" />

5/12/2009 - 08:46h - laMalla.cat

Solé Tura, la Catalunya lúcida

Jordi Solé Tura ha estat una de les ments més preclares a l'hora de visualitzar un encaix correcte de Catalunya dins d'una Espanya plural. Aquesta idea va ocupar bona part del seu pensament i de la seva pràctica política. Ens deixa com a prova històrica, la seva signatura fundacional en el text de la Constitució de 1978. En el moment de la seva desaparició és de rigor -i probablement molt necessari en els temps que corren- recordar que la Carta Magna va obrir la porta a l'actual autogovern de Catalunya, el més elevat en els darrers 300 anys d'història del país, i que una de les claus que va obrir aquella porta la tenia i la va utilitzar amb gran habilitat i lucidesa Jordi Solé Tura.

El catedràtic, exministre i pare de la Constitució, va veure sempre en el text fundacional de la nostra democràcia un horitzó ampli i generós per al reconeixement de l'identitat catalana i una plasmació escrita del pacte tàcit Espanya-Catalunya que, per molt que alguns ho neguin, va ser una de les components decisives de la transició democràtica.  Es bo recordar tot això justament ara , quan hi ha núvols conservadors que amenacen amb interpretacions i amb lectures encotillades de la norma que durant tres dècades ha fet possible la convivència des de la pluralitat. No està de més pensar en l'empremta política que deixa Solé Tura, ara que des de posicions sobiranistes es pretén forçar la ciutadania a triar caixa o faixa. Catalunya no és un país de caixa o faixa i Espanya ho ha estat massa vegades en la seva història. Jordi Solé Tura ho sabia, i va ser capaç d'aportar un bon equilibri d'entesa al text constitucional de 1978.

La lectura del pensament de Jordi Solé Tura -com passa amb algunes altres figures encara vives de la transició espanyola- porta clarament a una conclusió: “No pot ser tan difícil. La clau és que cadascuna de les parts sigui capaç d'entendre i reconèixer  l'altra”. Solé tenia la virtut, que també han tingut alguns altres (Pasqual Maragall, Santiago Carrillo...) de perfilar amb claredat i nitidesa, el dibuix d'una Espanya plural que existeix molt més en la realitat del que pugui semblar per la curta mirada de determinats polítics.

La política catalana i espanyola segueix necessitant persones lúcides com Solé Tura, que posin sentit comú i esperit d'entesa en mig dels debats identitaris, sovint enverinats per irresponsabilitat, per interessos partidistes o per combinació d'una cosa i l'altra. La desaparició de Jordi Solé Tura és una nova gran pèrdua en aquest sentit, després de l'assassinat d'Ernest Lluch el novembre de l'any 2000.

Comentaris
  1. Avatar
    joan diu:

    ui si, superlucida.... Aquest home, gran lluitador antifranquista, es va equivocar en algunes coses: com per exemple en dir que el catalanisme era cosa de burgesos i negar el seu caràcter popular.

    06/12/2009 - 20:48h
  2. Avatar
    Maite diu:

    Su Gran Personalidad,junto con su Humanidad nos da la fuerza para seguir pensando que su recuerdo nos lo traslado en ese libro que pude compartir y que leí con gran interés ---UNA HISTORIA OPTIMISTA----recuerdo un comentario suyo Nací en la República y mi recuerdo es para Ella VIVA JORDI SOLE TURA no te olvidamos Maite

    07/12/2009 - 07:54h
  3. Avatar
    David (resposta a Joan) diu:

    Solé Tura va aplicar el catalanisme a la seva obra política sense necessitat d'embolcallar-se tot el dia amb la bandera com fan alguns que s'empastifen la cara amb l'estelada. Tenia al cap la Catalunya nacional real, no un país imaginari de fa tres segles que alguns volen traslladar al segle XXI.

    08/12/2009 - 08:16h