" />

24/11/2008 - 07:13h - laMalla.cat

Govern Montilla, a la meitat del camí

 

Aquesta serà una setmana de balanços. És costum de la política i dels mitjans de comunicació repassar els comptes d'havers i de deures quan els mandats arriben a l'equador. El Govern de Catalunya presidit per José Montilla, sorgit del Pacte d'Entesa que van subscriure PSC, ERC i ICV-EUiA deprés de les eleccions de novembre de 2006, està a la meitat del seu recorregut. Evidentment hi haurà tants balanços com papers de l'auca i cadascú -govern o oposició- en farà el seu.

Intentem apuntar fets objectivables per a un balanç de dos anys de govern:

Quines prioritats ha marcat el Govern?

  • La pràctica d'aquests dos anys -en pressupostos i en execució- ens diu que, efectivament, com diu el govern, l'esforç ha estat en la politica social i en els serveis més tangibles per als ciutadans. L'atenció que presta la Generalitat en compliment de la llei de la dependència -malgrat la insuficiència de recursos econòmics previstos pel govern central- en seria l'exemple més clar.

  • Hi ha un ampli consens (amb permís de les interpretacions polítiques interessades a mantenir el contrari) en que els dos anys de Govern d'Entesa han estat dos anys amb poc soroll intern. A diferència del que va passar en l'etapa de Pasqual Maragall, José Montilla i els seus socis de govern han aconseguit aquesta vegada projectar una imatge de govern més cohesionat.

    Tothom sembla haver après les lliçons particulars de la legislatura anterior i el Govern s'ha acostumat a parlar amb una sola veu. Els socis del tripartit ténen ara com a prioritat el programa que els uneix per damunt de les coses que els separen. El preu, en tot cas, és ajornar o aparcar qüestions que podrien ser motiu de disputa.

Quines coses no estan resoltes o no funcionen bé?

  • Si hem de jutjar pels debats públics i pel reflexe als mitjans de comunicació, en les grans qüestions pendents o en les coses que no han anat bé durant aquests dos anys, la responsabilitat principal no recau en el Govern català. Si les Rodalies ferroviàries no han passat encara a mans de la Generalitat és perquè el Govern no ha volgut acceptar un transpàs en males condicions. Si al mes d'agost no es va complir la previsió de l'Estatut sobre l'acord de finançament i estem a un mes i una setmana de 2009 sense acord encara, no és culpa de Castells, ni de Montilla ni del Consell de Govern de la Generalitat.

Simplificant-ho molt, fins aquí arribarien els elements objectivables dels havers i els deures del Govern de Catalunya a la meitat del seu cami. El que ve ara és l'hora de la veritat.

El reptes de Montilla i del seu Govern no són gens fàcils. Primer, el de donar resposta a la crisi econòmica (el que més preocupa els ciutadans, segons les enquestes) i fer tot el possible per evitar una desindustrialització vestida d'ERO (mala peça al teler). Segon, el d'aconseguir -tot i que la pilota estigui a la taulada de Madrid- un bon acord de finançament. Al cap i a la fi, els diners són l'eina principal que té el govern per a poder seguir fent política social i plantejar respostes a la crisi. El tercer repte és, principalment del Govern però també del conjunt de forces polítiques del país. Donar una resposta clara, sense embogir ni embolicar la troca si el Tribunal Constitucional acaba retallant l'Estatut a instàncies del recurs en contra del PP i altres actors. El president Montilla fa mesos que treballa en aquesta direcció.

Comentaris