" />

5/10/2009 - 08:20h - laMalla.cat

Oasi català: tancat per reformes

Hem pogut llegir força als diaris d'aquest cap de setmana sobre com la teoria de l'oasi català salta pels aires amb l'escàndol del Palau, les activitats fraudulentes del lladre Félix Millet i -atenció- amb les noves dades que apunten directament al finançament de sigles polítiques o de fundacions vinculades a partits.

És un fet que s'ha situat en primera línia de l'agenda política l'afer dels 630.000 euros aportats per la Fundació Orfeó Català a la Fundació Trias Fargas, de CDC, conegut en els darrers dies i reconegut pel secretari general adjunt de la formació nacionalista, Felip Puig. Ho hem sabut, tot just després de conèixer de boca d'Àngel Colom, actualment dirigent també de CDC que Millet va lliurar diners (72.000 euros, segons Colom; 150.000 segons les factures) per pagar la fallida econòmica del fracàs polític del Partit per la Independència (PI).

A aquestes alçades, per si algú ho dubtava, queda més que clar que fa dècades que arrosseguem dos problemes: un, que un 'excés de confiança' institucional en Millets i Montulls hauria fet possible l'escàndol més importants comès amb diners públics en la història recent de Catalunya; l'altre, que el sistema de finançament dels partits polítics és una assignatura pendent a aquest país que, de no abordar-se d'una manera clara, transparent i valenta, pot agreujar la ja malmesa confiança de la ciutadania en la política. El tema es cola, com era d'esperar en la precampanya electoral, però més enllà de justificacions i acusacions convindria la màxima transparència.

A CDC li toca ara donar explicacions més enllà de la primera resposta de Felip Puig: que els diners rebuts per la fundació del partit eren fruit de “convenis legals amb diners oficials” amb l'objectiu d'organitzar actes per promocionar la cultura catalana. El temps i la investigació acabarà dient si té raó o no Artur Mas quan es queixa que els socialistes volen "empastifar" el seu partit. Al PSC, dit acusador en aquest cas, li tocaria prendre la iniciativa política, com a primer partit del Govern català i com a part molt important del grup socialista al Congrés dels Diputats, per impulsar una revisió a fons del sistema de finançament dels partits.

Del famós oasi, millor que en revisem el concepte. Preservem de l'oasi català allò que se suposa que distingeix la vida pública catalana del clima caïnita que domina la política de Madrid, però enterrem per sempre allò que hagi pogut tenir de gran catifa tapadora de brossa. Perquè és evident que, de catifa n'hi ha hagut i vés a saber quants Millets i bitllets s'hi han amagat a sota.

Comentaris