i que en aquesta cilindrada sempre hi ha alguna sorpresa.

Simón, Elías, Takahasi, Noyes..........


Aquest any la gran novetat del Mundial de Velocitat serà el naixement d’una nova categoria anomenada Moto2. Els 250 centímetres cúbics deixen pas a les motos de 600 centímetres cúbics i de 4 temps. Totes les màquines tindran el mateix subministrador de motors Honda, quelcom que ens assegura moltíssima igualtat. Seran unes curses molt divertides i amb molts pilots lluitant per la victòria, us adverteixo que serà una autèntica passada.

Pel que fa als favorits al triomf final, crec que estem davant de la gran oportunitat de Toni Elías, el manresà després de no trobar escuderia per seguir a la categoria reina, quelcom que costa d’entendre, ha marcat un ritme d’entrenaments en Moto 2 de vertigen, pocs pilots han estat capaços de seguir el manresà. L’únic que lamento és la doble fractura amb la que iniciarà la competició i que minvarà el seu potencial en les primeres curses. Però no patiu perquè l’esperit de sacrifici del bagenc és brutal, segur que a Qatar ja estarà entre els millors. I els altres candidats són el Campió de 125 de la temporada passada Julito Simón, que ha entrat en dinàmica guanyadora i pel que diuen s’està adaptant molt ràpid a la nova cilindrada. Entre el pòquer de favorits també és just situar al japonès Takahasi,  que ha fet uns grans entrenaments,  i Kenny Noyes que l’any passat va sorprendre a tothom adjudicant-se el nacional de Moto 2. Tampoc ens podem oblidar dels Di Meglio, Pasini, Corsi i Talmacsi; però jo aposto amb força pels 4 anteriors.

Tots contra Rossi


En la categoria reina, només em jugo els calers per Valentino Rossi que ja ha demostrat en la Pre-temporada que té encara més ganes de seguir col•leccionant corones mundials i de passar a ser una llegenda d’aquest esport, si no ho és ja.
La gana del d’Urbino no té límits. Aquesta Pre-temporada, no ha perdut cap sessió d’entrenament, les ha guanyat totes, quelcom que servidor no havia vist mai en els entrenaments previs a la temporada. Rossi ha continuat demostrant que forma un binomi espectacular amb la seva Yahama, aquesta marca continua sent la montura més fiable i la més fàcil de pilotar. Aquest any crec que tornarem a veure un gran Casey Stoner, ha tornat amb moltíssima força i la Ducati d’aquesta temporada diuen que és més fàcil de pilotar. L’australià sempre ha estat segon per darrere del super-campió italià en els entrenaments d’aquest hivern, si algú li pot pispar la corona a Rossi aquest és Stoner.

No crec que Lorenzo estigui tant a prop aquest any, no tinc dades només és un pressentiment. Qui estarà més lluny que de costum és Dani Pedrosa, crec que s’ha estancat, la Honda cada dia va pitjor i des de fa temps penso que el problema és diu Alberto Puig,  No Dani Pedrosa. Però en fi, el de Castellar sabrà el que fa amb la seva carrera.

I l’espectacle a banda d’aquests super-classes el donarà el que serà el debutant de l’any, l’estatunidenc Ben Spies, actual Campió de Superbikes. I que no s’adormin els oficials d’Honda perquè la meva aposta és la següent: Spies quedarà per davant dels oficials d’Honda amb una satel•lit de Yamaha, vaig fort però és que crec que Honda cada vegada està pitjor.

En fi, disfruteu d’una temporada que serà com sempre llegendària amb imatges úniques i irrepetibles. Diumenge a la tarda ja teniu la primera cita. Recordeu que a Qatar les carreres són en horari nocturn.

16/3/2010 - 16:57h - laMalla.cat

Pobret Godall

No sóc gaire amant de les noves tecnologies, de fet tinc Facebook però hi entro com a molt un parell de cops al mes. No tinc cap necessitat que tothom sàpiga què penso o què faig en cada moment, potser soc ranci però no m’agrada anar explicant als quatre vents el que penso o el que deixo de fer. Per desgràcia ja estem prou controlats en aquesta societat com per a sobre anar donant facilitats a qui tingui interès en saber més coses.

Però ves per on que hi ha gent que no se’n pot estar com per exemple el senyor Alfons Godall que gairebé fa un minut a minut de la seva vida. I a mi què?

L’últim és bastant flagrant, aquest dilluns deia: ‘no m’agrada una Fórmula 1 amb pilots madridistes i periquitos’ referint-se a Fernando Alonso i  Jaime Alguersuari, seguidors declarats de Reial Madrid i de l’Espanyol respectivament. I el més preocupant, demostrant que del gran circ potser en sap ben poqueta cosa perquè no anomena a Pedro Martínez de la Rosa un declarat seguidor del FC Barcelona. Manipulació? O desconeixement?

En fi senyor Godall el primer que li diré: és que afortunadament el pensament únic (barcelonista) només existeix en bona part dels mitjans de comunicació de casa nostra (per no dir tots) i afortunadament també la gent és prou intel•ligent per no deixar-se enganyar per senyors com vostè que no veuen més enllà del blaugrana. Quelcom que personalment crec que és molt trist perquè en aquesta vida hi ha tantes coses més importants que el futbol que no sabria per on començar. Així doncs, deixi la Fórmula 1 i dediqui's a intentar guanyar unes eleccions que té més que crues. Amic Godall tens una feinada de por, millor que no et distreguis en competicions on no competeixen seguidors del  teu club. Perquè si no perdràs energies que en els pròxims mesos les necessitaràs. Al lloro!

PD-
El futbol, simplement és la cosa més important de les menys importants de la vida, res més.

10/3/2010 - 20:14h - laMalla.cat

Alonso, Hamilton o Vettel, qui guanyarà el Mundial?


Fa temps que busco una bola de cristall per esbrinar resultats i predir pronòstics de competicions esportives però no hi ha manera de trobar-la. Busco a través d’Internet i no hi ha manera, a l’Ikea que ho tenen tot, encara no ha arribat. També he intentat aconseguir un ‘almanaque’ de resultats del futur, al més pur estil ‘Regreso al Futuro 2’ però tampoc ho aconsegueixo. Segur que si algun dia viatjo al Japó l’aconsegueixo, els amics nipons sempre van per davant de nosaltres en aquest tipus de tecnologies.

Bromes a banda, tinc molt clar que aquest any el títol de Campió del Món de Fórmula 1 estarà entre 3 pilots. De fet estic pràcticament convençut que si no passa res d’estrany, que també és possible  en aquest món, Alonso, Vettel i Hamilton ocuparan al final de temporada el calaix d’honor, el que encara no tinc clar és en quin ordre els haurem de col•locar.

Les sensacions estan basades en el que  hem pogut llegir entre línies al llarg de la pretemporada.   I dic entre línies perquè tothom juga a despistar al rival d’una manera descarada. Així és aquest circ, tothom amaga cartes a les altres escuderies, sempre s’ha fet i sempre passarà. Sens dubte aquest és un dels grans encants d’aquest món que almenys a un servidor l’apassiona.

Per exemple, Ferrari en els entrenaments de València, els primers oficials ja va comprovar que tenia un cotxe més veloç que la majoria d’equips de la graella i a Jerez i Montmeló només s’han dedicat  a evolucionar el monoplaça: a realitzar test de Gran Premi amb el dipòsit ple fins dalt per comprovar també que tenen el cotxe més fiable i el més important amb el millor ritme de carrera.
 
Red Bull parteix amb una certa avantatja ja que l’any passat en el tram final de temporada ja van demostrar al món que tenien el millor cotxe de la graella i el més important per aquest any que roden rapidíssims amb el tanc de benzina ple i que el cotxe austríac és dels que gasta menys combustible.
Recordem que aquest any desapareixen els repostatges, per tant el cotxe que gasti menys benzina també pot ser el més ràpid. Aquesta escuderia està treballant molt bé i amb un pilot com Sebastian Vettel pots aspirar a tot. Amb el permís d’Alonso i Hamilton: l’alemany és un dels pilots amb més talent del circ, creieu-me és una màquina!

Pel que fa a Mc Laren fins a Montmeló no es va comprovar que han creat un monoplaça bastant veloç però potser no dona mostres de tanta fiabilitat com Ferrari o Red Bull. També és cert que els anglesos sempre s’han caracteritzat per tenir una evolució del cotxe al llarg de la campanya molt eficaç i exemplaritzant respecte la resta de marques del gran circ. I atenció tenen a les seves files el que per mi és el més ràpid de la graella. No dic el més complert que aquest sens dubte és Alonso, el més ràpid sense discussió alguna és Lewis Hamilton. L’únic que pot anar en contra de Hamilton és que haurà de competir en el mateix equip amb l’últim Campió del Món el també angles Jenson Button. Coneixent la premsa anglesa, en poc més d’un mes segur que tenim polèmica a la vista entre els dos pilots. Aquesta situació crec que no jugarà en el seu benefici. Veurem com gestionen el fet de tenir dos galls en el mateix corral. A veure si han après alguna cosa.

Aquesta és la meva humil aposta del que passarà aquest any, també estic convençut que Pedro Martínez de la Rosa pot lluitar com a mínim per estar en cada Gran Premi entre els 5 primers. La guerra del de Sauber serà amb el Mercedes de Schumacher i Rosberg per estar a prop de les escuderies que enguany portaran la pauta, en una competició que es presenta com la més emocionant i espectacular dels últims anys.