" />

12/12/2008 - 06:24h - laMalla.cat

PSC, pressupostos, finançament (i Fraga)

Abans d'entrar en matèria, només un apunt breu sobre Manuel Fraga i al seu exabrupte sobre "penjar els nacionalistes". Senzillament, INTOLERABLE.

Els historiadors donaran compte en el seu moment d'aquest personatge que, certament no ho tindrà gens fàcil per a rebre un judici benèvol. Va tenir la habilitat de passar de tenir cadira al consell de ministres del dictador Franco a ser un dels pares de la Constitució. Però va intentar que aquesta no abolís la pena de mort i es va resistir amb totes les seves forces al títol vuitè que estableix l'estat autonòmic. Paradoxalment, el seu màxim destí institucional en democràcia va ser el de president de Galícia.

Però deixem de banda l'arqueologia política i anem al que interessa...

S'acosta final d'any, les negociacions del finançament no es desencallen. La tensió política puja (lògic) però les escenificacions també (previsible). Si es passa la frontera del canvi d'any sense el nou sistema de finançament que preveu l'Estatut i que ha de permetre a la Generalitat donar resposta suficient a les necessitats socials i econòmiques de Catalunya, el Govern de Zapatero, no estarà complint i això seria greu.

Com que la política sovint és un guió previsible, augmenta la pressió sobre els socialistes catalans per a que amb els seus vint-i-cinc vots al Congrés facin caure els pressupostos generals de l'Estat en la votació de dijous que ve. Els partits que així ho reclamen fan el paper que consideren que han de fer davant els seus electorats i, especialment CiU que ha de fer oposició. Ara bé: un "no" del PSC als pressupostos desbloquejaria la situació del finançament? Les conseqüències d'un escenari així polítiques beneficiarien Catalunya?

D'entrada, sense pressupostos no hi hauria inversions. Els 4.600 euros d'inversió a Catalunya previstos ara per ara en el projecte pressupostari no hi serien. Seria impossible un nou model de finançament autonòmic perquè automàticament quedarien prorrogats els pressupostos de 2008.

Un vot negatiu del PSC als pressupostos provocaria, previsiblement, el trencament de la família socialista. "Objectiu aconseguit!", es felicitaria la dreta espanyola. Eleccions avançades i grans possibilitats de victòria del Partit Popular. Aniria millor la negociació amb un nou govern conservador, s'avançaria més en el desenvolupament de l'Estatut recorregut pel PP?

La política és optar, triar. A vegades triar el menys difícil de dos camins.

Comentaris