" />

9/8/2010 - 09:32h - laMalla.cat

Estatut, una celebració particular

Un aniversari és sovint sinònim de celebració, de festa, de pastís i d'alegria. Pot significar també un trist record 'in memoriam' per aquells o allò que hem perdut. A Catalunya, les circumstàncies històriques ens han portat a desenvolupar una particular visió de determinats aniversaris i celebracions que ens situen al mig dels dos extrems. El nostre -per vocació o per força- és un país de matisos, no gaire donat als blancs totals o als negres absoluts.

Potser ha estat per fer de la necessitat virtut però aquí, hi ha algunes celebracions que preferim mantenir en una mena de llimbs: ni joia ni dolor, ni tot perdut ni res acabat de guanyar. La Diada Nacional de l'Onze de Setembre és un exemple singular d'això, la commemoració d'avui -quatre anys de vigència de l'Estatut- és l'última versió actualitzada del mateix.

L'Estatut, la nova llei que emmarca l'autogovern del país, fa quatre anys avui. Una criatura, tot just en edat de créixer i desenvolupar-se, bé que hauria de ser motiu de sonora celebració. Però el debat sobre el jove Estatut és un debat vell, perquè d'això s'han encarregat aquells que van decidir combatre'l abans que nasqués com la bruixa del conte clàssic que feia una maledicció al peu del bressol de la petita princesa.

De tota manera aquí no som a cap conte de fades. Ni els finals feliços estan garantits ni la distinció entre bons i dolents és tant contundent i clara. De l'animadversió d'uns s'alimenta l'interès dels altres, d'aquells que tampoc no els entusiasmava o rebutjaven obertament el nou Estatut perquè preferirien eliminar qualsevol relació amb Espanya.

Seguint l'esperit pràctic de les 'celebracions a la catalana' avui és dia per a un punt de reflexió (crítica i autocrítica) però també per mirar cap a endavant i per superar dificultats.

L'Estatut és objectivament l'eina d'autogovern més potent que ha tingut la Catalunya moderna. Com diu la consellera Montserrat Tura, aquest és el primer Estatut que veu la llum des de la normalitat democràtica. Les lleis anteriors tant la de 1979 com la de 1932, totes dues inferiors en competències i capacitats, van sorgir després de períodes de repressió, de dictadura i de negació total de la identitat nacional catalana. El repte ara és seguir avançant i superar l'últim escull, com s'han superat tants i tant importants obstacles en les últimes dècades.

Comentaris
  1. Avatar
    Gerardo diu:

    "L'Estatut, la nova llei que emmarca l'autogovern del país, fa quatre anys avui. Una criatura, tot just en edat de créixer i desenvolupar-se, bé que hauria de ser motiu de sonora celebració".

    Cuidado, Didac, con las comparaciones entre las edades de la leyes (fundamentales) y de los seres humanos, que ya sabes lo que le pasó al inefable MAR y sus comparaciones de los 18 años de la Constitución Española.

    09/08/2010 - 18:21h