" />

21/7/2008 - 08:10h - laMalla.cat

Abans que Zapatero, Catalunya

Una musiqueta freqüent de la política catalana és l'acusació als socialistes del PSC de plegar-se o d'estar sotmès al PSOE. Va ser un dels arguments de capçalera de CiU durant els 23 anys de governs Pujol i ho és també ara per part dels dirigents actuals de la federació nacionalista. Estem davant un lloc comú i un tòpic, o és certa la suposada submissió?

La veritat és que aquells que insisteixen en la musiqueta obvien, darrerament, una part bastant substancial de la lletra. Montilla presideix un model de Govern a Catalunya que no era precisament el que hauria agradat a Zapatero i al PSOE. Si hi ha algú que en té constància, és el líder de CiU, Artur Mas.

El fet és que el congrés del PSC i, sobretot, els advertiments del president José Montilla al secretari general del PSOE semblen desmentir la teoria clàssica de la submissió. Afectuós en la forma i contundent en el contingut, Montilla va parlar clar. Zapatero va sortir del Palau de Congressos de la Diagonal sabent més que mai -molt probablement ho sabia abans- que el PSC no abaixarà el llistó a l'hora de negociar el nou model de finançament. Ni els socialistes catalans poden fer-ho ni Zapatero tampoc.

Del reguitzell de missatges directes que Montilla va donar en públic a Zapatero, en destaquen dos de molt concrets: "Un mal acord (sobre el finançament) seria dolent per tothom" i una referència a "l'Estatut que tú (José Luis Rodríguez Zapatero) vas votar".

Tot, però, es resumeix en aquesta mena de declaració d'amor enverinada: "T'estimem, però encara estimem més Catalunya". Montilla sap que amb qui 'es juga els quartos' el PSC és amb el poble de Catalunya, amb el seus ciutadans/electors. Zapatero sap que el PSOE, en molt bona mesura, també.

Comentaris