" />

30/9/2010 - 08:45h - laMalla.cat

El 29-S i els seus 'danys col·laterals'

Els titulars de premsa que aquest dijous parlen de fracàs sindical per referir-se a la vaga general menteixen. Les versions més optimistes dels sindicats sobre un èxit aclaparador de la convocatòria exageren. Ara estem on sabíem que estaríem l'endemà del famós 29-S.
Cal seguir endavant. La crisi i el model econòmic segueix demanant respostes i reformes.

La dreta i la premsa de dretes demostra avui clarament que prefereixen un país i un món sense sindicats i sense defensa dels drets socials. Els sindicats han vist aquest 29-S fins a quin punt han hagut de posar un sobresforç en la mobilització perquè també s'han fet evidents la fredor i la manca d'entusiasme amb què els percep bona part de la ciutadania.

Mirant de buscar el cantó positiu de les coses, la jornada d'aquest dimecres ha vingut a confirmar que Govern, sindicats i empresaris es necessiten i que tots necessitem que s'entenguin. Tot anirà més bé per a tothom si l'un i els altres, són capaços de concertar mesures adequades i eficaces per a sortir del forat i per a garantir l'estabilitat de l'economia i de les prestacions públiques i socials en el present i en el futur.

Però la jornada ens ha deixat no pocs elements negatius que passen de molt la categoria de danys col·laterals. El brot de violència que es va viure a la ciutat de Barcelona és intolerable, injustificable i incontextualitzable. Naturalment els culpables són els violents i únicament ells, però s'ho haurien de fer mirar aquells que, per 'bonisme' o per portar una motxilla ideològica massa carregada de picades d'ullet, s'abonen a tot el que tingui l'etiqueta "alternatiu" sense parar-se a pensar quina és l'alternativa que plantegen alguns moviments que res tenen a veure ni amb el sindicalisme ni amb cap altra causa social.

Dany col·lateral, potser sí, però no menys important, és la necessitat d'una reflexió  -molt evident després d'aquesta jornada- en determinats àmbits de la professió periodística, especialment als mitjans de comunicació públics. Tots els  treballadors dels mitjans -els públics i els privats- van exercir lliurement i legítima la seva llibertat de decidir si escollien treballar o fer vaga. Era el dret de tots i cadascú individualment va actuar en consciència. Però alguna cosa va fallar en l'organització dels serveis mínims, en graelles de programació prèviament pactades i reduïdes, quan els mitjans públics audiovisuals del país van dimitir majoritàriament d'una part molt important de la seva funció social: la de prestar servei a la comunitat informant d'allò que passa.

Què ningú no caigui en la mesquinesa de llançar ombres sobre la feina han fet alguns mitjans privats a Catalunya aquest 29 de setembre de 2010 perquè, gràcies a ells, la ciutadania va tenir la informació puntual, directa i continuada, que no van trobar a cap altra ràdio o televisió. 

Comentaris