" />

24/1/2011 - 06:30h - laMalla.cat

Traduccions simultànies

Els traductors simultanis s'han posat de moda a Espanya. És sabut que no són de l'agrad dels dirigents del Partit Popular, començant per aquell que va ser president del Govern durant vuit anys i que, tant ponderat i constructiu com sempre, ara llança els seus canons verbals directament contra l'estat de les autonomies, més enllà fins i tot d'allò que el seu partit considera prudent.

Però les traduccions simultànies i resulten útils i positives. Ho són tan aquelles que serveixen per descodificar discursos pronunciats o escrits en un altre idioma o aquelles altres -una altra mena de traduccions- que ens ajuden a entendre el missatge real que amaguen determinades proclames.

“España tiene sed de urnas”, ha dit Mariano Rajoy aquest cap de setmana a Sevilla. El president del PP ha llançat als quatre vents mediàtics l'última consigna del partit conservador que ja s'hi troba.  Els populars es veuen recollint els fruits de la crisi econòmica i del desgast, per la crisi i pels seus errors, del president socialista José Luis Rodríguez Zapatero. La descodificació de la frase de Rajoy és senzilla i aquí el traductor ho té molt fàcil: El PP té set de poder, sap que les eleccions no s'avançaran però, a un any vista està determinat a crear un clima de cita electoral imminent, buscant que els problemes del moment els empenyin com un allau a dins del Palau de la Moncloa.

El cert és que no totes les paraules de Rajoy en la convenció de Sevilla tenen una traducció tant fàcil. Diu el líder conservador que “és el moment de posar el país a punt per als propers trenta anys” i apunta que si guanya les eleccions de 2012 farà reformes a les institucions, al Parlament, al Tribunal Constitucional, al model judicial i al funcionament de les administracions públiques. Molta reforma és aquesta i de molta rellevància institucional com perquè un partit pretengui abordar-la en solitari, segons el joc de majories qualificades que exigeix la llei. En quina direcció voldria conduir el PP l'Estat democràtic?

De tot el que s'ha dit a la convenció popular de Sevilla hi ha més missatges i actituds que mereixen una traducció afinada. Escoltar, per exemple, el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, afirmar que “la història escriurà amb majúscules el nom de Mariano Rajoy perquè serà qui traurà el país de la crisi” mereix, no ja una traducció de la frase sinó del seu propi autor. La grandiloqüent lloança que el polític valencià fa del seu cap de files a Madrid és directament proporcional a l'interès per posar-se al capdavant d'una manifestació amb perspectives guanyadores, lluny de les ombres que projecten sumaris i afers que estan a mans de la Justícia.  

Una cosa sí ha quedat clara i sense necessitat de traducció. Mariano Rajoy i el PP saben i assumeixen que l'adversari a batre ja no és Zapatero sinó Alfredo Pérez Rubalcaba. Ja no hi ha cap incògnita sobre el futur de l'actual president del Govern. L'únic que falta per saber és quan el PSOE decidirà activar el seu nou candidat i donar la rèplica al triomfalisme prelectoral del PP. El diàleg social i el calendari de reformes hi tenen molt a veure.

Comentaris