" />

31/3/2010 - 08:26h - laMalla.cat

Epitafis per a Jaume Matas

 

No diré pas que es tracti d'una lectura apassionant, però recomano -perquè no resulta gens avorrit- fer per un repàs detallat de la interlocutòria del jutge sobre el cas Palma Arena i sobre l'expresident balear, Jaume Matas. Està clar que després de 16 hores d'enfrontar-se a un senyor de pedra, poc disposat a facilitar la investigació que li pot suposar molts anys de presó, el jutge José Castro Aragón, magistrat del jutjat d'instrucció número 3 de Palma de Mallorca, ha sentit la necessitat d'esplaiar-se una mica.

Diuen que Matas s'ha mostrat sempre molt sencer, molt segur davant el jutge, però aquest paràgraf de l'escrit del jutge revela bastant la decadència del personatge i el patetisme de la seva posició:

“...el Sr.Matas se limitaba a manifestar que nada tenía que decir, sin duda haciendo uso de un derecho que agotó, o contestando con la referencia de que su cargo no le permitía entrar en menudencias de las que responsabilizaba a los mandos inferiores aunque sin atreverse a pronunciar sus nombres, sin duda por temor a la reacción de éstos, y empleando con mucha frecuencia la expresión, rayana en la divinidad, de “hágase” para aludir a la manifestación de su voluntad política.

La pregunta que indudablemente asalta ante la lectura de lo anterior es la de cómo es posible que una declaración con ese escueto contenido durara más de dieciséis horas y la respuesta es simple: se invirtió más en formular las preguntas que en el desarrollo de las respuestas que en su generalidad brillaron por su ausencia.”


Aquest altre passatge és igualment il·lustratiu (i prou divertit) sobre la inconsistència argumental de Matas i el seu entorn a l'hora de 'fabricar' la seva defensa. Té a veure amb una de les propietats atribuïdes pel jutge i pel fiscal al matrimoni Matas-Areal però disfrassades mitjançant testaferros:

“La afirmación hecha por Don Bartolomé Reus Beltrán sobre que la Sra. Areal estaba tan apenada por no haber podido llegar a ser propietaria del piso de Don Ramón de la Cruz que tanta ilusión le hacía, que quienes la rodeaban la consolaban facilitándole que actuara como si lo fuera, pretendiendo con ello justificar que como tal la tuvieran vecinos y porteros, permitiéndole ello asistir a las Juntas y contratar trasteros, es una burla a este Juzgado y a los ciudadanos y no se entiende cómo se le ha podido ocurrir a alguien argumentar de esa manera. Seguridad absoluta, el piso de Madrid es de la familia Matas- Areal y con los antecedentes que se tienen no hacen falta derroches imaginativos para saber por qué lo ocultaron al igual que el de la Colonia de San Jordi”.

Amb tots els respectes per la presumpció d'innocència que fan al cas (i que podrem  aixecar quan el cas sigui “cosa jutjada”), la resolució del jutge és l'epitafi processal i legal en la pesada llosa que cau sobre el cadàver polític de l'expresident del Govern balear, exministre del Govern Aznar, exmilitant del PP i probablement d'aquí un temps exciutadà en llibertat, Jaume Matas.

L'epitafi polític ja el va posar l'altre dia (es va apressar a fer-ho) el seu examic Mariano Rajoy (“que demostri, si pot, la seva innocència”). No és estrany que Rajoy no vulgui afegir res més. Ell també deu haver llegit l'escrit del jutge.

Comentaris