" />

5/9/2011 - 07:46h - laMalla.cat

Escola i llengua: un altre fracàs dels divisors

La tempesta que s'ha aixecat en els darrers dies a propòsit de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és, en realitat, l'últim episodi d'un fracàs: el d'aquells sectors que des de fa més o menys una vintena d'anys intenten -sense aconseguir-ho- trencar el model lingüístic de Catalunya, que ha sabut trobar la protecció de la llengua pròpia del país, prohibida i menystinguda durant dècades en un context de convivència amb el castellà com a idioma oficial a tot l'Estat i llengua habitual de molts ciutadans. L'èxit d'una política lingüística aplicada sense conflictes per governs de diferent signe des dels anys 90, és precisament el motiu de frustració, derivat reiteradament en fracàs de diversos intents per anul·lar o minvar tant com es pugui la presència pública, oficial i social de la llengua catalana.

Des d'aquella creuada personal llençada fa un parell de dècades per l'advocat ultradretà Esteban Gómez Rovira, no ha reeixit cap temptativa de convertir el pròpia del país en una llengua relegada a l'ús privat, limitada a un paper antropològic, i fins i tot menystinguda per la mateixa població que la parla, com succeeix en amplíssimes capes de la societat valenciana o gallega. Tampoc no va triomfar jurídicament, tot i la seva evident mala intenció en aquest sentit, el recurs presentat pel Partit Popular davant el Tribunal Constitucional (TC). Malgrat els intents d'aquells que volien veure com tot saltava pels aires, la sentència del TC avala el model lingüístic que s'aplica a l'escola catalana i que es limita a establir que el castellà també podria ser llengua vehicular sempre i quan ho considerés el Parlament de Catalunya.

D'aquella sentència se'n deriven tres reclamacions de particulars, que arriben al Tribunal Superior i això és el que ens trobem ara. Diu el TSJC que la Generalitat ha de donar resposta a tres famílies en un termini de dos mesos. Si de cas, en l'únic que se'n surten els sectors que juguen clarament a intentar incendiar la convivència lingüística catalana és una certa capacitat de fer soroll amb l'ajut inestimable de la dreta mediàtica amb seu a Madrid. Com ha dit aquests dies algú. La llengua és el nervi de la nació. Si la trenquen, trenquen el país i és per això que l'ataquen.

Però el soroll també s'ha de combatre i és bo que el Govern de la Generalitat en primer lloc, seguit pel principal partit de l'oposició i per una amplia majoria política i social del país s'enfronti a la voluntat de distorsió que demostren alguns amb tots els arguments polítics i jurídics que calgui.

Catalunya és, certament, un país plural. Però això no és el mateix que ser un país dual ni de segregació català-castellà que és el que seria si s'apliquessin les tesis d'aquells que combaten el model d'inversió lingüística. La màxima “un sol poble”, pregonada per tot el catalanisme en el moment de la recuperació democràtica s'ha fet plenament vigent en el dia a dia de la societat catalana. Que el país no s'hagi partit en dues comunitats, que no passés això ni tan sols en els durs anys de la foscor durant la dictadura, és el fracàs més gran del franquisme i d'aquells que, superat el franquisme, han seguit i segueixen intentant generar divisió i discòrdia entre catalans en funció del seu origen i de la seva llengua materna.

Comentaris
  1. Avatar
    Martín MM diu:

    El soroll també s'ha de combatre... I les crides a la insubmissió!.. Si volem que Catalunya sigui un país plural i no un país dual..

    06/09/2011 - 20:01h