" />

30/10/2010 - 06:30h - laMalla.cat

La Senyera, plegada al calaix

Algunes entitats cíviques i polítiques animen els ciutadans de Barcelona a guarnir balcons i finestres amb la Senyera amb motiu de la visita del Papa Benet XVI. Ho fa fins i tot ho l'alcalde de la ciutat i llança un ban on reclama un “esforç addicional per fer que la seva estada entre nosaltres sigui una experiència única i inesborrable”.

És ben cert que qualsevol ban d'alcaldia té més caràcter institucional que no pas polític i és lògic que el missatge de l'alcalde remarqui el caràcter de Barcelona com “una ciutat tolerant, oberta i plural, capaç d'integrar i donar cabuda a totes les religions i cultures i, al mateix temps, orgullosa de les seves tradicions i de la seva història”.  Però d'aquí a fer de la visita del Papa un motiu per treure la Senyera als  balcons hi ha tot un abisme.

No falten entitats i organitzacions polítiques que diuen veure en la visita de cap de l'Església catòlica una gran ocasió mediàtica per “mostrar la nostra catalanitat al món”. ¿Volem mostrar la identitat d'un país laic, o estem disposats a caure en una mena de reedició del nacional-catolicisme, ara en 'versió catalana'?

En aquesta ocasió faré cas omís del ban del senyor alcalde. Que ningú no esperi trobar una bandera al balcó de qui escriu aquestes línies, ni als balcons o finestres de desenes de milers de ciutadans que -més enllà de les creences- no s'identifiquen amb els valors que representen Joseph Ratzinguer i la institució que ell encapçala.

¿Té realment motius la ciutadania de Barcelona per premiar (al cap i a la fi és això el que se'ns proposa) la visita del Papa amb una mostra d'alegria i d'identificació com és l'exhibició del símbol comú de tots els catalans?

És precisament aquesta ciutat “oberta, tolerant i plural” la que pot recordar els motius de crítica -i no són pocs, ni poc importants- envers l'actitud de l'Església catòlica en moltes qüestions. Des del món laic, les institucions democràtiques del país han condemnat els abusos i els crims que també -com desenes de milers de republicans- van patir homes i dones de l'Església durant la guerra civil. Però encara és l'hora que l'Església catòlica demani perdó per la seva connivència, complicitat i col·laboració amb el règim de repressió i de persecució política i cultural que va patir la ciutat i el país sencer durant les quatre dècades de franquisme.

Una ciutat oberta, tolerant i plural també és aquella que s'esforça -com ho fa sortosament Barcelona- en la recerca biomèdica. Una ciutat que treballa per l'avenç de la ciència i la medicina en la lluita contra determinades malalties. ¿Hem de treure la bandera en senyal de joia malgrat que el Vaticà i aquells que en fan de la consigna vaticana el seu full de ruta polític mantinguin una oposició frontal contra aquesta línia d'investigació mèdica?

El mateix caràcter obert i avançat de la nostra societat han fet de Barcelona una ciutat capdavantera en la lluita per les llibertats individuals. Els sectors progressistes de Barcelona i de Catalunya han estat determinants a l'hora d'aconseguir drets com el del matrimoni entre persones del mateix sexe, feliçment reconegut des de fa cinc anys, i que la jerarquia eclesiàstica no tolera.

Queda fora de tot dubte que l'estada oficial del màxim mandatari de l'Església catòlica ha de ser digna i desenvolupar-se en un correcte clima de respecte per la institució i per les creences d'una gran quantitat de ciutadans. És el que correspon a la seva condició de cap d'Estat i de representant de la religió de tradició majoritària al país. Una altra cosa, són -naturalment- els excessos que estan totalment fora de lloc. Democràcia és coincidir o discrepar, fer-ho radicalment si cal i sempre amb respecte.  

La meva Senyera tornarà al balcó quan la data i l'ocasió ho mereixin, però el dia 7 de novembre restarà plegada al calaix.

Comentaris
  1. Avatar
    Ferran (Guinardó) diu:

    No puc estar-hi més d'acord. Són inconcebibles el poder i el paper que se li atorga a l'Església catòlica a aquestes alçades de democràcia laica i del segle XXI. La imatge d'una gran ciutat, oberta i avançada com és Barcelona caient en el papanatisme pontifici és patètica !

    30/10/2010 - 14:50h
  2. Avatar
    llibre Nm. cap 31 diu:

    No entenc lo de "el respecte a les creences". Respecto les creences que em semblen respectables, i respecto el dret de la gent de creure les barbaritats que els hi semblin oportunes. Pero a les barbaritats que creguin, no tinc per que respectar-les.

    31/10/2010 - 21:35h