" />

15/3/2009 - 16:44h - laMalla.cat

Per a qui governa Zapatero?

A un president de govern li toca ser-ho de tots els ciutadans. És un axioma admès universalment en tot sistema democràtic. Això no vol dir, però, que hagi d'oblidar el seu compromís amb un determinat model de govern, una manera d'entendre la política i el país per la qual va apostar una majoria d'electors.

Ara que s'acaba de complir el primer any de la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero i quan tant es parla de la solitud parlamentària del PSOE al Congrés dels Diputats, ve perfectament a tall una reflexió: Què ha canviat entre el Zapatero del període 2004-2008 i el Zapatero que hem vist en aquest últim any?.

Indubtablement, la crisi econòmica és un tret diferencial definitiu. Quan Zapatero va arribar al govern, el mes de març de 2004, l'economia espanyola creixia a un ritme superior al de la mitjana europea i el context mundial era de vaques grosses. Ara tenim serioses sospites que ja llavors s'estava covant la recessió mundial que patim en aquests moments. Però deixant a banda l'economia, és evident que s'ha produït un gir en l'orientació del govern del PSOE si repassem els cinc anys transcorreguts des de la primera victòria electoral.

En els primers moments Zapatero va llançar missatges molt clars cap al seu electorat, aquell que va aconseguir donar el tomb polític al país després dels vuit anys de l'era Aznar. Sortida de les tropes d'Iraq, llei d'igualtat, derogació del pla hidrològic, dret del matrimoni per als homosexuals, memòria històrica, el discurs de l'Espanya plural i la reforma dels estatuts d'autonomia. El líder socialista va dibuixar en la seva primera etapa un marcat accent d'esquerres i una visió d'Espanya allunyada de la imatge uniformista i monocromàtica del país que propugnava el PP d'Aznar.

Per a qui governa ara Zapatero ? Lluny d'aquella intensitat ideològica dels primers temps, Zapatero sembla haver caigut en un costum de molts governants quan arriben al seu segon mandat: governar pensant més en no incomodar els adversaris que no pas en acontentar el propi electorat. Es nota especialment en el discurs autonòmic. El PP va desplegar molta artilleria política durant el procés de l'Estatut català i ara el PSOE sembla replegat en una tàctica preventiva per evitar que revifi el clàssic discurs de la dreta espanyola ("España se rompe"). Quelcom semblant es detecta en les polítiques relacionades amb l'Església catòlica, si observem els 'peus de plom' amb els quals caminen el Govern central i el PSOE en relació a la necessària reforma de la llei de l'avortament.

Governar pensant en aquells que voten a l'adversari polític és un error perquè és bastant poc probable que aquests canviïn el sentit del seu vot per molt que s'intenti diluir el perfil ideològic. Quan l'esquerra fa això corre el risc de perdre suports entre el seu propi electorat i la possibilitat de trobar suports en altres forces polítiques. El 9 de març de 2008 Zapatero va rebre, a través del PSC, una pluja de vots de Catalunya que el van portar a la victòria.

Ha passat només un any des de les eleccions i el president del Govern i el PSOE estan a temps de corregir el rumb. Ho hauran de fer tornant a mirar cap a Catalunya. En cas contrari, la legislatura pot resultar més dura per a Zapatero del que ja ho serà a causa de la crisi econòmica.

Comentaris