" />

1/9/2008 - 07:42h - laMalla.cat

Inici de curs amb assignatures pendents

1 de setembre, dilluns. Una data rodona. L'inici de temporada i la tornada a l'activitat normal coincideixen amb l'estrena del mes i de la setmana. Reconec una excentricitat meva des de petit: sempre m'han agradat els primers dies de curs.

El curs acadèmic es farà esperar encara uns dies però el nou cicle polític arrenca avui després d'unes vacances que tampoc no han estat del tot. Aquí les coses no són tant rodones. Els angles i els fronts oberts són tants que gairebé tots els 'alumnes' arriben a classe amb assignatures pendents

Zapatero se la juga a la primera avaluació

El president del Govern central diu començar el curs "tranquil i optimista".El cert és que el repte més important que té Zapatero en aquest curs és el de la crisi econòmica. Per molt "fort" que, segons el president, estigui el país per afrontar la crisi, ell i tothom d'estar molt atent a una tardor que per desgràcia pot estar farcida de regulacions laborals que atiarien encara més el foc de la crisi.

El de la crisi serà un examen per a tot el curs però Zapatero té un compromís decisiu ja en la primera avaluació, és a dir d'aquí al mes de desembre. Li és imprescindible trobar una bona sortida per al conflicte del finançament autonòmic -especialment el de Catalunya- si vol tirar endavant els pressupostos de l'any que ve i més encara si aspira a acords d'estabilitat parlamentària per a tota la legislatura.

Mentrestant Rajoy es permet iniciar el curs amb una declaració tant sincera com la que feia a 'El País' d'aquest diumenge: "Alguns no donaven un duro per mi". Té raó. Al final, malgrat tot, aquí el tenim.

El 'pati' català

En aquest 'cole' imaginari de la política, el pati dels partits catalans el tenim una mica tens. Montilla i el PSC saben que per damunt de compromisos fraternals, la seva obligació i el seu encàrrec és la defensa dels interessos de Catalunya i això els complica la vida i les relacions amb Zapatero. De pas, la complicació es pot estendre a la vida interna del Govern català que comparteixen amb ERC i ICV

El dilema d'Artur Mas i de CiU se sembla bastant al que tenien quan s'elaborava l'Estatut. La lluita entre el seny i la disbauxa. El seny els portaria a beneir un acord de finançament acceptable i de pas convertir-se en columna vertebral imprescindible per a Zapatero. La rauxa -a la qual podria contribuir un eventual fracàs del finançament- els portaria a radicalitzar la seva posició en aquesta mena de competició constant que tenen CiU i ERC.

Per a Esquerra Republicana el nou curs no és menys complexe. Puigcercòs diu que "vetllarà" perquè el Govern no es desviï i Carod prefereix apuntar al PP com a origen de tots els mals. Ell sap, per experiència pròpia, la influència que pot tenir un determinat discurs del PP sobre Catalunya.

El 'nou' PP català presidit per Alicia Sánchez Camacho es planteja el nou curs amb un gest de 'canvi'. La presidenta del PPC està disposada a que el seu partit torni aquest 11 de setembre a l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova. De haver pensat, al cap i a la fi, que si allà sempre hi ha radicals que esbronquen a tothom, els populars catalans no hi perden res per sortir a la foto.

Comentaris