" />

9/6/2010 - 09:14h - laMalla.cat

Ara els sindicats també són febles

Era una de les possibilitats i s'ha confirmat. Vistos els resultats del 8-J, i la punxada dels sindicats a l'hora recollir el malestar de funcionaris i empleats públics, ara jo no només és Zapatero qui està en situació de feblesa o qui té la credibilitat malmesa. A contracor segurament, les direccions sindicals han quedat atrapades en aquest jardí caòtic al qual ens ha portat la crisi. Ara tothom està enredat entre les mesures de resposta i la resposta a les mesures.

Si el president del Govern central és presoner del dictat europeu que clama per reformes i retalls arreu del continent per garantir que el sistema no s'enfonsi, els sindicats ho són ara de si mateixos i d'una aposta per una eventual vaga general que no està gens clar que puguin guanyar. La reforma laboral s'haurà de fer amb el seu acord o sense i la seva capacitat d'influir-hi ha quedat tocada després del fracàs o, si es vol, no èxit de la vaga convocada entre funcionaris i personal del sector públic.

No és una bona notícia. L'escenari econòmic i social on som i on serem durant un temps indefinit, faria més que aconsellable disposar d'uns sindicats forts, amb capacitat de negociació i de pacte. Si ens estem jugant el sistema de protecció social i l'Estat del benestar, seria preferible que els interlocutors en principi més proclius a defensar-lo estiguessin en bones condicions de joc.

El que ha passat aquest dimarts, 8 de juny, potser un altre símptoma del caràcter excepcional i, per tant, poc previsible, de la situació actual. No serveixen ni els càlculs ni les regles aplicades a altres crisis del passat recent. Aquí és probable que s'equivoqui tothom qui pretengui extreure conclusions econòmiques, socials, polítiques i fins i tot electorals a partir de la casuística i de les aparences.

La gent no sembla disposada a concedir 'trumfos' a ningú; ni als governs, ni als partits polítics, ni tampoc -com acabem de comprovar- als sindicats. Com dèiem ahir, més enllà del cabreig, el problema segueix i la ciutadania el que vol és que algú o tots plegats siguin capaços d'assenyalar un camí de confiança.

Comentaris