" />

9/7/2010 - 08:54h - laMalla.cat

La Nació i 'la Roja'

No hi ha res que desagradi tant als defensors de discursos uniformistes -tinguin la causa i la bandera que tinguin- que veure com la gent administra a la seva manera, i reparteix com vol, els seus afectes i les seves adhesions. En això de la identitat i dels colors no han triomfat mai 'sentiments de manual' per molt que la història de gairebé tots els països estigui farcida de personatges i de corrents de pensament que ho han intentat.

Les circumstàncies han volgut que aquests dies, a Catalunya, vivim una d'aquelles situacions que remouen i sacsegen alguns llocs comuns i arguments 'de fulletó' sobre allò que tocaria aplaudir o rebutjar en funció del costat de la trinxera en el qual s'estigui. La selecció espanyola de futbol, catalana en bona part de la seva composició i majoritàriament culer, segons el nombre de jugadors seleccionats, està molt a prop d'aconseguir la màxima glòria del futbol mundial. Com algú ha dit -divertit i encertat alhora- "la Copa del Món és l´únic títol que falta a les vitrines del Barça".

Al mateix temps que vivim pendents de la gesta esportiva -tant seguida a Catalunya com a altres indrets de l'Estat- els catalans ens disposem a mostrar al carrer, i a fer-ho en massa, la indignació majoritària que provoca una sentència que retalla o modifica allò que la majoria va votar l'any 2006, després que ho aprovessin -com tocava- els representants democràtics d'Espanya, al Congrés dels Diputats i de Catalunya, al Parlament. I la coincidència no agrada, incomoda o fins i tot preocupa a molts que semblen trobar-se més còmodes en el discurs uniformistes.

A Madrid no falta qui conviu malament amb el fet que l'home que ha conduit Espanya a la màxima fita futbolística de la història es digui de nom Carles, de cognom Puyol i hagi nascut a la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.

A Catalunya també molesta alguns el gest de Puyol. Però per raons ben diferents. No ho confessen gaire obertament, però aquells que preferirien saltar els dies del calendaris com si el Mundial de futbol no hagués existit mai, tampoc no estan gens feliços amb la marcada catalanitat de la selecció espanyola.

La portada 'Visca España' del diari As d'aquest dijous, provoca el mateix rebuig entre els ultres d'una determinada idea d'Espanya, uniforme, monolítica i, sortosament, fora de la llei i aquells que , en l'extrem oposat veuen Catalunya amb una estricta mirada independentista i que la voldrien també uniforme en afectes i sentiments. Al final, es compleix la regla. Els extrems es retroalimenten i els seus adeptes preferirien evitar qualsevol barreja o mixticitat, no fos cas que alguns preceptes de manual caiguessin com castell de cartes.

Aquest dissabte hi haurà molta gent, moltíssima, cridant al centre de Barcelona que Catalunya és una nació i que vol ser respectada políticament. Cadascú ho farà amb el seu accent i cadascú donarà a la paraula nació el sentit polític que vulgui. Diumenge hi haurà milions d'espectadors catalans pendents de la gesta d'uns jugadors de futbol i molts sortiran al carrer a celebrar la victòria, si es confirma.

Qualsevol intent de situar una línia separadora entre uns catalans i els altres seria tant erroni com irresponsable. Molts dels manifestants de dissabte seguiran el partit de diumenge i molts dels que rebutgen una determinada idea involucionista d'Espanya, que es podria desprendre de la sentència de l'Estatut, estaran disposats a celebrar les victòries i avenços d'una Espanya molt diferent a aquella, oberta i orgullosa de la seva realitat diversa.

Espanya encara ha aprendre molt més de sí mateixa i de la seva pròpia complexitat. Catalunya -més enllà de determinades estratègies polítiques i manuals de catalanitat- sempre ha tingut l'avantatge de saber-se una realitat socialment polièdrica,

Els manuals poden dir el que sigui però és la gent la que marca el tarannà de les nacions i dels països. Males notícies per als uniformistes de qualsevol signe. Visca Catalunya lliure, no simple!

Comentaris
  1. Avatar
    Toni diu:

    Molt d'acord amb el seu article. És bo i aclareix moltes coses sovint poc tractades. Ara bé, parla del independetisme com una cosa amb "una estricta mirada independentista i que la voldrien també uniforme en afectes i sentiments" i jo, que me'n considero i la gent del meu entorn que també es definiria com a independentista no volem una Catalunya uniforme en afectes i sentiments ni creiem que ha de ser així. Un pèl massa monolítica, típica i tòpica la seva visió del independentisme, massa d'altres temps, potser.

    09/07/2010 - 10:03h
  2. Avatar
    Carol diu:

    Totalment d'acord amb tu Dídac. Un article necessari! enhorabona!

    09/07/2010 - 11:12h