" />

8/6/2011 - 07:24h - laMalla.cat

Memòria de Jorge Semprún

 

Recordo una llunyana roda de premsa (1989) a la seu de la delegació del Govern central al carrer Mallorca. Èrem multitud els periodistes, càmeres, micros i fotògrafs i l'expectació màxima. El protagonista era Jorge Semprún, llavors ministre de Cultura. Havia vingut a gestionar la 'patata calenta' que havia deixat Salvador Dalí en el seu testament. Alguns lectors ho recordaràn: l'Estat era hereu absolut del llegat públic del pintor i el Govern de la Generalitat (Jordi Pujol) estava visiblement molest per aquella situació creada per voluntat expressa pel pintor empordanès. Semprún va administrar amb calma i intel·ligència una roda de premsa molt marcada per les tensions que envoltaven les polèmiques diverses relacionades amb l'artista tan genial com controvertit.

Poc temps després, a Madrid, vaig tenir l'ocasió de veure com el ministre Semprún passejava la seva independència personal i política tot i formar part d'un govern de Felipe González. En alguna ocasió, al Congrés dels Diputats vaig recollir declaracions del ministre. Les seves manifestacions públiques, ja fossin discretes o critiques envers alguna cosa o algú mai no passaven inadvertides.

Recordo haver 'devorat literalment el llibre Federico Sánchez se despide de ustedes, el llibre que va publicar el 1996 explicant la seva experiència com a ministre en aquell Govern i la seva absoluta manca de química amb tot el que representava l'aparell que encara llavors controlava Alfonso Guerra. Aquest matí, tot just abans d'escriure aquestes ratlles, he buscat a la meva biblioteca l'exemplar d'aquell llibre. No hi és. Probablement el vaig deixar a algú, entusiasmat per compartir una lectura interessant, agradable i divertida.

No hi ha problema. Avui mateix intentaré rescatar a la primera botiga de llibres que tingui a l'abast, les memòries de Semprún -les del 96 i també l'Autobiografira de Federico Sánchez de 1977. La memòria històrica també es construeix fixant en la memòria personal la vivència d'algú que, com Jorge Semprún, ha estat testimoni directe del pitjor dels horrors del món contemporani i referent per a milions de persones que han cregut i creuen en la llibertat i en el progrés a Espanya i arreu d'Europa.

Comentaris
  1. Avatar

    -Salvador Dalí en el seu testament: l'Estat és hereu de la meva obra. L'estat gestionarà la meva obra.. (.....).. D'això, millor no parlar!. Veritat?

    12/06/2011 - 18:58h
  2. Avatar

    Salvador Dalí en el seu testament: l'Estat és hereu de la meva obra. L'estat gestionarà la meva obra.. (.....).. D'això, millor no parlar!. Veritat?

    12/06/2011 - 19:19h