" />

8/4/2010 - 09:08h - laMalla.cat

'Gürtel', Garzón, el bullidor de Madrid i les 'presumptes' coincidències

Dinant amb companys de feina, un dels quals, exmadrileny, sortia fa unes hores la capital de les Espanyes com a argument de conversa.  Repassàvem espais, llocs d'interès, barris, maneres de ser i de fer. Una conversa recorrent a cafès o restaurants. De sobte, mentre mantenia l'agradable conversa amb els col·legues, em dic a mi mateix: “amb la que està caient en les últimes hores (Sumari 'Gürtel', processament de Baltasar Garzón, etc.) estaria bé que moguis una mica el telèfon amb els teus amics i companys de professió a la capital.

El resultat de la prospecció telefònica ha vingut a confirmar les impressions que tenia. Alguns dels meus interlocutors, molt al dia de la vida política de la capital i especialment de l'estat d'ànim al Govern central, apuntava que en l'entorn de l'Executiu la sensació és un tant bipolar. D'una banda, no hi ha dubte que  per un Govern i un president del Govern tocat en la seva imatge pública per la crisi econòmica representa un alleujament veure que el protagonisme en negatiu el té ara mateix l'adversari. Algú arrib a dir-me que hi haurà un abans i un després per al Partit Popular i particulament per a Mariano Rajoy, a partir de l'eclosió de presumptes corrupteles que surten a la llum amb el sumari 'Gürtel'.

És raonable pensar que això sigui així, però també ho és el que em deia algú altre, un col·lega periodista molt al peu del canó de l'activitat política de Govern i oposició. A Moncloa i al PSOE -em diuen- també estan preocupats pel risc que la coneguda desafecció per la política acabi multiplicant-se per aquest escàndol sembla que majúscul que afecta al PP. Ja se sap que en temps de desafecció i d'elevats índex d'abstenció a les eleccions la dreta sempre hi té més a guanyar que l'esquerra, remarquen. La lògica i la història recent de països propers (Itàlia, sense anar més lluny) també avalen aquesta tesi.

Després està el cas Garzón. Impressionant -en el sentit menys positiu del terme- com ho demostra el ressò que ha tingut a la premsa internacional el possible judici i inhabilitació del magistrat de l'Audiència Nacional pel fet de voler obrir la via judicial (inèdita a Espanya, encara més de 70 anys després) sobre els crims de la guerra que van provocar Franco i els seus seguidors. La casualitat ('presumpta' casualitat hauríem de dir per ser curosos també en aquest cas) ha volgut que el jutge del Tribunal Suprem instructor del cas del franquisme hagi confirmat el processament de Garzón (primer instructor del cas 'Gürtel', per cert) el mateix dia que un altre tribunal ha obert la capsa dels trons del cas de corrupció que afecta el PP.

Els efectes la premsa de dretes a Madrid han estat immediats: l'ABC, La Razón i El Mundo han tingut la matèria primera que necessitaven per poder passar a segon plànol (en el cas de la Razón, a quart o cinquè) l'impacte de la trama de Francisco Correa i les seves derivacions polítiques.

El processament de Garzón és la primera batalla (esperem que batalleta) política que guanya Falange Española des de la liquidació del franquisme i l'inici de la transició democràtica.  Està clar que hi ha alguna cosa que no ha acabat d'anar del tot bé.

Comentaris