" />

21/5/2008 - 12:24h - laMalla.cat

Cop mortal a ETA? Que així sigui!

Recordo perfectament el 29 de març de 1992. Era diumenge. Al vespre, la televisió va interrompre la programació per informar que a Bidart (sud de França) la policia havia arrestat la cúpula d'ETA.

A les 9 del vespre, la redacció central d'informatius de la Cadena SER a Madrid, on jo treballava llavors, estava en plena activitat. Tots treballàvem amb la sensació d'estar assistint a un moment important de la lluita contra el terrorisme. Veníem d'una campanya d'atemptats, entre ells el que va costar la vida a 10 persones a Vic, en l'explosió d'un cotxe bomba a la caserna de la Guàrdia Civil. Estàvem sota l'amenaça etarra d'una nova onada terrorista aprofitant el ressò dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l'Expo de Sevilla.

Aquell va ser realment un punt d'inflexió important en aquells moments en el combat contra el terror. Lamentablement no va ser un cop definitiu, com la història dels darrers setze anys ens ha demostrat. Tampoc no calia esperar-ho. Però sí és veritat que Bidart va marcar un abans i un després perquè des de llavors mai més ETA ha pogut tenir una direcció estable. Perquè en operacions de 'decapitació' de l'estructura militar d'ETA han anat caient els responsables de les diferents èpoques i perquè s'ha produït un afebliment progressió de l'organització.

No és cap causalitat que aquest afebliment s'hagi multiplicat en els períodes que aquesta ofensiva policial ha coincidit amb l'aïllament polític dels que defensen, emparen o comprenen que per defensar el que sigui cal matar, extorsionar o causar el terror i també amb aquells moments en el qual la lluita contra el terrorisme no ha estat arma de confrontació política entre partits.

Això és el que podria passar ara, si es complissin els indicis que sembla estar donant Mariano Rajoy (si se'n surt) de canvi de rumb polític del PP. El dubte és si Rajoy -el mateix Rajoy que va dir fa no gaire que Zapatero havia traït les víctimers- tindrà prou credibilitat amb un tarannà més moderat i, sobretot, si tindrà la força suficient a dins del seu propi partit per apagar la flama dels que han atiat tants focs.

Al País Basc, mentrestant, l'allunyament entre la societat i l'entramat etarra podria ser molt més profund -qui sap si definitiu- després de les pròximes eleccions autonòmiques. PNB i PSE o PSE i PNB (l'ordre dels factors ho diran els ciutadans d'Euskadi) estan condemnats a entendre's. ETA i els seus ho sap i sap que quan ha passat això ells retrocedeixen. Que així sigui!

Comentaris