" />

29/8/2011 - 09:05h - laMalla.cat

Barrera, una visió de la Catalunya nacional

La mort d'Heribert Barrera és el primer fet a destacar d'un nou curs polític que es promet intens. Barrera va ser, sens dubte, un polític notable, de notable contribució a la recuperació de la dignitat política de Catalunya després de la negra nit del franquisme. Tothom -admiradors, amics, discrepants i adversaris- destaca la seva coherència en la defensa de les seves conviccions. Barrera, va ser un d'aquells nexes d'unió -tant necessaris en el moment del retorn a la democràcia- amb la legitimitat d'una república estroncada per la sedició feixista. Ell, com altres de la seva generació, va contribuir a reconstruir una Catalunya políticament rellevant, a refer un camí de llibertat interromput per la força de les armes franquistes l'any 1939. Barrera ho va fer des de la seva particular visió, eminentment sobiranista. Altres, com Gregori López Raimundo, que ens va deixar fa quatre anys, ho van fer mirant sobretot al model social del país i a les tensions entre el poder econòmic i la classe treballadora. Una i altra mirada eren valuoses, necessàries i representatives de la Catalunya del 1980, que es posava mans a l'obra en la difícil tasca de recuperar el temps i el recorregut perdut durant quatre dècades.

Barrera havia dit que l'horitzó nacional i l'horitzó social de Catalunya eren dues vies paral·leles, indestriables l'una de l'altra però, com tots i cadascú dels humans, ell va interpretar la realitat a la seva manera i segurament els seus criteris sobre la justícia social o la lluita contra les desigualtats devien ser diferents als de López Raimundo i Gutiérrez Díaz, del PSUC o Joan Raventós del Partit dels Socialistes de Catalunya. Barrera havia portat, dels anys 30, un profund sentiment anticomunista que l'allunyava de les forces hegemòniques de l'esquerra catalana a l'inici de la recuperació democràtica. Ell tenia les seves prioritats, les seves filies i les seves fòbies. I les va aplicar el 1980, fent amb els vots d'ERC al Parlament que Jordi Pujol fos el primer president de la Generalitat en la nova etapa democràtica i convertint-se ell en el primer president del Parlament restaurat. Poc després Esquerra Republicana va pagar electoralment per aquella aliança, com l'ERC actual està pagant ara pels anys de pacte amb els socialistes i amb ICV-EUiA, hereus de Raventós i de López Raimundo. La vida política catalana és a vegades ingrata i sempre complexa, perquè la realitat del país és plural i té molts matisos. Hi ha més d'una manera d'entendre la Catalunya nació i la de Barrera n'era una però no pas l'única, ni a l'esquerra, ni a la dreta, ni al centre. Catalunya no és terra de blanc o negre i això, darrerament, havia estat la clau d'alguna de les polèmiques amb el desaparegut president Barrera.

Comentaris