" />

23/5/2011 - 09:23h - laMalla.cat

Després del 22M

En les pròximes hores, quan els guanyadors hagin donat sortida suficient a la seva eufòria i quan els perdedors hagin sortejat els inevitables símptomes depressius de la derrota, vindrà l'hora de la feina i de la responsabilitat. Les eleccions d'aquest diumenge 22 de maig posen deures per a tothom, i aquest vegada, ni la festa ni el funeral podran allargar-se gaire. A tots se'ls ha girat feina, molta i urgent.
 
Victòria clara de CiU
Convergència i Unió ha aconseguit un èxit històric amb la victòria de la ciutat de Barcelona i d'altres poblacions emblemàtiques com Girona, Reus, Manresa, Igualada, Figueres, Vilanova i la Geltrú. Casos com el de Barcelona o el de Girona, premien l'esforç i la perseverança de candidats que, com Xavier Trias o Carles Puigdemont, han aconseguit finalment recollir el fruit de la seva feina i del desgast de l'adversari. CiU té també al seu abast la possibilitat de decantar al seu favor pactes a ajuntaments com Tarragona o Mataró. Guanya a les quatre diputacions catalanes, amb majoria absoluta a Tarragona, Girona i Lleida i necessitant soci a la corporació provincial de Barcelona. Però els èxits i les victòries, després d'un sacseig electoral com el que s'acaba de produir, no deixen gaire temps per perdre. CiU ha d'escollir quina és la fórmula de pacte en molts àmbits de l'administració local on el seu avantatge no resulti suficient per ell mateix. En més d'una ocasió la disjuntiva serà pactar amb el PSC o fer-ho amb el PP per a evitar situacions de feblesa. Arriba l'hora de mullar-se.

El PSC i la urgent refundació de l'esquerra
Per al Partit dels Socialistes de Catalunya, la feina per davant és immensa i la urgència màxima. La derrota de Barcelona, la pèrdua de ciutats importants i el retrocés electoral a tot Catalunya té unes dimensions que va molt més enllà de la pèrdua de musculatura que semblava previsible abans del 22M. Des de la seva fundació, l'any 1978, amb vocació de ser partit central de la política catalana, el PSC no havia tingut mai uns resultats tant dolents i menys en la seva base tradicional que han estat el món local i el municipalisme. El PSC és, amb diferència, qui té més deures -i els de més profunditat- després d'aquests comicis. Els socialistes tenen el difícil repte de construir un nou relat de Catalunya des de l'esquerra. L'esquerra que està a dins de les seves files, però també, i especialment amb aquella que no hi milita o que habita a altres formacions com Iniciativa per Catalunya-Verds-EUiA.

La caiguda electoral dels socialistes té claus diverses, algunes de les quals tenen a veure amb el desgast propi de tres dècades d'hegemonia local i altres poden ser fruit de la crisi i del desgast del Govern del PSOE. Però no faran be els deures els socialistes de Catalunya si no afronten la seva refundació en clau, en primer lloc, catalana. La fórmula 1978-2011 de relació PSC- PSOE ha caducat amb aquestes eleccions del 22M. Si vol tornar a ser hegemònica, la part majoritària de l'esquerra catalana -federalista i no independentista- ha de ser capaç d'arbitrar i executar un discurs propi capaç de tirar del carro de l'esquerra espanyola cap a un pacte renovat Catalunya-Espanya que es bais en el reconeixement democràtic i en la lleialtat mútua. És el que una majoria de catalans vol, quan se'ls pregunta per això tant complexe que són les identitats i els sentiments. Malgrat la seva destrossa, que ha estat molta, el PSC està en condicions d'intentar-ho. Ja voldria el PSOE haver salvat alguns dels mobles que els socialistes catalans han pogut rescatar del tsunami convergent i de l'onada conservadora en aquestes eleccions.

Aterratge forçós d'ERC
Per a l'esquerra independentista la primera tasca és la d'aterrar en la realitat que mostren els resultats del 22-M. En les eleccions al Parlament del mes de novembre de l'any passat, ni ERC ni les altres formacions independentistes van ser capaces de recollir el descontent de la gran manifestació després de la sentència de l'Estatut. Ara ha quedat clar que tampoc no han recollit, com pretenien l'esperit de la mobilització independentista que van suposar les consultes no oficials sobre la sobirania.

La dreta i l'extrema dreta
Del Partit Popular hauríem d'esperar contenció en la poc dissimulada ànsia per recuperar el poder a Espanya i per guanyar quotes de poder a Catalunya. Però els indicis no apunten en aquesta direcció. A la vista dels resultats de l'àrea metropolitana de Barcelona, a l'Ajuntament de Badalona, no ha arribat a entrar la xenòfoba Plataforma per Catalunya precisament perquè el candidat del PP -guanyador de les eleccions- ha ocupat el seu lloc amb un discurs molt semblant. Aquest fenomen i el del partit de Josep Anglada, present ara a consistoris com Santa Coloma de Gramenet o l'Hospitalet, obliguen a una reflexió profunda de tots.
Cal molta feina i molta responsabilitat.

Comentaris