" />

16/12/2010 - 08:45h - laMalla.cat

Els ànims i les ànimes

Després del xoc ve la valoració dels danys i toca calibrar les pèrdues. Però el més immediat i necessari és sortir del vehicle accidental, desenclaustrar-se i comprovar que, malgrat les ferides, hom manté el més important: la integritat física. El PSC no surt il·lès de la col·lisió electoral del 28-N, però en surt viu i lúcid, segons els primers indicadors.

President i consellers en funcions, diputats electes, alcaldes i regidors de tot Catalunya, dirigents i quadres del socialisme català, estan en l'inevitable exercici de mirar-se al mirall. Saben que bona part d'una futura recuperació dependrà de la capacitat d'analitzar el que ha passat i d'aplicar els canvis adequats en el relat, en els equips i en els lideratges. Però hi ha una part del futur que no depèn d'ells.

La crisi i els seus efectes socials converteixen la política en un territori incert i poc previsible. És una regla que mana per a tothom. Res no serà fàcil, ni per als que tornen al Govern ara, després de set anys de travessa del desert, ni per al PSC, a qui correspon, en aquests moments, retrobar-se en el paper de construir una alternativa des de l'oposició i treballar per mantenir la seva musculatura en l'ámbit municipal.

Fa unes hores, la proximitat de les festes de Nadal ha proporcionat l'excusa perquè dirigents del socialisme català es mirin en el mirall dels mitjans comunicació. Una ocasió perquè polítics i periodistes compartissin copa de cava i algunes reflexions, amb més sinceritat que s'acostuma a gastar en les compareixences oficials.

Una de les 'ànimes' presents en la cita prenadalenca amb els periodistes apunta alguns elements d'alarma basats en l'aritmètica dels darrers resultats. Justament ara que la crisi fa que es disparin les incerteses i que les bosses de probresa creixin, un partit com al PSC, cridat a ser aliat de la cohesió social, està en la seva posició més feble en més de 30 anys de presència al Parlament de Catalunya. Els socialistes catalans han tingut en aquestes eleccions 570.000 vots, el mateix resultat que han aconseguit, junts, el Partit Popular, Ciutadans o Plataforma per Catalunya, “els partits de la confrontació”, segons terminologia utilitzada per l'esmentada 'ànima' socialista.

El diagnòstic és senzill. El partit que aspira a representar i a interpretar de forma majoritària un projecte progressista per a Catalunya, està en ple procés de pair la derrota. Donen senyals d'estar disposats a fer-ho amb calma, sense tempestes internes i amb realisme. El temps, les eleccions municipals i el congrés de la tardor de 2011 dirà si ho aconsegueixen.

Comentaris