" />

8/11/2010 - 08:37h - laMalla.cat

El Papa i el seu 'dret' a renyar-nos

No cal estendre-s'hi gaire en la guerra de xifres. L'Ajuntament es va llançar a la piscina (no s'acaba d'entendre per què) preveient 400.000 persones als carrers de Barcelona pendents de la visita del Papa. Altres que han fet els seus càlculs, com el diari El País, diuen que la realitat amb prou feines va arribar a les 100.000. La xifra oficial, finalment ha quedat en 250.000, molt per sota, en tot cas, de l'excessiu optimisme inicial.

Ara que som tots grandets i que vivim en una democràcia madura, estaria bé que, d'una vegada, algú acabés amb aquest costum tan lleig de maquillar les xifres en mobilitzacions populars i ciutadanes de tota mena. Fora bo, per exemple, que algú expliqués un dia de quina manera es van calcular els 210.000 barcelonins que, segons les xifres oficials d'aquell moment, van sortir als carrers pel casament entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarín, aquell llunyà 4 d'octubre de 1997.

Però són les xifres el més important del que queda d'aquesta visita del Papa Joseph Ratzinger a Barcelona. Ni tan sols, pel que sembla, ho són els volums de facturació de caixa als comerços i establiments hostalers. El més rellevant, sens dubte, és la càrrega política de profunditat que el màxim representant de l'Església catòlica ha volgut donar als seus missatges destinats a la societat espanyola, catalana i als seus governants.

Més enllà de l'excés que significa queixar-se d'un “laïcisme agressiu”  i arribar a comparar la situació present amb la de l'Espanya dels anys 30, el Papa ha vingut a renyar-nos; a qüestionar, de fet, l'essència mateixa d'un Estat democràtic. En l'avió que el portava a Santiago, Ratzinger va dir als periodistes que l'acompanyaven que cal un “diàleg seré” entre la raó i la fe. Un comentari inquietant, sens dubte. ¿És el que Papa espera que els poders públics -emanats de la voluntat democràtica de les urnes- negociïn el caràcter aconfessional de l'Estat que la Constitució estableix? ¿No en té prou el màxim jerarca de l'Església catòlica amb la continuïtat (més que discutible, passades ja tres dècades) d'uns acords bilaterals entre Espanya i el Vaticà que garanteixen a la institució religiosa un finançament força superior al que correspondria segons la voluntat dels contribuents amb l'IRPF?. On és el “laïcisme agressiu”?

En els missatges del Papa durant aquesta visita no han faltat mostres intencionades de la concepció arcaica sobre la família, la dona i la sexualitat, que ell mateix ha contribuït a 'bunqueritzar' durant els seus anys com a prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. “Que la dona trobi en la llar i en la feina la seva plena realització”, deia el Papa aquest diumenge a la Sagrada Família. Cap esment al paper de l'home en la llar o en la feina, però sí una imatge contemplada per milions de persones a través de la televisió: quatre dones religioses netejant l'altar després que el pontífex hi llancés encens. Va ser tota la participació femenina el ritual religiós de dedicació de la nova basílica.

“Que l'home i la dona que contreuen matrimoni i formen una família tinguin el suport de l'Estat”, afegia Benet XVI, en una clara al·lusió excloent de cap altre tipus de família fora d'allò que el catolicisme oficial considera “ordre natural”. Qui agredeix qui?

L'estada del Papa ha tingut dignitat i relleu com corresponia a la seva condició de cap d'Estat i de màxim representant de la tradició religiosa majoritària al país. Els amfitrions han estat a l'alçada. Fins i tot amb escreix, si atenem el cost del dispositiu o si mirem determinades concessions protocolàries o els intents fracassats, per part d'alguna administració, de posar grans xifres en positiu per justificar una despesa difícilment justificable. L'hoste, però, s'ha permès la llibertat de renyar-nos perquè -com passava en els anys 30 i molts segles enrere- encara es creu en el dret de poder fer-ho.

Comentaris