" />

7/6/2011 - 08:16h - laMalla.cat

Per davant i pel darrere (pactes, confessats o no)

 

Xavier Garcia Abiol serà alcalde de Badalona des d'aquest proper dissabte, 11 de juny. L'anunci oficial del secretari general de CDC, Oriol Pujol (“Farem de la llista més votada la nostra premisa”) tanca finalment la incògnita sobre el govern municipal de la tercera ciutat catalana en població però obre un període polític a Badalona que, a priori, no sembla gaire avocat a l'estabilitat. La contundència que gasta el proper alcalde de Badalona en qüestions tan sensibles com la immigració o la seguretat no es veurà acompanyada per la fortalesa d'un executiu municipal suportat només per 11 regidors davant els 16 regidors que sumen el PSC (9), CiU (4) i ICV (3).

Fins aquí la descripció estrictament aritmètica de la situació i el relat 'oficial' del comportament polític d'uns i altres a Badalona. Això és el que veurem a dalt de l'escenari municipal de Badalona (per davant). No trigarem gaire a tenir davant els ulls allò que es cou a el backstage (pel darrere). Per al Partit Popular català d'Alicia Sánchez Camacho, l'alcaldia de Badalona és un punt estratègic de primer ordre. La dirigent de la formació conservadora a Catalunya ha insistit sempre -en públic i en privat- en la seva obsessió per fer que el PPC sigui vist per la ciutadania de Catalunya com un partit de govern, amb presència activa i responsabilitats a les institucions.

El Partit Popular ja havia avisat que interpretaria com una declaració de guerra la possibilitat d'un pacte contra Albiol a Badalona, com proposaven PSC i ICV-EUiA i el cert és que Convergència i Unió ha evitat la declaració de guerra i ho ha fet en un context en el qual els populars apareixen -ara com ara- com els únics companys de viatge possibles de la formació nacionalista al Parlament.

CiU sap que no pot comptar amb el PSC, ni amb Iniciativa, ni amb ERC (que  va confirmar ahir mateix la seva posició) per al projecte de pressupostos i -encara menys- per la llei omnibús que prepara el Govern d'Artur Mas. El projecte és -de facto- un desmuntatge de bona part de l'obra legislativa impulsada pels governs tripartits d'esquerres presidits per Pasqual Maragall i José Montilla. Algun company de viatge -que només podrà ser el PP- necessitarà CiU per fer coses com eliminar la llei de barris, per modificar per llei l'accés dels immigrants al sistema públic de salut o per fer canvis en la política d'habitatge social.

Queda molt per aclarir (o per pactar) d'aquí a dissabte, però de moment, l'eix tomba clarament cap a la dreta.

La ciutat de Tarragona és l'altra derivada de l'anunci formal d'Oriol Pujol. A la vella ciutat imperial un pacte CiU-PP contra la formació que ha obtingut un avantatge de cinc regidors sobre convergents i populars, hauria plantejat seriosos problemes 'estètics' i hagués obligat els dos partners a la fórmula sui generis de repartir-se l'alcaldia al llarg del mandat. A Tarragona, doncs, governarà el socialista Josep Félix Ballesteros, cap de la llista més votada, en aquest cas amb força diferència (PSC: 12, CiU: 7, PP: 7, ICV: 1). En aquest el compromís de CiU estaria, no només en respectar a qui ha obtingut més suports per part de la ciutadania sinó també en renunciar sumar els seus vots als del PP per promoure o donar suport a una hipotètica moció de censura.  Com a contrapartida, es produiria un acostament sociovergent a Tarragona que passaria, com a mínim, per acords en temes estratègics com la candidatura de la ciutat per a organitzar els Jocs Mediterranis de 2017.

Això és el 'per davant' del que passarà dissabte vinent a l'Ajuntament de Tarragona. Queden oberts més ajuntaments i la Diputació de Barcelona. Ja veurem en els propers dies si hi existeix o no un 'pel darrere'.

Comentaris