" />

14/1/2010 - 10:10h - laMalla.cat

Barcelona-Pirineus 2022: d'entrada, il·lusió

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va sorprendre ahir gairebé tothom. L'anunci de la nova aspiració olímpica, hivernal i pirinenca va agafar desprevinguts tots els estranys i, també molt probablement, alguns d'entre els propis. Més enllà de les opinions creuades que ja ha generat i que pugui generar sobre intencionalitats polítiques d'un costat o de l'altra, el fet és que el projecte Barcelona-Pirineus 2022 sembla, a priori una bona idea tant si ens ho mirem des de l'òptica barcelonina com si ens volem fixar en l'interès de les terres del Pirineu i del conjunt de Catalunya.

Què aporta la candidatura olímpica d'hivern Barcelona-Pirineu? D'entrada, a Barcelona, hi aporta debat. Més enllà dels contextos polítics, és evident que la capital catalana necessita un revulsiu que li faci superar aquesta sensació-parany de que “ja ho hem fet tot”. Mai una societat pot assumir que està de tornada i això és tant cert -gairebé sempre- com aquella vella regla de que “mai segones parts van ser bones”. I aquest és el repte principal de Barcelona en embarcar-se a una nova aventura olímpica: ser capaç de gestionar el projecte i els debats que genera el projecte i de generar il·lusió, que és una de les gasolines que, de tant en tant necessiten les societats per seguir avançant i que Barcelona necessita.

Els Jocs d'Hivern no són els Jocs Olímpics d'Estiu, la Barcelona de 2022 serà molt diferent a la de 1992. No cal dir que hi ha tot un abisme de diferències entre la Barcelona de 2010 i la d'aquell llunyà 1981, quan en plena crisi econòmica mundial i situació políticament delicada a Espanya (23-F), l'alcalde de Barcelona, Narcís Serra, va decidir llançar públicament el repte de la candidatura olímpica del 92 i ho va fer a desgrat del Govern central d'aleshores (Leopoldo Calvo Sotelo, UCD) molt més preocupat per sortir de les moltes dificultats que arrossegava. Les circumstàncies no són comparables, però sí que hi havia un element en comú: calia il·lusió i un projecte de futur que fes allargar la mirada. Així ens ho explicava fa no gaires mesos el mateix Narcís Serra en una entrevista per lamalla.cat, la Xarxa de Televisions Locals i COMRàdio, amb motiu dels 30 anys d'ajuntaments democràtics. Ara també cal il·lusió. L'avantatge, precisament és que Barcelona ja ha fet bona part dels deures i té, en el seu currículum, el millor títol que la pot avalar per a la nova aventura, aquell que va guanyar amb matrícula d'honor el 1992.

Des del punt de vista de la transformació urbana i territorial, el pes no recau a Barcelona, sinó en l'eix que connecta Barcelona amb Pirineu i amb el territori pinirenc pròpiament, en les seves infraestructures de tota mena, especialment les dels esports d'hivern. Aquesta és una molt bona oportunitat per apostar-hi i és bona idea afegir-hi el potencial de Barcelona per a fer-ho possible.

Caldrà, això sí, que tothom es prengui el projecte seriosament i amb la unitat social i política necessària que es requereixen en aquests casos.

Comentaris