" />

24/2/2009 - 07:53h - laMalla.cat

Corregir el rumb

No era sostenible. Mariano Fernández Bermejo tenia un peu a fora del Govern Zapatero des del mateix moment que va transcendir la seva participació en la famosa cacera amb Baltasar Garzón. És ben cert que dues persones, per molt ministre i jutge de l'Audiència Nacional que siguin poden coincidir un cap de setmana en l'activitat que els doni la gana sense que això impliqui necessàriament que conspiren contra ningú. Però en política les regles del joc són massa sovint de "blanc o negre". Els matisos cromàtics no acostumen a tenir cabuda i menys quan hi ha unes eleccions pel mig com és el cas a Galícia i a Euskadi.

Zapatero sacrifica Bermejo, entre d'altres raons, perquè no estan les coses com per posar en risc la previsible permanència del govern presidit pel socialista Emilio Pérez Touriño a Galícia ni les possibilitats (complicades però reals) de que el líder del PSE Patxi López arribi a ser lehendakari o, si més no, a tenir un paper decisiu en el proper Govern del País Basc.

El sacrifica també perquè, per al PSOE, en aquests temps tanm durs de l'economia (i els que probablement vindran) era tot un luxe que no es podien permetre tenir un ministre en el punt de mira del Partit Popular quan precisament el primer partit de l'oposició s'enfronta a problemes que poden ser molt greus relacionats amb presumptes casos de corrupció.

Comentaris
  1. Avatar
    Maria Rosa diu:

    No cal anar a caçar per "conxorxar-se". Sembla ser que aquest senyor (l'ex ministre Bermejo) es pensava que podia fer i desfer com li semblés. Sense manies i ... el més cutre... sense llicència de caça, i dient tonteries com que no s'havia donat compte que passava de Castella-La Manxa a Andalusia, sobre tot perquè es veu que "la monteria" es feia a un centenar aprox. de distància del llindar entre les dues CCAA. Potser soc una mica simplista, però jo em deixaria estar de lectures polítiques i estètiques i més aviat diria que qui es pensa que com que és ministre pot fer el que li sembli, doncs al final ho paga car, sobre tot si "el horno no está para bollos". Els morros que li ha fet el Zapatero durant uns quants dies són d'antologia. Vaja "problemon" que li ha organitzat, vaga de jutges inclosa amb amenaces a "sus señorias". I, si ens hi fixem una mica, segueix amb el to "xulesc" de sempre. N'hi ha que no n'aprendran mai....

    24/02/2009 - 14:57h