" />

29/11/2010 - 09:43h - laMalla.cat

Què ha canviat, què cal canviar?

Catalunya ha canviat aquest diumenge. No està gens clar que ho hagi fet en la seva essència política: societat avançada, plural en idees i identitats, amant de la llibertat i de l'estabilitat. Però el que sí s'ha fet molt evident en aquestes eleccions és que les circumstàncies polítiques i econòmiques -especialment les dels dos darrers anys- han capgirat profundament el mapa de la vida pública catalana.
La victòria de Convergència i Unió -tant contundent com avalada per una participació força més alta d'aquella que semblava esperable- és la lògica evolució dels darrers esdeveniments.

Una part del vent a favor el té sempre el partit de l'oposició quan la crisi econòmica castiga durament la ciutadania i provoca frustracions i descontents que molta gent protesta contra el partit en el Govern. En temps de crisi hi ha una porció de ciutadans que giren cap al centre-dreta i aquesta és una realitat que es dóna a tot arreu. Però no ha estat el càstig per la crisi la part més important de la victòria de CiU.

El descontent polític generat per la sentència del Tribunal Constitucional que ha retallat l'Estatut que una majoria de catalans va votar a les urnes, ha estat recollit d'una manera clara per la formació que lidera Artur Mas, el proper president de la Generalitat. Això ha estat possible, gràcies a la gran musculatura política que ha demostrat CiU durant els set anys en els quals ha hagut de moure's a l'oposició, després d'aquells 23 anys de governs presidits per Jordi Pujol.

En el cantó dels derrotats, el PSC és qui té el repte més important: fer l'anàlisi correcta del que ha passat i ser capaç de reaccionar en conseqüència. No hi ha dubte les que les 'càrregues explosives' que el PP va deixar adossades al text de l'Estatut han ajudat força a  aconseguir l'efecte desitjat amb el recurs davant el TC. Fer naufragar una experiència de govern que sumava les forces del catalanisme d'esquerres i aconseguir rèdit electoral a mig i llarg termini. Però també és evident que el PSC i el tripartit no han estat únicament víctimes de l'explosió contra l'Estatut, sinó que també paguen errors propis i contradiccions entre els socis.

A Esquerra Republicana se li ha partit l'electorat en tres, amb importants fugues cap a CiU i cap a altres opcions independentistes. La formació de Joan Puigcercós entra en una etapa difícil reduïda a la meitat i sense el paraigües del Govern. A més a més, a ERC se li ha desdibuixat el perfil d'esquerra  perquè part del seu electorat se n'ha anat al centre dreta i una altra part ha fugit per alimentar el projecte personal de Joan Laporta que irromp sense que la ciutadania conegui gaire quin és el model de societat o de política social que proposa més enllà de la seva proclama a favor d'una declaració unilateral d'independència i de les ombres sobre l'eficiència de la seva gestió econòmica al capdavant del FC Barcelona.

Iniciativa per Catalunya-Verds i els seus aliats d'Esquerra Unida i Alternativa hauran d'extreure les lliçons que correspongui del seu pas pel Govern i dels conficltes i contradiccions internes que això els ha generat.

L'esquerra catalana i catalanista té el repte de recomposar un espai central en la societat catalana que queda ha quedat malmès amb les eleccions d'aquest diumenge.

Els socialistes catalans han de començar a gestar des d'aquest dilluns mateix, un autèntic pla de "refundació", paraula que ja utilitzen alguns dels seus dirigents. El propi José Montilla, líder dels socialistes catalans encara, s'ha marcat l'objectiu d'encarrilar el procés cap a un congrés de renovació i ho ha de fer passant per unes eleccions municipals que són cabdals per a un partit que té en l'administració local el seu pinyol. Sempre ha estat així. Ho és ara que la força majoritària de l'esquerra catalana ha de passar a l'oposició a nivell nacional, però també ha estat així durant els anys en els quals el PSC ha encapçalat el Govern de la Generalitat.

Ho ha dit el propi Montilla: els socialistes catalans han de reformular la seva proposta per a Catalunya, el seu sistema d'organització i els lideratges personals. I tot això ho han de fer a sis mesos d'unes eleccions municipals decisives.

Comentaris