" />

21/10/2010 - 08:01h - laMalla.cat

L'home és Rubalcaba (lectura lliure)

“Les lectures són lliures”, responia José Luís Rodríguez Zapatero a l'enèssima pregunta sobre si l'ascensió d'Alfredo Pérez Rubalcaba a l'altar de la vicepresidència primera es pot interpretar com la designació d'un dofí, d'un possible successor.

Zapatero sap que de les possibles 'lectures lliures' que se'n poden fer de la seva nova fórmula de Govern n'hi ha una de molt compartida entre les desanimades files del seu electorat. Diria fins i tot que una lectura desitjada, i evidentment es pot constatar en qualsevol conversa informal amb militants socialistes (d'aquesta o d'aquella banda de l'Ebre)

En temps de crisi i de desafecció el pitjor que li pot passar a un Govern és no ser capaç de presentar una alternativa d'ell mateix i aquest és el principal problema polític de Zapatero. Per això Rubalcaba és l'home idoni per a aquest moment. Seran el temps, l'evolució de la crisi econòmica, les enquestes i els moviments interns que generi tot plegat a dins del PSOE els que diran si el brillant ministre de l'Interior acabarà essent o no el rostre del cartell electoral de 2012. Ara per ara, en tot cas, el nou vicepresident primer pot lluir la targeta de presentació més ben rebuda en la societat espanyola de totes les que té Govern. L'avantatge de Rubalcaba és que pot ser útil i valuós per fer allò que toqui estratègicament el 2012. El nou 'vice' pot ser bo apuntalar Zapatero si el PSOE decidís córrer el risc de repetir o bé per succeir-lo i lliurar la batalla del "no passaran" a la dreta.

No els falta  raó aquells que analitzen la remodelació del Govern Zapatero en clau de missatge intern destinat a la família socialista. Aquesta no és una remodelació qualsevol, perquè la crisi (econòmica i politica) no és una crisi qualsevol. La partida s'ha jugat en la banda ideològica del tauler i no pas en la banda territorial per molta declaració creuada que hi hagi sobre el pes més gran o més petit d'una comunitat o d'una altre comptant el nombre de ministres. En aquest punt compten molt més les qualitats que les quantitats.
Rosa Aguilar (l'esquerra) Ramón Jauregui (la solidesa històrica) i Valeriano Gómez (l'afinitat amb els sindicats) són picades d'ull a sectors diversos d'un electorat deprimit que necessita més que gestos. Alfredo Pérez Rubalcaba és, sens dubte, el missatge més rellevant en aquest sentit.

Comentaris