" />

27/5/2011 - 07:46h - laMalla.cat

Buscant la sortida de l'infern

Les desventures dels darrers dies i de les últimes hores patides pel Partit Socialista obliguen a reflexionar sobre el que voldrien o necessitarien els ciutadans d'ideologia progressista, tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya. Els primers moviments i reaccions davant el que ha estat una davallada electoral sense precedents porten inevitablement a preguntar-se si els dirigents polítics de la castigada família socialista estan conduint les coses en la direcció que cal per donar resposta a molts electors que diumenge passat van decidir abstenir-se, votar en blanc o castigar directament les candidatures socialistes votant per altres opcions. Veurem ben aviat -començant per aquest mateix cap de setmana- si els dirigents socialistes s'instal·len en el seu propi infern o si en canvi són capaços de construir els ponts i els camins per sortir-ne.

De moment, en les últimes hores, ja hem tingut uns quants exemples d'allò que podem intuir no és precisament el que agrada o el que més esperen els potencials electors socialistes (ja siguin votants resistents o ciutadans indignats que no han votat en els darrers comicis). Exemples d'allò que no necessita una esquerra que es vulgui veure reconstruïda.

Els ciutadans progressistes no necessiten assistir, com hem vist en les darreres hores, al que més sembla una pugna de noms que un debat de projectes. No necessiten maniobres -si és que n'hi ha hagut- per evitar que una potencial candidata es presenti a unes primàries, però tampoc no tenen cap necessitat d'assistir al dramatisme exhibit per la frustrada candidata en el seu gest de renunciar a presentar-se a unes eleccions primàries. L'edat i una correcta conducció dels processos polítics podrien donar noves oportunitats a Carme Chacón en el futur, però ara el moment és un altre.

No sembla que hi hagi cap demanda social entre els ciutadans progressistes que es mouen a peu de carrer per apel·lar a “l'autoritat” d'un president del Govern i secretari general del PSOE que ha acabat esdevenint un llast més que no pas un actiu per als sectors progressistes del país. Potser sigui coherent que Carme Chacón hagi fet aquesta apel·lació per lleialtat a José Luis Rodríguez Zapatero i perquè ocupa un important ministeri en el Govern que ell presideix, però ara mateix, en el moment en el qual es troba el Partit Socialista, després dels seus pitjors resultats en unes eleccions locals i davant el debat en profunditat que necessiten tant l'esquerra espanyola i com la de tot Europa, no sembla que “autoritat” sigui un argument que tingui prioritat.

Res del que ha passat des de diumenge 22 de maig és el que estan demanant centenars de milers de persones que en aquests moments se senten orfes de referents polítics. Els resultats del 22M han aixecat dubtes raonables sobre gairebé tot. Alguns dirigents socialistes, com probablement bona part dels ciutadans que es consideren d'esquerres, pensen que no n'hi ha prou amb l'elecció d'un nou candidat a la Moncloa (encara que hagués estat per primàries) per intentar redreçar el camí i anar cap a la propera cursa electoral. Hi ha qui dubta, i té tot el dret a fer-ho, que hagi de ser Rodríguez Zapatero -encara que fos únicament com a secretari general del PSOE i no com a candidat a president del Govern- qui hagi de tutelar el “debat de les idees” del qual també ha parlat -més encertadament en aquest cas- la ministra de Defensa i no candidata.

Hi ha molta gent a Catalunya i a Espanya que espera una veritable reinvenció o refundació de l'esquerra. Però ha de començar per canviar la seva manera d'abordar les pròpies crisis.

Comentaris