" />

2/6/2011 - 08:18h - laMalla.cat

L'enuig del Rei

 

Al president del Congrés, José Bono, molt entrenat en l'ús de la retòrica, ja sigui per atiar focs o bé per a intentar apagar-los, li ha semblat “simpàtic” l'episodi de l'enuig del rei Joan Carles amb els mitjans de comunicació. Cal suposar que la Zarzuela valorarà aquest intent de Bono per treure ferro a un incident que, certament, no té gaire rellevància però sí que representa una ensopegada bastant cridanera i gens simpàtica per part del monarca. I no és que el Rei, com qualsevol altre ciutadà no tingui dret i raons per queixar-se de determinats usos mediàtics -especialment alguns productes televisius i tertúlies- on més que periodisme es fa safareig i apologia del rumor i, tot sovint, compra-venda d'intimitats, tant és si són realitat o ficció, reals o reials.

L'error del Rei està en la demostració pública d'un enuig generalitzat amb tota la “premsa”, sense distingir el gra de la palla, encara que ell mateix intentés corregir immediatament acostant-se per segona vegada als periodistes als quals havia criticat. Una mostra evident del reconeixement de la pròpia relliscada.

En matèria de comunicació, les monarquies que, com l'espanyola, han aconseguit passar la frontera del segle XX al XXI es veuen forçades a moure's en un territori delicat. Han d'assumir una incòmoda cohabitació entre l'anacronisme que representa la regència hereditària i una societat de la informació on ja ningú no pot plantejar seriosament posar portes al camp de l'opinió pública i de les xarxes socials.

La Casa del Rei intenta ser transparent quan parla de la salut del monarca que va complir 73 anys el mes de gener passat. Ni el Rei, ni els seus col·laboradors es poden estranyar pel fet que la salut del cap d'Estat sigui objecte d'interès per part dels mitjans de comunicació quan habitualment fomenten que ho siguin els casaments, separacions, naixements, batejos i comunions de tots i cadascun dels membres de la família reial. Ni tan sols se n'hauria d'estranyar algú tant disposat a llaçar un 'capote' al monarca com José Bono, fins al punt de córrer un cert risc de ser acusat de papanatisme.

Afortunadament per al rei Joan Carles, quan arribi el moment la seva figura no serà jutjada per episodis sense rellevància com l'incident de l'altre dia amb un grup de periodistes. El Rei fa temps que es va guanyar un bon lloc en els llibres d'història per haver estat motor decisiu en la construcció de l'Estat democràtic i el desmuntatge de la dictadura franquista. Segur que el monarca i els seus col·laboradors prefereixen quedar-se amb aquesta certesa per damunt del mals de cap que, de tant en tant, els pugui causar la premsa.

Comentaris
  1. Avatar

    Quan els episodis sense rellevància confirmen una teoria, passen a tenir-la. Al rei no se li coneixen moltes relliscades. El fet que ens ocupa , és irrellevant!.

    04/06/2011 - 18:40h