" />

3/3/2011 - 10:22h - laMalla.cat

Sanitat pública: retallada o copagament?

És obvi que la sempre difícil situació econòmica del sistema públic de salut s'ha agreujat amb la crisi econòmica i és indiscutible la necessitat d'actuar. Ningú no dubta que s'ha de fer alguna cosa per mantenir en situació sostenible un servei bàsic que forma part del nucli dur dels nostres drets de ciutadania.

El doctor Boi Ruiz, conseller de Salut del Govern de CiU presidit per Artur Mas ha fet el seu diagnòstic i ha prescrit el tractament. La recepta, segons el conseller, és un règim de la màxima severitat: esperar més per a intervencions quirúrgiques, tancar quiròfans a les tardes, aturar qualsevol obra de construcció de nous centres hospitalaris, fer menys proves diagnòstiques. Tot plegat, demolidor per a un sistema sanitari públic molt pressionat per la despesa però que havia assolit uns nivells de qualitat més que acceptables i que despuntava en el conjunt de l'Estat.


Les mesures proposades pel conseller de Salut del nou Govern són coherents amb la trajectòria del conseller Ruiz com a gestor de la sanitat privada. Fa dos anys ja, Boi Ruiz advertia que “no es pot tenir serveis sanitaris suecs amb impostos mediterranis". L'actual titular de Salut va ser impulsor d'un document subscriu per diverses patronals catalanes en el qual es qualifica com a “insostenible” el sistema sanitari que la Generalitat ha desenvolupat i desplegat en els darrers anys (no només els set del govern d'esquerres sinó també durant l'etapa anterior de governs de CiU).

Els arguments i la trajectòria de Boi Ruiz, la seva vinculació al sector dels hospitals privats com a president d'una organització que els aplega, poden portar a qüestionar el tractament de xoc que ara ens proposa el doctor-conseller.

¿És la retallada l'única opció per al servei públic de salut? Si és cert -com diu el conseller- que la majoria de ciutadans entén que la situació és difícil i que calen ajustos ¿no seria l'hora d'afrontar amb valentia política i responsabilitat de gestió pública mesures com el copagamament per algunes prestacions ¿No seria realment eficaç per a mantenir un correcte finançament d'uns servei públic sanitari de qualitat que els tots els ciutadans que estiguin en actiu (exclosos aturats o pensionistes) abonessin la quantitat d'un euro per cada visita al metge?

Més enllà de la manca de determinació política, és sabut que les forces polítiques venen estudiant des de fa temps fórmules de pagament complementari per l'ús dels serveis públics sanitaris. ¿No és el moment de treure de l'armari aquests estudis i propostes?

¿Influeixen d'alguna manera els interessos del sector de les consultes particulars i dels hospitals privats que temen veure's perjudicats per un sistema de copagament que blindi unes prestacions de qualitat de la sanitat pública? ¿Es tracta de preservar l'estat del benestar o d'aprofitar el context de la crisi econòmica per aminorar-lo?.

A vegades els diagnòstics i les prescripcions mèdiques mereixen una segona opinió, no?

Comentaris