" />

4/9/2008 - 08:34h - laMalla.cat

I el finançament local, també

Temps de vaques magres, sí. Però se suposa que en democràcia la màquina del servei a la ciutadania ha de seguir funcionant en la riquesa i en la pobresa, en la salut i en la malaltia... Perquè la maquina treballi calen diners. Ho saben perfectament (millor que ningú, jo diria) els alcaldes, els dels més de 900 municipis catalans i els dels més de 8.000 del conjunt d'Espanya. Hi ha crisi, sí, però justament en temps de crisi "no m'escanyi", podrien dir col·loquialment alcaldes i regidors de tot arreu i de qualsevol partit al ministre d'Economia, Pedro Solbes.

Ara s'ha sabut que entre els plans de Solbes per als pressupostos de 2009, hi ha la reducció dels diners destinats als ajuntaments. En un primer moment, el vicepresident econòmic va fer per als municipis la mateixa promesa que per a les comunitats autònomes: que ningú no perdria amb la revisió del finançament.

És justament en temps de crisi quan moltes de les anomenades competències impròpies que fan els municipis (assistència social, gent gran, suport per a la vivenda, etc...) tenen més demanda i requereixen recursos. L'ajuntament és la primera porta a la qual pica el ciutadà quan té problemes. És la primera que espera trobar oberta.

És lògic -com està passant amb el finançament autonòmic- que, per damunt sigles polítiques, s'aixequin veus com la de l'alcalde de Saragossa, el socialista Juan Alberto Belloch, que animin a crear un front de contestació municipal a tot Espanya contra les intencions de Solbes.

Des de molt joves aprenem que en això dels números mana la llei dels vasos comunicants. Si en poses aquí, n'has de treure d'enllà. Al final el pressupost ha de quadrar. Però omplir més el vas autonòmic -cosa que al final passarà- a costa de buidar una mica la bossa dels municipis no és, ni de bon tros, una bona solució. Que el llegir, no ens faci perdre l'escriure, diuen.

Comentaris