" />

1/12/2010 - 09:02h - laMalla.cat

I què dirà Carod?

 

El resultat de les eleccions passa factura. ¿Quina prova més evident que la renúncia al seu escó per part del president de la Generalitat i primer secretari del PSC fins al proper congrés? Als socialistes catalans, situats ara mateix en la pitjor marca de tota la seva història al Parlament de Catalunya, els toca iniciar el camí de la renovació interna i de la reconstrucció d'un projecte polític alternatiu per al país. El propi José Montilla i qui serà nou cap de l'oposició, Joaquim Nadal, han començat a marcar el pas en aquesta direcció.I què hi ha d'Esquerra Republicana, després d'haver perdut més de la meitat del suport electoral obtingut fa quatre anys i de la representació parlamentària que tenia? No han passat ni 48 hores des de tancats els col·legis electorals de diumenge quan el president d'ERC, ha hagut de fer un moviment del qual no havia donat cap indici la mateixa nit de les eleccions. El tret de sortida era aquest paràgraf escrit aquest dimarts pel president d'ERC en el seu bloc:

Després de compartir, ahir, amb els companys i companyes de l’Executiva Nacional l’anàlisi de la situació, i després d’una sèrie de consultes amb representants territorials del partit, vull anunciar-vos la meva decisió de posar el meu càrrec de president d’Esquerra a disposició del Consell Nacional, màxim òrgan del partit entre Congressos, que se celebrarà el proper 18 de desembre.”

És una fórmula coneguda en política, aplicada per diversos dirigents al llarg de la història, en temps de tribulacions internes i dificultats electorals. Mostrar-se disposat a plegar perquè el partit reclami el contrari és un gest que va donar resultat en algun cas com el de Felipe González l'any 1979, quan va aconseguir que el PSOE revisés l'ortodòxia marxista històrica, i es preparés per a la seva primera victòria electoral. Però la política ha canviat molt des de 1979. Ni l'ERC de 2010 té res a veure amb el PSOE de la transició. En aquell temps González i el PSOE eren, en bona mesura, la mateixa cosa, mentre que Esquerra és Esquerra i Puigcercós és Puigcercós.

Ernest Benach, amb un molt bon balanç institucional com a president del Parlament de Catalunya durant aquests darrers set anys, també ha utilitzat el seu bloc per explicar-se. Anuncia la seva renúncia a l'escó al Parlament i a la primer a línia de la política i va més enllà:

"Cal que aquesta renovació es faci a partir de noves idees que situïn l’esquerra nacional com una esquerra moderna, atractiva i potent. A partir també de noves generacions que comencin a assumir noves responsabilitats. I sobretot a partir de noves maneres de fer política i noves estructures del partit. La direcció actual d’Esquerra ha de plantejar escenaris de futur i marcar camins, i ha de saber fer, i liderar, aquesta transició. Cal sumar, innovar i créixer.”

Ara per ara constructor de l'Esquerra Republicana contemporània, vicepresident del Govern en funcions, i totalment aparcat pel seu partit en aquestes últimes eleccions, Josep-Lluis Carod Rovira, guarda un silenci que potser algú consideri inquietant. El seu bloc resta inactiu des del 27 d'octubre. El dia de les eleccions va votar per correu per no haver de contestar preguntes dels periodistes. Està clar que l'expresident d'ERC ha decidit reservar-se fins considerar arribat el moment.

M'apunten que el segell silenciós de Carod no durarà gaire temps més. S'espera amb certa expectació per als propers dies o setmanes, una aparició mediàtica de anterior líder del partit per dir-hi la seva. Ningú no dubta que serà contundent. Atents. El Consell Nacional d'ERC està fixat per d'aquí a dues setmanes.

Comentaris