" />

8/4/2011 - 07:33h - laMalla.cat

100 dies

 

Els balanços dels primers 100 dies d'un govern -tant és que els faci el propi Executiu o l'oposició- tenen molt de litúrgia mediàtica. Acostumen a ser el territori frontera entre aquella certa pax romana que sempre queda després d'unes eleccions i una mena de tret de sortida per a la confrontació entre govern i oposició. “Que comencin els Jocs” dirien a la Roma imperial, arribats a aquest punt. Però 'els Jocs', el debat, la confrontació i la contestació ja fa moltes setmanes que han començat en aquest cas. Les retallades, la crisi, i una mica de vocació de revenja del nou Govern respecte a l'Executiu anterior, han fet saltar pels aires la frontera dels 100 dies.

Aquí respectem les tradicions i els calendaris i ens hi posem amb alguns apunts aquest divendres, 8 d'abril, un parell de dies després de la data exacta dels 100 dies des que Artur Mas va prendre possessió com a 129è president de la Generalitat de Catalunya.

En el capítol retallades, un aspecte rellevant. El Govern Mas ha optat per posar les restriccions i mesures per reduir costos (sanitat, serveis públics, inversions) per davant de la pròpia elaboració del pressupost. S'endevina l'estratègia de començar la legislatura per aplicar allò que sigui menys popular i menys amable amb la presumible esperança de poder mostrar millor cara en els anys següents. El problema és que un retrocés en serveis bàsics com els de la Salut seria difícilment reversible i que  el ciutadà del carrer ho intueix clarament així.

Amb el rerafons de la crisi  Mas i el seu Govern no semblen tenir inconvenient en mostrar clarament un perfil de centre-dreta. El discurs de la reducció d'impostos com a suposat motor de la recuperació econòmica es materialitza en una de les mesures de les quals CiU n'ha fet símbol: l'eliminació total de l'impost de successions. El Govern tripartit ja el va reduir a extrems en el qual només afectava les grans fortunes. Ara, la nova reforma de l'equip Mas el deixa pràcticament a zero el que representarà 100 milions d'euros menys d'ingressos per a la Generalitat. En moment de crisi com els actuals, fer 'menys caixa' no ajudarà precisament a preservar i sostenir els serveis de titularitat pública. Encara que el discurs del Govern de CiU no ho indiqui gaire la pràctica i les mesures sí que porten l'Executiu català als braços del PP en matèria econòmica. S'acosta el moment que el mateix Mas va marcar en el calendari per l'elaboració del seu pressupost i les coses semblen caminar en aquesta direcció, a jutjar per les declaracions d'alguns representants populars, sens dubte menys preocupats que els convergents per dissimular sintonies i coincidències de model.

En el capítol de gestos, versió actualitzada -segle XXI- de la tàctica que durant més de dues dècades va seguir el president Pujol: posar una fita reivindicativa a Madrid (pacte fiscal) com a mètode de pressió per a qui toqui en el seu moment (PSOE o PP) i combinar aquest el pragmatisme negociador amb picades d'ullet als sectors més aguerrits del nacionalisme. La participació personal una consulta independentista sense valor jurídic, encara que sigui votant més o menys d'amagat, sense llum ni taquígrafs, és el nou format del maspujolisme del segle XXI. 

Comentaris