" />

15/1/2009 - 09:50h - laMalla.cat

Singular Nebrera

La diputada Montserrat Nebrera no és una política convencional. És un fet constatable sobre el qual poden estar d'acord fàcilment tant els seus defensors com els detractors. Hi poden coincidir des de militants del Partit Popular fins a votants d'Esquerra Republicana. Està clar que ella no és com els altres i aquesta diferència té el seus costos i el seus rendiments. Una de les seves característiques innegables és loquacitat. Nebrera és molt directa, sovint brillant i sempre dóna la sensació que diu allò que li surt de dins. Una virtut en política, sí, però també -segons els casos- un seriós inconvenient.

En les últimes hores, Nebrera ha estat mediàticament omnipresent. A l'estudi de COMRàdio, amb el periodista Jordi Durán, per explicar-se. Per dir que no pensa demanar perdó a la ministra Magdalena Alvàrez i per sostenir que les seves al·lusions a l'accent andalús de la titular de Foment han estat objecte d'una “interpretació esbiaixada” per part d'algun mitjà de comunicació. Diu que no pretenia ofendre ningú. Dissabte passat, quan vaig escoltar a la Cadena SER la seva intervenció en directe, ràpidament vaig pensar que la diputada popular catalana -segurament sense pretendre-ho.- s'estava “ficant en un jardí”. La conductora del programa, Montserrat Domínguez, i algun altre company de tertúlia li ho van advertir. Ja era tard. La frase “la ministra tiene un acento de chiste” estava dita, Nebrera va insistir en la idea i no va corregir.

Postser sí que té raó Montserrat Nebrera quan diu que se n'ha fet un gra massa. Però ella hauria d'haver reparat en que la diversitat, lingüística, cultura, territorial, etc.. és matèria altament sensible, aquí i arreu del món, i que sovint aquesta sensibilitat “la carrega el diable”.

“A grans mals, grans remeis”, deu haver pensat la poc convencional diputada popular catalana i, si el seu partit l'expedienta per l'incident sobre l'accent de la ministra, ella es rebota amb el seus companys de files, trencant un dels tabús del PP català: ni més ni menys que qüestionant el recurs contra l'Estatut que està acabant d'analitzar el Tribunal Constitucional.

Estic segur que la diputada diu el que pensa (el cas és per què no ho ha dit tant clarament abans), entre d'altres coses perquè s'ha de recordar que el PPC liderat per l'home que la va fitxar, Josep Piqué, va intentar participar en el procés d'elaboració de l'Estatut, fins que des de Madrid, el PP d'Aznar-Acebes-Zaplana i Rajoy van dir que “ni parlar-ne”.

Piqué no va voler aguantar més i va marxar. Nebrera segueix i fins i tot s'ha atrevit a plantar cara a la direcció oficial com a candidata a presidenta del partit a Catalunya. Definitivament, Nebrera és una política singular. I tinc els meus dubtes de que això sigui dolent.


Comentaris
  1. Avatar
    volem la llibertad ara, aquesta nit diu:

    Piqué no va voler aguantar més i va marxar. Nebrera segueix i fins i tot s'ha atrevit a plantar cara a la direcció oficial com a candidata a presidenta del partit a Catalunya. Definitivament, Nebrera és una política singular. I tinc els meus dubtes de que això sigui dolent. DONCS SI ES DOLENTISSIM PERQUE POT FER PENSAR A ALGU DE BONA FE QUE AQUESTA ES UNA CPERSONA O UNA CATALANA I POT DISSIMULAR UNA ESPAÑOLITAT MOLT MES TERRIBLE QUE LA DE VIDAL QUADRAS I SI S'ESCOLTEN NOMES LES PARAULES NO ES VEU LA FUNCIONARIA ENEMIGA DE CATALUNYA

    15/01/2009 - 13:40h
  2. Avatar
    Fina diu:

    A mi, lo que me parece es que esta señora sólo se respeta a sí misma. Mi familia, como otras muchas en Catalunya, es orginaria de Andalucia. Mi madre, como la ministra Magdalena Álvarez, habla con acento andaluz. No creo que sea de chiste ni motivo de riduculización. La señora Nebrera se ha equivocado y mucho.

    15/01/2009 - 19:08h