" />

18/9/2009 - 06:00h - laMalla.cat

Fèlix Millet i les llàgrimes de cocodril

Fèlix Millet confessa” “Aporta al jutjat 1,8 milions i una llista dels seus bens per compensar el dany” “Es mostra penedit i ofereix col·laborar amb la justícia”. En els últimes hores ens han arribat gran quantitat de titulars sobre el “gest” de l'expresident del Palau i de l'Orfeó Català, el reconeixement de la seva culpa i del seu “error” en haver desviat per al seu propi benefici més de 3 milions d'euros (segons confessió escrita)
 
Coincideixo plenament amb els col·legues periodistes als quals he llegit i escoltat en aquestes hores. És indiferent que el senyor Millet es disculpi ara, que se'n penedeixi o que estigui disposat a reparar econòmicament el que confessa haver robat. Tornar els diners és la seva obligació, tant se val si ho fa ara voluntàriament com si ho fa després quan li ho mani una sentència judicial. Amb respecte per totes les creences i costums, aquí no serveixen les regles del joc del sacrament de la confessió, ni el penediment i ni la penitència, sortides habituals i no poc “convenients” en diverses tradicions religioses.
  
La Justícia haurà d'aplicar el codi penal davant d'uns fets clarament delictius que tenen l'agreujant, com a tot cas de corrupció, de l'apropiació indeguda de bens procedenrts sobretot de subvencions o aportacions públiques. El penediment del senyor Millet és més que dubtós, però en cas que fos sincer també seria inocu.
  
Que plori si vol o si ho necessita. Que s'humiliï públicament tant com li dicti la seva consciència o com li aconselli la seva estratègia de defensa. Però que torni el que ha robat i que compleixi la condemna que, indefectiblement, dictarà en el seu moment un tribunal penal. Aquí no hi ha terreny per a la pietat!

Comentaris