" />

6/5/2010 - 08:52h - laMalla.cat

Ara toca, més que mai

 

Hi ha moments històrics que reclamen tota la claredat en els arguments, explicar-se, fer-se entendre i donar la batalla de les paraules, de la raó. Sense dubte, a Catalunya estem vivint un d'aquests moments.

Una prova que fa ben evident aquesta imperiositat de diàleg sigui la reunió d'aquest dijous entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy. Per molt que les posicions siguin enfrontades i que no hi hagi expectatives d'un canvi d'actitud per part del seu interlocutor, el cap del govern català compleix amb una de les seves missions que és la de representar la voluntat majoritària del poble de Catalunya, expressada a través del Parlament i de les urnes. L'esforç de diàleg i explicació amb el màxim dirigent actual de la dreta espanyola, que és la responsable directa de situació d'impasse que ara mateix pateix l'Estatut vigent, però que ha estat històricament adversària (quan no directament enemiga) de l'autogovern de Catalunya i d'una interpretació d'Espanya com a estat plural.

Entre les iniciatives de defensa de l'Estatut i de l'autogovern el president Montilla ha decidit clarament incorporar l'estratègia de l'explicació i del diàleg. Són imprescindibles. De fet, no han deixat de ser-ho en cap moment des de la transició. El centralisme de segles i les quatre dècades lamentables que va durar franquisme, van calar molt a fons en amplis sectors de la societat espanyola a dreta i a esquerra (encara que a molts dels afectats, en el cas de l'esquerra, es resisteixin a reconèixer-ho)

Aquesta realitat complexa que és Espanya està necessitant urgentment noves grans dosis de pedagogia i es bo que també des de Catalunya siguem capaços de reconèixer que en les últimes tres dècades de democràcia i d'autogovern no s'hi ha fet l'esforç suficient. Com el mateix president Montilla ha posat de manifest en els darrers temps, la viabilitat d'Espanya com a projecte de convivència passa per un reconeixement real i efectiu de la seva diversitat i particularment de la identitat nacional de Catalunya. És lògic, per tant, que sigui Catalunya la primera interessada en treballar-hi.

Ara toca més que mai ser didàctic i dir aquestes coses perquè el recurs del PP ha col·locat l'encaix Catalunya-Espanya en aztucac. Quedem-nos amb un fragment de les reflexions que el president Montilla llançava en l'article publicat pel diari El País aquest dimecres.

Creo sinceramente que no se trata tan sólo de la defensa del Estatut, sino de la defensa de una interpretación de la Constitución en la que sigamos cabiendo todos los que luchamos por ella, la defendimos y la aprobamos. Una Constitución que también pertenece a los catalanes y debe amparar nuestra voluntad de mayor autogobierno. Una Constitución, la de 1978, fruto de un generoso acuerdo por la democracia, por la libertad y la convivencia. Una Constitución que creaba un espacio de consenso, de entendimiento y de apertura. Una Constitución que algunos pretenden secuestrar a través de la imposición de una visión restrictiva y cicatera de su Título VIII que, por su carácter abierto, debía ser completado por los Estatutos de Autonomía que devienen así bloque de constitucionalidad. No creo que tras el proceso que ha llevado a la plena vigencia del Estatuto por casi cuatro años se deba cercenar ahora un texto cuya aplicación no es directa, sino que depende de un desarrollo legislativo y competencial que siempre está sujeto a los criterios de constitucionalidad definidos por el Alto Tribunal. No exagero si llamo la atención sobre el riesgo de causar un daño irreparable a Catalunya y a España.

Comentaris