" />

22/5/2009 - 08:02h - laMalla.cat

Eleccions europees: Brussel·les, tenim un problema

 

Acabem d'entrar en la campanya electoral de les Europees. És la més singular de totes les que es fan i es desfan perquè, en aquest cas, els partits operen sobre un territori polític que, segons totes les enquestes és un gran desconegut per a la ciutadania i genera més aviat poc interès polític entre la part de població que sí sap més o menys de què va la cosa.

Segons l'enquesta del CIS, més d'una quarta part dels ciutadans de tot Espanya ni tan sols sap que les eleccions són el 7 de juny, quan estem a dues setmanes de la jornada electoral.

Brussel·les, tenim un problema!. Resulta que és del Parlament Europeu d'on venen moltes de les decisions polítiques i econòmiques que després ens toquen directament la butxaca i en la vida quotidiana però el carrer en sembla bastant aliè.

Hi ajuden els partits polítics que concorren a les eleccions? Com que estem en campanya electoral, deixarem sigui l'elector qui arribi solet a les seves pròpies conclusions escoltant els arguments d'uns i d'altres. Això sí, és una impressió generalitzada que les planes majors de les formacions polítiques (a Catalunya, a Espanya i als països europeus que voten d'aquí pocs dies, entre el 4 i el 7 de juny) semblen preocupades per les batalles polítiques domèstiques i per la lectura que se'n pugui treure de cadascun dels resultats locals, més que no pas per la composició del proper Parlament europeu.

El procés d'integració europea pateix una crisi institucional des de fa temps. Ara, per acabar-ho d'adobar la crisi econòmica allunya no fa més que incrementar una sensació de desafecció molt generalitzada entre la ciutadania.

Davant d'aquesta crisi econòmica i d'altres que puguin venir, sigui del tipus que sigui, Europa serà més forta quan hi hagi més Unió Europea, quan tingui institucions més àgils i properes a la ciutadania i que apostin per uns valors socials que els europeus -tot i les diferències- tenim en comú. Que ens diferencien de societats socialment més hostils com la nord-americana o determinats models asiàtics.

Procuraem pensar-hi d'aquí al 7 de juny si som capaços de deixar una mica de banda el soroll més domèstic de la campanya.

Comentaris
  1. Avatar
    Maria Rosa diu:

    Estimat Dídac, dissortadament és impossible deixar de banda el soroll domèstic perquè és eixordidor. I així ens va, de malament. Quant a la Unió Europea, és, a hores d'ara, una estructura de la que en formem part però que no som en abssolut concients d'aquesta pertanyença. Fent un símil una mica cínic, el que més s'acosta a l'imaginari col·lectiu pel que fa a la UE és el Festival d'Eurovisió. Com volen que ens enterem de tot plegat si cadascú arramba cap a casa i es dedica a la política local (estat, autonomia, regió, el que sigui) i els caps d'estat i de gorvern es posen cada dos per tres fets un gall de pances defenssant la "identitat nacional en perill". A vore: volem formar una UE similar a la confederació dels EEUU, o no? Jo diria que ni ens ho hem plantejat. I a sobre, pretenen que la gent voti. Això em recorda el sorprenent desconcert que s'organitza als EEUU quan un xaval de 15 anys l'empren a trets a l'escola. Si els nordamericans no estiguessin tan acollonits pel que els hi pugui fer el veí del costat (és una autèntica psicosi col·lectiva) i, sobre tot, si no fos tan fàcil tenir armament i a vegades un autèntic arsemal al rebost de la cuina, això no passaria, o seria més difícil que passés. Tornant a les eleccions al Parlament Europeu: si la ciutadania europea fos conscient de que ho és, i si els polítics no estiguessin més pendents de la capelleta que els hi dona el poder que de fer política amb majúscules, la gent votaria perquè comprendria que li convé.

    22/05/2009 - 11:43h