" />

11/5/2010 - 08:21h - laMalla.cat

La Diagonal no és cap ximpleria

 

M'interessa més la Diagonal que el debat sobre la consulta pel futur de la Diagonal. Naturalment, pertanyo al col·lectiu de ciutadans de Barcelona que anirà a votar al llarg d'aquesta setmana. Trobaré el moment per passar pel Casinet d'Hostafrancs (el meu col·legi electoral habitual) per marcar quina és la meva opció preferida. Sé que podria fer-ho des del meu ordinador. De fet, ara mateix podria deixar d'escriure aquestes línies, entrar al web http://www.bcn.cat/diagonal, votar i tot seguir continuar escrivint. Però no ho faré pas d'aquesta manera.

Aniré a votar presencialment. M'agrada la litúrgia del col·legi electoral. No puc fer-hi més. Em passa des que era un nen -només 12 anys- quan vaig acompanyar els meus pares a votar per primera vegada. Era un llunyà 15 de desembre de 1976, en un referèndum que obria el camí per acabar amb el franquisme. La imatge d'aquelles llargues cues davant les urnes en el que s'intuïa com despertar de la democràcia, m'ha acompanyat com record de la infantesa durant tot aquest temps. Per això miraré d'escollir bé el moment d'acostar-me a votar per la meva opció per la Diagonal. Un té les seves manies i els seus petits protocols per les coses que considera transcendents en la vida.  

No és un tema un tema menor que estiguem estrenant (així ho espero i reclamo que sigui) una nova via per a la participació de la ciutadania, d'implicació directa en afers d'interès comú i en els projectes de la seva ciutat, del seu districte o del seu poble. Tampoc no caic en la innocència i sé perfectament que la consulta ciutadana no seria la millor via per decidir sobre tots els projectes. Si les ubicacions de les presons o dels parcs de bombers es consultessin en referèndums mai no se'n podria inaugurar cap.

Però en el cas de la Diagonal -i pot ser també el cas d'altres projectes de transformació urbana a la mateixa Barcelona o a qualsevol altra ciutat o poble- ens disposem els barcelonins a prendre una decisió amb una clara repercussió sobre el futur. Molta més del que podria semblar si ens fixéssim únicament en la picabaralla política i en la polèmica sobre si aquesta és una sopa de dues (A-B) o de tres lletres (A-B-C). No convé banalitzar.

No és cap ximpleria que siguem els ciutadans els que decidim sobre el disseny de la via urbana més important de la ciutat. Estem parlant del carrer més llarg de Barcelona, amb més comerços, amb més oficines i seus d'empreses, amb més hotels, amb més imatge pública que moltes avingudes i passejos de la nostra ciutat. La Diagonal és, en bona part, el nostre mercat i la nostra carta de presentació com a ciutat. Prendre seriosament el futur de la Diagonal és la millor opció. 

Comentaris
  1. Avatar
    Sergi diu:

    Que jo sàpiga, la diagonal no és ni el carrer més llarg, ni el que té més comerços, ni el que dóna més imatge pública. Per tant, l´article es basa en una base erronia.

    11/05/2010 - 08:56h
  2. Avatar
    isabel diu:

    Vaig anar a votar ahir, al centre cívic Can Felipa, del Poblenou, també m'agrada la litúrgia del col·legi electoral... Crec en una ciutat pels ciutadans i crec que és demencial el protagonisme dels cotxes en una ciutat com Barcelona. M'agrada l'aposta del transport públic per la Diagonal, però sense fer una Rambla, diria que no cal. El tramvia és un mitjà fantàstic, europeu, civilitzat, evolucionat. Això no vol dir que sigui una enemiga del cotxe, ni molt menys!, aquest estiu penso viatjar per les carreteres i autopistes d'Europa en cotxe.

    11/05/2010 - 14:22h