" />

5/3/2010 - 06:55h - laMalla.cat

Esperanza Aguirre, 'capote' o estocada final?

 

En el debat sobre les corrides de toros, la qüestió de fons no és la reacció o la crispació que genera en determinada premsa espanyola de dretes el sol fet que se'n parli - a favor i en contra- al Parlament de Catalunya. Ni tan sols -mireu que us dic! - serà tant rellevant a la llarga el que acabin decidint els diputats i diputades quan arribi el moment de la votació que mantingui o prohibeixi la celebració d'espectacles taurins. Passi el que passi en aquella votació, la fiesta està tocada de mort a Catalunya i en retrocés lent però sostingut a altres llocs d'Espanya (al marge de les Illes Canàries, on ja es van prohibir fa gairebé vint anys, el 1991.

A Catalunya, en deu anys, la xifra total de corrides o espectacles taurins no han arriben a 250. L'any 2008 només n'hi va haver 16 i tots es van fer a la plaça Monumental de Barcelona que és l'única que es manté activa al país. La caiguda de l'afició als toros a Catalunya s'ha accentuat especialment des de l'any 2005.

A altres comunitats com les Balears, Astúries o Galícia, les coses no estan gaire millor per a la tauromàquia. En un any, a les Balears només hi ha hagut 6 corrides o novillades, 7 a Astúries i a Galicia, 8. Les dades són del Ministeri de l'Interior i fan referència a 2008. La mateixa font no té encara disponibles les dades de 2009, però vista la progressió dels darrers anys no sembla que el balanç hagi de ser millor (millor per als protaurins, s'entén)

O sigui, que passi el que passi i voti el que voti el Parlament, els defensors de les corrides de toros, tenen la batalla perduda a curt termini a Catalunya i a mig o a llarg (depèn de la zona) a altres territoris d'Espanya. La batalla dels toros és, en bona part, qüestió de temps i de generacions, ja no gaires.

Però això no treu que el Parlament de Catalunya, com qualsevol altre parlament, no tingui dret a escoltar, a debatre i si vol, a legislar, sobre uns espectacles públics que es fan al país. Una altra cosa són les oportunitats, les estratègies i els posicionaments de cadascú.

Coneguda (per les dades que acabem de repassar) la mort per inanició de la fiesta taurina, i conegut també el soroll mediàtic que són capaços d'aixecar alguns, jo sóc dels que, en cas de ser parlamentari, no hauria posat encara el debat 'toros sí, toros no' en l'agenda del Parlament de Catalunya. Esperant una mica més, probablement no gaires anys, s'acabaria recollint en la llei una abolició que la pròpia societat catalana està fent de forma natural.

Però en cas de trobar-me assegut a un escó al Parlament, posat en la obligació d'haver d'emetre un vot sobre la continuïtat o no d'un espectacle objectivament cruel i torturador, no dubtaria en votar en conseqüència. Optaria per la prohibició per damunt d'estratègies, recomanacions o disciplines de grup. Sigui com sigui, el cas és que no faig de diputat sinó de simple ciutadà, i que la meva és una de les més d 450.000 signtures que van entrar al Parlament per acabar amb l'espectacle de les corrides. 

Estava jo immers en aquestes dades i reflexions personals quan m'arribava la notícia que segurament molts antitaurins estaven esperant i que podrien estar tement molts partidaris de la festa. Aquells que estan per la desaparició de les corrides podrien aspirar a tenir ca aliada millor que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Espe no ha dubtat a entrar al drap i ha sortit de toril escarbotant l'arena i anunciant la declaració de la festa dels toros com a "Bé d'interès cultural". Ella mai no té cap dubte quan veu una oportunitat per anar de lideressa de la dreta, quan creu que presentant la seva treballada imatge de dona de ferro pot guanyar punts davant el sector més aguerrit de l'electorat conservador.

"Millor!", deuen pensar molts detractors de les corrides de toros. Hi ha causes que, més enllà del arguments i raonaments objectius, contra Espe, es defensen millor. Em sembla que els protaurins ho tenen ara una mica més cru.

Comentaris