" />

19/5/2010 - 08:21h - laMalla.cat

Camps, “feliç” i a crits des del fons del pou

Hi ha preocupació creixent al Partit Popular sobre la sort judicial del cas Gürtel, mirant ara sobretot a València i al president de la Comunitat, Francisco Camps. I de la preocupació es podria esta passant ja als gestos. A hores d'ara, Camps i la direcció del PP valencià no han aconseguit comprometre la presència de Mariano Rajoy ni d'altres dirigents de la cúpula popular de Génova per a la seva 'missa política' programada per aquest dissabte a València. Un gran acte per commemorar els tres anys de l'actual govern a la Generalitat valenciana i que serà, de fet, un tancament de files i bany de masses populars per un Camps colpejat per la sentència del Suprem que reobre el cas dels famosos regals de vestits 'marca Gürtel'.

Mariano Rajoy, el mateix que fa pocs dies sorprenia per la contundència d'unes declaracions radiofòniques (“Camps serà el candidat a la Comunitat Valenciana. La justícia que digui el que vulgui”), ja ha confirmat la seva absència de l'acte 'campista' d'aquest dissabte. També està clar que no hi seran ni la número 2, Maria Dolores de Cospedal, que no té una relació fluïda amb Camps i els seus col·laboradors, ni tampoc la responsable d'organització Ana Mato. El més probable és que l'única representació de la cúpula estatal del partit l'ostenti Esteban González Pons, cosa que, a més a més, no tindria cap caràcter especial ja que González Pons és militant del Partit Popular a la Comunitat Valenciana. La direcció del PP a Alacant (dipositària de l'herència del zaplanisme) es planteja no acudir tampoc a l'acte polític del cap de setmana. Fer-se fotos amb Camps han començat a ser un exercici incòmode i fins i tot indesitjable al PP. Mala peça al teler, per al president valencià.

Camps, acostumat a la màscara mediàtica que gasta en els darrers temps, s'ha declarat “feliç”, en conèixer la decisió del Tribunal Suprem. El sentit de les seves declaracions als mitjans i el to de la seva veu -pràcticament a crits- no permetien percebre gaire aquest sentiment de suposada felicitat.

Al “tot és fals” i “un muntatge”, habituals en les respostes de Camps sobre aquesta qüestió, el president de la Generalitat valenciana ha afegit ara una mica de ventilador. En el contraatac no ha dubtat en utilitzar el nom de la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, assegurant que ella va rebre “un regal 10 vegades superior”.

La veu de Camps sona a desesperació. El Tribunal Suprem va arxivar el 2007 una querella contra la presidenta del TC a qui li van concendir el premi Jurista Pelayo, dotat amb 30.000 euros. L'arxiu es va produir perquè el Tribunal va determinar que el premi no li van donar per la representació que ostenta sinó pels seus mèrits acadèmics anteriors al càrrec de presidenta del TC. Però Camps protesta com un nen a qui acaben d'anunciar un càstic: “Mentre a ella li han arxivat de pla, a mi em reobren el cas”.

El polític valencià és capaç de passar de la negació absoluta al relativisme en la mateixa frase: “És un tema de tres vestits, no d'adjudicacions irregulars, no de finanáment irregular”. “La resolució parla dels vestits, només dels vestits. Que és mentida el seu regal, però en qualsevol cas, parla dels vestits”.

La veu de Francisco Camps sona ja amb el mateix patetisme que si provingués del fons d'un pou. Al carrer Gènova de Madrid, ho saben.

Comentaris
  1. Avatar
    Marc diu:

    Ara ens surts amb això? els teus fidels lectors esperàvem que parlessis de la Diagonal home!

    20/05/2010 - 10:49h