" />

16/5/2011 - 12:42h - laMalla.cat

No votar no és la solució de res

El cap de setmana passat, en plena campanya electoral, s'ha mogut entre les manifestacions de “rebuig majoritari” contra les retallades (diuen els convocants), la suposada “majoria silenciosa” que avalaria els ajustos del Govern (diu el president Mas) i els milers de manifestants (uns quants a Barcelona, molts més a Madrid) que han sortit aquest diumenge als carrers per expressar la seva indignació per la crisi i per l'actitud de tots els polítics. a tort, i a dret. Fixem-nos en aquest tercer fenomen, una resposta de rebuig social -teòricament espontània i desvinculada d'opcions polítiques- pels efectes de la crisi i per la manera que la gestionen els polítics de qualsevol color.

La plataforma que, utilitzant les xarxes socials, ha impulsat les manifestacions d'aquest cap de setmana reclama canvis profunds en el sistema democràtic, demana que no es voti diumenge vinent a les eleccions locals i, de fet, que no es participi en cap elecció fins que no es produeixi “un canvi de paradigma”. Per qui vulgui analitzar el fenomen amb una mica de calma no ha de passar inadvertit la manera com han rebut aquestes mobilitzacions alguns comentaristes de la premsa i de més favorable a la dreta (moderada o extrema, segons els casos) que representa el Partit Popular.

La dreta sap perfectament que, en situacions de crisi i de descontent social el missatge “no votis” cala amb molta més facilitat entre l'electorat progressista. El votant de dretes -tot i que pugui tenir reserves sobre els polítics que diuen representar-lo- és, per definició, més resistent. El votant de centre que se senti desencantat amb la situació o fins i tot empipat, pot trobar certa satisfacció en un vot de càstig contra el Govern, encara que el receptor de la bufetada electoral no estigui a la Moncloa, sinó a l'Ajuntament de la seva ciutat. Si entra en joc un moviment d'indignació -que òbviament té una important component progressista i això es tradueix en un agument de l'abstenció, la dreta obtindrà una equació de resultat “perfecte”.

Dit tot això, no faríem una anàlisi acurada d'allò que ha passat aquest cap de setmana si menystinguéssim el fenomen de la indignació. Al llarg de la història de tots els pobles, la indignació ha estat sovint el preàmbul de la política. L'esquerra, i particularment els socialistes (catalans, espanyols, europeus) que governen o aspiren a governar a pobles, ciutats, autonomies o estats, no ha de cometre l'error de mirar-se manifestacions com les d'aquest diumenge com una mera mostra de descontent puntual capitalitzada per forces extraparlamentàries o moviments antisistema. És complicat quan, davant com una crisi com l'actual, s'imposa la sensació que no hi ha alternativa i que tot és el mateix. Però precisament perquè és complicat, l'esquerra s'ho ha de fer mirar.

No votar és l'antítesi de la democràcia, i per tant, no és cap solució de res, però és evident que sistema democràtic té problemes i que ha de renovar-se si no el volem veure anul·lat o 'superat' pels moviments d'indignació social. No seria la primera vegada que passaria, com la història d'Europa demostra a bastament. És a l'esquerra a qui li toca reinventar-se per impedir-ho.

Comentaris
  1. Avatar
    Raul diu:

    No votar als grans partits no vol dir no ser d'esquerres, o no ser anticapitalista. Al contrari, el que denunciàvem és que TOTS els partits estan sotmesos al Capital, o Mercat, com li diuen ara...

    16/05/2011 - 14:17h